lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

«El paper de dolenta és sempre el més agraït»

L'actriu catalana Mercè Sampietro passà per Palma i féu un repàs de la seva trajectòria professional

81014

Mercè Sampietro, una actriu amb una llarga experiència professional.

J.M.

És una de les grans veteranes de les pantalles i els escenaris. Una dona amb gran personalitat. L'actriu catalana Mercè Sampietro, que va ser nominada als Goya per Cuando vuelvas a mi lado , de Gracia Querejeta, i conegudíssima per la participació en sèries com Nissaga de Poder i Laberint d'ombres, passà ahir per Palma per presentar la novel·la de Carles Marín De Luxe, i parlà amb Diari de Balears de la seva trajectòria professional.

"Gran dama de teatre, cinema, televisió i molt respectada pel públic. Què s'ha de reunir per arribar en aquest punt? 
"Em fa molta gràcia això de gran dama perquè no m'hi consider. Però estic molt agraïda. De fet no hi cap fórmula. Hi ha gent que treballa moltíssim i ho fa molt bé i no té la circumstància, la sort o la coincidència per poder ser reconeguda. Potser et passes la vida com jo durant molts anys fent teatre i et coneixen relativament en els cercles professionals o una minoria. Després fas una pel·lícula i et coneixen molt més, i fas televisió i et coneix tothom.

"Vostè ha comentat que hi ha pocs guions bons que filin tan prim com «Cuando vuelvas a mi lado». 
"Sí. El guió és boníssim i és veritat que hi ha molt pocs guions bons. Aquest és un dels problemes del cine. Ara està millor, el cine ha fet un tomb molt curiós en els últims "no sé quants" anys, i hi ha coses que estan molt bé. Fins ara ha estat un desert, coses molt antigues que no connectaven gens amb la realitat. No explicaven la vida quotidiana, que és el que a mi m'interessa.

"Això és el que cercau en una pel·lícula? 
"Sí. El que vull és que m'emocioni o commocioni, que em comuniqui alguna cosa. M'agraden que expliquin com és la vida al teu voltant. Aquestes filigranes mentals que abans es feien només interessaven a l'autor, i poc a la resta del públic.

"Considerau que els premis són injusts? 
"Injusts? Sempre. Però no perquè sigui injust a qui li donin, sinó que és injust per a qui no l'hi donen. Hi ha moltes coses molt bones que no estan reconegudes.

"En el cas dels Goya, «Cuando vuelvas a mi lado» va ser una de les grans perdedores? 
"Sí, perquè quan ja un treball està reconegut i a la crítica i a la gent li agrada això és el principal. Si entres en el món dels premis i te'l donen, millor perquè està molt bé. Però el sol fet del premi és una cosa injusta, discriminatòria. Que hi hagi un guanyador és molt absurd, perquè competeix amb altres i segur que hi ha coses molt importants que no entren en el joc.

"Que dolenta a «Nissaga de poder»! 
"Oi que sí? Però que bé! Quin gust!

"Amb quin tipus de registre se sent més còmoda? 
"Molt més en les dolentes. Són molt més agraïts, on vas a parar! Aquests personatges tan extrems m'encanten. Els sentiments últims són els més interessants. Gelosia, assassinats, incests són els grans temes de la literatura universal. Sentiments portats al límit.

"Què li sembla la novel·la de Carles? 
"Quan ens vàrem conèixer va sorgir la química. Tinc la sensació que ens coneixem de sempre. Va ser tan fàcil l'enteniment! M'agrada molt la novel·la. Som una fan dels escriptors. La seva és una feina que em fa molt feliç i que ha aportat molt a la meva existència.

"Quins records guarda de Pilar Miró? 
"Tants! Gairebé he participat en totes les seves pel·lícules i és molt dolorós perdre una persona tan jove.

"Us posaríeu darrere les càmeres? 
"No ho descart. M'agradaria molt, però sóc tan peresosa!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris