algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
20°

Quim Monzó: «La literatura és art residual i aquí rau la seva força»

L'escriptor ha publicat a Quaderns Crema el recull d'articles «Tot és mentida»

Els ridículs intents de suïcidi d'alguna model famosa, les aventures al despatx oval del president Clinton o l'efecte que tindrà l'euro en el món de la delinqüència. Només són alguns del centenar d'articles que Quim Monzó (Barcelona, 1952) ha recollit a Tot és mentida, la darrera publicació de l'escriptor. Es tracta d'un bon bocí de feina que Monzó, com a articulista, ha publicat a la premsa catalana entre 1997 i 1999. No cal ser un geni per adonar-se que, un cop més, Monzó esdevé tan articulista com contista perquè al cap i a la fi, de l'actualitat informativa també es pot fer autèntica literatura.

"Quins ingredients ha de tenir una notícia per cridar l'atenció de Quim Monzó?
"Bé, no tots els articles del llibre fan referència a fets d'actualitat, també hi ha curiositats, anècdotes... En qualsevol cas, potser em fix més en temes laterals. No sé... Per exemple, el color de les corbates dels polítics en aquesta darerra campanya electoral, els logotips electorals... Perquè els colors que fa servir Convergència i Unió són el taronja i el blau fosc... I a partir d'això faig un retrat de la classe política. Però, en general, en parl poc de política.

"I el títol del recull, «Tot és mentida», vol dir que hi ha poca cosa certa en els articles?
"Aquest títol neix de la secció que jo feia al suplement que La Vanguardia treia els divendres, que es deia Vang. He volgut mantenir-ne el títol, tal com també el vaig mantenir en el primer recull d'articles que vaig fer, «El dia del senyor», que era el nom de la secció que feia a l'Avui. Els que entenen de filosofia diuen que aquesta frase, «tot és mentida», és una paradoxa aristotèlica perquè en la mateixa frase, aquest «tot» inclou la mateixa frase...

"Quines són les principals mentides de la premsa?
"És que a la premsa tot és mentida. Hi ha la farsa política, les baralles... Tot plegat, des de la política fins al món cultural, és una gran obra de teatre.

"En algunes ocasions els teus articles periodístics han acabat sent contes...
"Sí, alguna vegada. En el tipus d'article que jo faig introduesc molts elements narratius i un tracte literari molt semblant al del conte. En realitat, els articles són com contes molt ràpids, d'un dia per l'altre perquè són d'actualitat. Fins i tot, en algunes universitats els articles els ensenyen com a contes, la qual cosa no és ben bé certa perquè jo els he publicat com a articles.

"Així, quina diferència hi ha entre la seva narrativa i la seva columna periodística?
"Pot arribar a no haver-n'hi. Hi ha molts columnistes que, en els seus articles, estan molt a prop de la narrativa o són gairebé narrativa. I tot a partir d'un fet d'actualitat.

"Precisa- ment, com observa l'actualitat per després escriure els articles?
"Normalment, em pas el dia llegint premsa i escoltant ràdio. I vulguis que no vas veient coses i penses per què han escrit això o per què tals personatges actuen d'aquesta manera. A partir d'això, intent escriure alguna cosa mínimament interessant i mínimament original, encara que sigui curta. Un cop escrits els articles, els rescric tants cops com faci falta.

"Creu que perllonga l'efímera vida de la premsa recollint en llibres els teus articles?
"Sí, sens dubte. La premsa es llença o va a parar a terra quan fregues. Però també perquè els diaris són la primera presa de contacte amb el públic, pel que fa els meus articles, però no vol dir que hagi de ser la darrera. La literatura està plena de textos que provenen de la premsa. Josep Pla, per exemple...

"Continua pensant que la literatura és l'art residual?
"En efecte, és l'art residual i aquí rau la seva força. La literatura és un art molt barat, només cal paper i ganes. Bé, ara la gent es compra un ordinador, però abans no feia falta ni això. Pots escriure en qualsevol circumstància, no sé... a la presó o tombat en una estora, per exemple. Ara, l'art rei en la narrativa ha passat a ser la televisió, que és el que tothom es mira.

"Es diu que ja no és tan combatiu com abans...
"Això és mentida! El que tinc ara és més puteria. Abans era més innocent, deia les coses més clarament i a través de renecs o d'insults. Ara no sóc tan directe i així la ferida és més fonda. Amb un punxó prim has de ferir més vegades que amb una arma grossa...

"Blai Bonet deia que no el cercassin en el que ell escrivia perquè no hi trobarien res que l'identificàs. Li passa el mateix?
"No, jo crec que a mi m'hi poden trobar perfectament en el que escric. És més, jo crec que puc trobar en Blai Bonet en el que ha escrit, digués el que digués. L'escriptor es troba en els personatges, en les opinions, en les contradiccions. Bé, excepte en els best-sellers, perquè això són llibres prefabricats on l'autor no s'implica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris