algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Objectiu: alliberar una nació de la desigualtat

La mobilització social és el projecte en què es fonamenta la Fundació Vicenç Ferrer amb la intenció de fer prosperar els marginats de l'Índia

95122

A l'Índia molts treballen al camp servint els ciutadans de casta. Vicenç Ferrer va partir als 32 anys cap a l'Índia com a missioner jesuïta.

GUILLEM DEIÀ. SPIRAL.

El passat cap de setmana iniciàvem amb una entrevista a Vicenç Ferrer una sèrie de reportatges sobre la feina que està duent a terme la Fundació que du el seu nom al sud de l'Índia, a Anantapur, «la ciutat de l'infinit». Déiem que quan viatges pel sud i cerques la Fundació no s'ha de fer més que demanar pel father. El mateix Vicenç Ferrer bromejava dient que molts d'ells pensen que aquest és el seu vertader nom.

La mobilització social és el projecte en què es fonamenta la Fundació Vicenç Ferrer per fer prosperar els marginats de l'Índia. Arribar a l'Índia és entrar dins un altre món. Pel paisatge, els colors, la música...i sobretot per la manera d'entendre la vida dels seus habitants. Aquest país romp amb totes les estructures mentals d'occident i va més enllà de les nostres concepcions. Entre d'altres, no tenen una idea del temps com la nostra i no entenen les presses dels occidentals. Quan veuen algú correr, se'n riuen. A l'Índia conviuen infinitat de races i religions, però l'estructura social bàsica dels hinduistes, la població més nombrosa, es divideix en quatre castes: sacerdots o brahmans, guerrers, comerciants i obrers.

Hi ha una cinquena casta, o més ben dit, el grup compost per tots aquells que no tenen casta, els intocables, coneguts des de fa poc com dàlits. Hi ha més de cent milions de dàlits a l'Índia, gran part d'ells viuen a l'estat d'Anantapur. Gràcies als projectes de la Fundació, adreçats directament a ells, la situació d'aquest grup humà comença a canviar.

Estam parlant d'un dels països més poblats del món i tot i que vegem les ciutats plenes a vessar de gent, gairebé el 80% de la població viu al camp. I al camp és on fa feina la Fundació Vicenç Ferrer, a Anantapur, la capital de l'estat d'Andhra Pradesh. Una zona que té aproximadament la mateixa extensió que Extremadura, però el doble d'habitants. Uns anys abans que hi arribàs Vicent Ferrer, un grup de geòlegs havia aconsellat el Govern de l'Índia desplaçar tota la població cap a altres indrets, perquè la terra anava perdent la seva capa fèrtil i el procés de desertització que patia era molt greu.

Els dàlits o sense casta són el col·lectiu social més desvalgut. No tenen dret a res. La gran majoria d'ells no tenen consciència de si mateixos com humans, per això els anomenen els pobres més pobres del món. Al camp, serveixen els ciutadans de casta, conreen les seves terres, construeixen les seves cases, però no hi poden entrar dins. Viuen separats de la resta del poble. Són considerats «els impurs». Aquesta estructura social té milers d'anys. La seva filosofia està tan arrelada que és gairebé impensable per la majoria d'ells la possibilitat d'estructurar la societat d'una altra manera, tot i que el sistema de castes ja no és legal a l'Índia. De fet, al capdavant del govern del país, una república, hi ha hagut un dàlit, cosa impensable fa pocs anys.

Fa gairebé cinquanta anys que Vicenç Ferrer està al costat dels dàlits. Nascut a Barcelona, Ferrer partí als 32 anys a l'Índia com a missioner jesuïta amb l'objectiu d'ajudar els més desvalguts.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris