algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
13°

Peluts estrafolaris i perillosos perquè sabien massa coses

Un volum sobre la repressió franquista del moviment hippy a Formentera en rescata la història

A l'estiu de 1968, arreu del món occidental, la revolta dels joves nascuts després de la Segona Guerra Mundial fa trontollar les estructures de benestar assolides, sorgeix una generació que s'afirmarà marginat-se del poder institucional.

És el moviment del flower power, del hippisme, que trobà en les Pitiüses una de les llars del seu circuit, que n'esdevingueren, si més no, un dels referents geogràfics.

Alhora, tot i que el moviment trobà la seva màxima expressió a l'illa d'Eivissa, la seva petjada a la pitiüsa menor ha estat objecte d'un estudi en profunditat per part de Joan Cerdà i de Rosa Branchat en el qual, sota el títol La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1968-1970), s'extreuen conclusions que obliguen a refer la història recent. L'estudi s'ha fet a partir, fonamentalment, de la important documentació, fins ara inèdita, que es troba a l'Arxiu del Regne Històric de Mallorca i que posa de manifest la gran operació repressiva que l'aparell franquista protagonitzà a Formentera contra els integrants d'aquest moviment.

D'acord amb els autors, Formentera era la darrera destinació d'aquests joves contestataris, tot i que Eivissa en fou el filtre i centralitzà el control de les «invitacions» a emigrar fora de l'Arxipèlag, algunes d'elles costejades pel mateix Fomento de Turismo. Al 1968, l'illa de Formentera acabava de superar els 3.000 habitants, xifra que no s'assolia des dels anys trenta. Hi havia 27 establiments hotelers que, amb les seves 531 habitacions, oferien 875 places.

De la categoria d'aquests establiments no es podia esperar que captivassin clients gaire primmirats; tan sols hi havia un hotel, la resta eren pensions i cases d'hostes que, com és clar d'entendre, es regentaven des de la més estricta il·legalitat i obtenien un bon profit. Cap dels establiments no tenia llum elèctrica, avanç que no arribaria fins aquell mateix any. Així, sota aquest primitivisme, no és d'estranyar que els joves «rebels i insolents» trobassin en aquest reducte el seu lloc on desenvolupar el seu elevat concepte de la solidaritat tribal.

Eren moments en què, segons Cerdà, de l'illa de Formentera, tot i que integrada a l'Estat espanyol, gairebé no se'n coneixia l'existència. En un principi, els hippis es confongueren amb els «beatniks»; però l'estiu del 1968, davant l'allau de noves arribades, les forces de repressió ja en destacaren les diferències: «Cabells més llargs, estrafolàriament vestits, addictes a les drogues, al concubinat, a l'homosexualisme i a les gateres, aspectes tots que deriven cap als delictes contra la propietat...».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris