algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

La figura de Gafim, rescatada de l'oblit

Carles Marín ha publicat un volum sobre aquest «periodista a la Mallorca franquista»

78844

Al bell mig dels jurats dels premis Ciutat de Palma 1973, com a secretari perpetu, Gafim.

Gabriel Fuster Mayans, Gafim, va ser fidel als seus lectors del Baleares fins un dia abans de la seva mort, succeïda el 19 de gener de 1977. Varen ser molts els que, després de vint anys ininterromputs, veren com Las tertulias de la Plaza Mayor quedaven sense pare de la nit al dia.

Carles Marín i Lladó ha recuperat en Gabriel Fuster Mayans (Gafim). Un periodista a la Mallorca franquista una figura essencial per comprendre una època molt important per a l'Illa: la del boom econòmic, la de la instauració dels premis Ciutats de Palma, la de la censura en els diaris,... però també per saber com s'ho va haver de fer un home fort i atlètic que va viure la Segona República a Barcelona compartint amistat amb Salvador Espriu, Carles Riba, Josep Carner o Bartomeu Rosselló-Pòrcel i que, de retorn a l'Illa, es va trobar amb l'esclat de la Guerra Civil i es va fer falangista. Segons interpreta l'autor del llibre, «Gafim era xueta i, per por, es va fer falangista, era una manera d'estar protegit».

Marín ha condensat una investigació de dos anys i mig en un volum que ara ha vist la llum a la col·lecció Refaubetx, de l'editorial Lleonard Muntaner i que està dividit en dues parts: una primera amb pinzellades biogràfiques de la intensa vida que va dur Gafim i que està documentada amb moltes de les cartes que va escriure i va rebre de personatges cabdals de la cultura catalana i una segona, en què l'autor inclou vuitanta-sis Tertulias en la plaza Mayor que, de manera cronològica i classificada per temes, donen idea del calat del periodista.

Marín, després de recercar en els arxius que guardava la família del periodista (els fills i la vídua), ha publicat correspondència inèdita amb els germans Villalonga (Llorenç i Miquel), amb Salvador Espriu i també amb Rosselló-Pòrcel. L'escriptor destaca l'encapçalament d'una de les cartes d'autor de Miss Giacomini a Gafim: Miquel Villalonga. Buñola (Mallorca). Quotidie Morior, o sigui, «Dia a dia mor» i que dóna idea de la resignació de viure amb una malaltia que el matava dia a dia.

Un dels aspectes que també tracta, amb profunditat el llibre de Marín són les relacions de Gabriel Fuster amb la política: a l'acta de sessió celebrada el 9 de desembre de 1951, es proclama regidor de l'Ajuntament en presentació del grup d'Entitats econòmiques, culturals i professionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris