cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Verònica Lacruz, accent valencià a la filharmònica de les mil nacionalitats

Aquesta intèrpret d'oboè és l'única espanyola a l'orquestra que ahir omplí l'Auditòrium

99860

Verònica Lacruz, ahir abans del concert a l'Auditòrium.

A. S.

Rostres joves. Al·lots i al·lotes d'una vintena d'anys. Bruns, rossos, alguns amb trets orientals... variació total també en l'idioma que empren, tot i que l'alemany i l'anglès siguin els més utilitzats. «I l'al·lota espanyola?». «A dalt, ja la veureu», comenten amb mil accents i carregats d'instruments de tota mida. Ha acabat l'assaig del matí a l'Auditòrium, i els joves de la Filharmònica de les Nacions frissen per aprofitar unes hores de sol abans del concert que anit omplí la sala. Mentre els companys marxen, Verònica Lacruz Martínez, valenciana (de Foios), vint-i-dos anys, intèrpret d'oboè, conversa amb components de l'orquestra.

Va entrar a la Filharmònica de les Nacions el mes d'octubre, «de casualitat», i és amb aquesta de gira des de mitjans del mes passat. Valora molt positivament l'experiència malgrat la duresa del treball. «No tenim ni un dia lliure quan som de gira. Si no tenim actuació, assajam o som de viatge», comenta. Tot i això, paga la pena l'experiència. «És molt positiu conèixer gent de tants països distints. A banda d'enriquir-te humanament, també ho fas a nivell musical». Es toca diferent segons la procedència?. «Sí, hi ha una forma distinta d'enfrontar-se al públic, d'interpretar...». Són diferències que enriqueixen i no distancien.

Verònica confirma que la formació viu l'ambient per sobre d'orígens, la idea incicial que impulsà el seu director, Justus Frantz, a crear-la. «Em fa sentir que la dinàmica de la política no és la de la gent. Aquí ens entenem tots, vénguin d'on vénguin», comenta la intèrpret. Acabà els seus estudis a València i ara els està ampliant a Alemanya. Precisament fou a través d'un company d'estudis que no pogué anar de gira, que ella entrà a la Filharmònica. Per a aquesta jove estudiant, que aspira a poder dedicar-se professionalment a tocar en una orquestra, l'ambient multicultural de les escoles de música alemanyes és el seu gran atractiu. «De les catorze persones de la meva classe, només són alemanys quatre», destaca. Potser per això, bon ambient i qualitat d'ensenyança, Verònica accepta amb resignació els emperons de la seva estada al país germà: els dies grisos i el menjar. «Enyor molt aquestes dues coses d'aquí, sobretot el sol», diu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris