nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

Armstrong i Aldrin recorden el seu viatge a la Lluna de fa trenta anys

«La fita de l'Apolo XI va ser recordar que no estam encadenats a la Terra», declarà Armstrong durant una conferència de premsa

El llançament de la nau Apolo XI fa trenta anys, el 16 de juliol de 1969, va ser celebrat ahir en el Centre Espacial Kennedy, al cap Canaveral, per alguns antics astronautes de la missió, inclòs Neil Armstrong, que considerà la seva primera petjada sobre la Lluna com el símbol de l'alliberació de la humanitat del nostre planeta Terra.

«La fita de la missió Apolo va ser demostrar que la humanitat no està encadenada a aquest planeta», declarà Armstrong durant una conferència de premsa. L'exastronauta digué que el seu record més intens de la missió va ser «el descens final» sobre la Lluna. Quan la nau espacial es va posar sobre la superfície llunar, «vaig estrènyer la mà del meu company Edwin 'Buzz' Aldrin». Aquest, per la seva banda, digué que el més emocionant va ser «l'allunissatge».

Neil Armstrong declarà que abans del llançament de la càpsula, a la punta del coet Saturn V, estimava en «90% o més les oportunitats reals de tornar a la Terra sans i estalvis, i en el 50% les possibilitats de tenir èxit en la missió».

Els dos homes, el mateix que Michael Collins, que esperava en òrbita al voltant de la Lluna, mai no tornaren a participar en altres missions espacials i abandonaren la NASA dos anys després.

Finalment, els dos herois de l'Apolo XI expressaren el seu desig que un dia l'home torni a la Lluna i, especialment, que viatgi a Mart. «El primer pas de l'home a Mart podria ser d'aquí a uns 20 anys si assumim el compromís i posam els mitjans ara», explicà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris