cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

En Xesc baixa el teló

L'irrepetible actor, ingressat feia un mes i mig, morí ahir als 73 anys víctima d'una llarga malaltia

100592

Xesc Forteza.

Va haver de començar a baixar el teló abans d'hora. Seguint un guió sense gràcia. Ho va haver de fer de manera sobtada, a mitja representació, de la seva darrera obra (Me n'afluix per no triar) al Teatre Principal. També ho va fer en no acceptar el paper que Agustí Villaronga li havia proposat per a El Mar, la pel·lícula sobre l'obra homònima de Blai Bonet i que es rodà a Mallorca el mes passat. Les coses no li anaven gaire bé. La seva salut era delicada i va haver de deixar aparcada la seva gran passió, la interpretació. Però Xesc Forteza era un home vital, amant de viure, per això fins el darrer moment, durant el darrer internament a la Clínica Rotger de Palma, durant el seu mes i mig d'hospital, Forteza féu feina en l'edició de les seves obres completes. Hi treballà fins divendres. Ahir el guió marcava la seva darrera frase. Xesc Forteza moria poc abans del migdia. Tenia 73 anys.

Amb la desaparició de Xesc Forteza, el teatre mallorquí perd un dels seus puntals bàsics. Referent indiscutible dels escenaris els darrers seixanta anys, Forteza no només destacà com a actor, tot i que és impossible oblidar les seves més de 250 obres. Darrere seu deixa un destacable llegat com a dramaturg, amb 33 peces pròpies, i com a impulsor d'una pedrera de noves generacions d'actors. Forteza també féu possible que durant els difícils anys del franquisme, a Mallorca es pogués veure teatre en català.

Tot i que el delicat estat de salut de Forteza els darrers anys era conegut per tothom, la mort d'aquest mestre del teatre consternà ahir el món cultural mallorquí. La capella ardent, instal·lada al cementeri de Bon Sosec on també es procedirà a la incineració, serà oberta fins avui a les sis de l'horabaixa. El funeral per l'ànima de Xesc Forteza serà a les vuit del vespre a la Seu.

Xesc Forteza fou un actor, un creador, de formació totalment autodidacta. Així, als onze anys començà la seva carrera en el món de l'espectacle. Nebot de l'actor Francesc Forteza Cortès, Mestre Xesc es Torner, el 1945 creà amb el seu germà Joan i un grup d'amics una companyia d'aficionats que oferia representacions teatrals en català i, per aquesta raó, havien de fer-ho a porta tancada en el Teatre del Cercle d'Obrers Catòlics, al carrer Sanç de Palma.

Tres anys més tard, el 1948, Forteza ingressà a la companyia Artis (que era la continuació del grup anomenat Companyia de Teatre Regional, de la qual el seu germà n'era un dels fundadors). El seu pas per aquesta formació fou llarg. Forteza hi estigué fins el 1967 després d'haver-hi fet més de 150 representacions.

Però les aspiracions de Xesc anaven més lluny, més enllà de formar part d'una companyia. Així, el 1967 Xesc Forteza ja tenia la seva pròpia companyia que s'estrenà amb el muntatge Ninette i un senyor de Mallorca. L'adaptació d'aquest comèdia de Miguel Mihura s'estrenà el 18 de setembre del 1967 al Teatre Principal. Se'n feren 70 representacions.

Els primers espectacles de la companyia es feren al Teatre Principal, a la Sala Mozart i a la Magna de l'Auditòrium. El 1975 féu la primera representació al Saló Rialto, que havien transformat en teatre. I aquesta fou la sala de Xesc Forteza i la seva companyia fins el 1991, a excepció del 1990 quan ho feren al Teatre Principal. Precisament, el Principal recollí el testimoni d'aquesta sala del carrer de sant Feliu. Els darrers anys, l'escenari de les comicitats de Xesc Forteza havia estat el Teatre Principal.

La relació entre Forteza i els seus seguidors ha estat sempre d'estimació i admiració mútua. Forteza tingué un públic fidel, que aprengué a anar al teatre amb les seves obres, i el creador premiava aquesta fidelitat ampliant el seu ventall d'obres gairebé cada any. Com si formàs part d'una tradició. En aquest sentit, cal recordar que només fa dues temporades el Catxindena quin estiu de Forteza va batre un rècord absolut de públic. Més de trenta mil espectadors passaren pel Teatre Principal per veure aquest muntatge.

Repassar la trajectòria professional de Forteza és gairebé impossible. Ha estat un element indispensable del panorama teatral mallorquí de les darreres dècades, una referència bàsica, una figura popular. Irrepetible. Vegeu sinó: interpretà més de 250 obres; fou protagonista principal en companyies com Artis, Colsada o la companyia d'Alicia Tomás; estrenà 39 obres i en la seva vessant com autor destaquen treballs com Fi de trajecte (la primera, 1953), Hem de casar sa nina (1959), Es viatge des tio capellà (1976), Majòrica (1981), Puja aquí i veuràs Porto Pí (1991) o Catxin dena quin estiu (1997).

Del 1964 al 1972, Forteza amplià els seus horitzons artístics i combinà la seva tasca teatral amb la de showman en sales de festa de Palma. Cal destacar també d'aquesta època els seus treballs en pel·lícules tan destacables com El verdugo de Berlanga o Ensaïmades i diamants, de Joan Soldevila. Forteza també inicià aleshores els seus treballs a televisió amb sèries com L'hostal de la bolla, Quan tornis a Son Puigrós o L'any sabàtic. També col·laborà amb Pedro Ruiz al progrma Como Pedro por su casa i es féu encara més popular gràcies a la seva feina amb Andrés Pajares a Ay, Señor, Señor.

La seva trajectòria artística no només va rebre el premi del públic. Durant tots aquests anys Forteza rebé nombrosos premis i distincions, entre ells el Siurell de plata d'Ultima Hora, i homenatges com el que el juliol de 1994 omplí la plaça de toros de Palma d'artistes i públics que li volgueren demostrar el seu afecte. Forteza no ha marxat amb les mans buides, l'acompanyen el ressò de les mambelletes de tants d'anys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris