lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
21°

Toni Vidal: «Aquí no em coneix ningú»

Per la càmera del fotògraf menorquí han passat els protagonistes del món cultural d'una època

«Aquí no em coneix ningú, però no em sent incomprès ni res d'això, un no pot esperar que se l'estimi tothom! Són els altres que han d'explicar perquè no s'han interessat per la meva feina», comenta en veu baixa, com tot el seu discurs, el fotògraf menorquí Toni Vidal, que aquests dies mostra a Sa Nostra una exposició sobre les festes de sant Joan de Ciutadella i que ha desenvolupat tota la seva feina a Barcelona.

Toni Vidal va aprendre l'ofici com s'haurien d'aprendre totes les coses. Amb un bon mestre. El fotògraf de davant casa seva plegava i ell, un al·lot des Castell, seguí les seves passes. «Vaig aprendre a fer-ho tot: retocava, mirava la llum, revelava... ara això ha desaparegut, tenim tendència a perdre de vista el món real i deixar-nos endur per elucubracions intel·lectuals».

Seguí les passes del mestre, però amb una marcada personalitat des d'un inici. Així, la seva primera feina fou sobre una fàbrica de gas de Maó que anaven a derruir. «Era un món pobre, els obrers aquells anys no podient tenir reivindiacions com ara», recorda Vidal. Continuà amb retrats, per ell tot ho són, de l'arquitectura rural menorquina («que és la més pobre»). L'any 75 es començà a fixar en les pedres i les roques («que són un món tan pobre que ningú ni se'l mira»). Gràcies al poeta Àngel Crespo («un home savi»), Vidal comença a fotografiar vegetals, malgrat les reticències: «Jo li vaig dir que cent anys enrere un professor alemany havia demostrat que tot estava creat en el món vegetal, que no m'atrevia a fer-ho, llavors ell em digué que si pensàs en Dante o Petrarca, tampoc no escriuria».

Amb aquesta ensenyança, i convençut que, com deia Goethe a qui li agrada citar, «tot ja està creat, només podem dir-ho a la nostra manera», Vidal continuà fent la seva feina. «Original no hi ha res, la manera en què un ho interpreta, sí ho pot ser», opina. Original, fins i tot en els 40 cartells turístics sobre Catalunya. «A Sitges volien que fes una platja, i jo m'hi vaig negar, millor dit, els vaig fer raonar», recorda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris