cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

«Flores de otro mundo»... quan la festa acaba

Iciar Bollain presentà ahir a Palma el seu segon film, una història agredolça sobre amor i soledat

98958

Marilin Torres i Iciar Bollain ahir davant els cinemes Renoir de Palma.

25-12-2016T. M.

Un autocar ple de dones arriba a un poblet perdut de Castella. Un any després, torna a repetir-se el viatge. En aquest temps, tres parelles han intentat estimar-se. Homes del poble amb dones de Cuba, Santo Domingo i Bilbao. Personatges que formen part del paisatge davant d'elements estranys. Notes de color enmig de l'ermàs. Això, i molt més, és Flores de otro mundo, la segona pel·lícula d'Iciar Bollain (Hola, estás sola?). La realitzadora estigué ahir a Palma per presentar el treball acompanyada de Marilín Torres, una de les protagonistes del film. «Tot i que la pel·lícula parli de coses dures, parla de persones, de parelles, de relacions personals, de dones i homes que volen ser feliços», digué Bollain.

Flores de otro mundo arriba a la cartellera amb una targeta de presentació extraordinària, el premi de la Setmana de la Crítica del 52 Festival de Cannes. Tot un luxe. «Anar a Cannes ja era un premi», apuntà la directora. El reconeixement al prestigiós festival, tot i que fos a una secció paral·lela, ha comportat una ampliació de fronteres per al film, que es presentarà a països com ara Japó o Itàlia.

Per a Marilín Torres (Milady a la pel·lícula), aquest és el seu primer treball. Tot just acabar els estudis d'interpretació a l'Havana, Marilín fou escollida en un càsting per a la pel·lícula. «Em vaig identificar molt amb el personatge, el trob molt real», digué Torres. Lissete Mejía (Patricia), la protagonista dominicana, també es trobà fent càstings entre dones d'aquesta nacionalitat. Completen el repartiment pesos pesants com José Sancho, Chete Lera o Elena Irureta. A tots ells, cal afegir tot un poble, els habitants de Cantalojas, que hi participaren de forma entusiasta. «Ells són com són a la pel·lícula», afirma Bollain, que guarda un especial record de la sessió especial del film una vegada acabat amb el frontó com a pantalla, després d'una bona torrada i sota una lluna plena. «Normalment hi viuen 150 persones i se'n reuniren un miler, va venir tothom, es va poder notar la màgia del cinema», afegí la directora.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris