nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

L'escriptor Llorenç Capellà estudia com els mallorquins assimilen l'espanyol

L'escriptor i articulista de Diari de Balears acaba de veure publicat en l'editorial Di7 la seva obra «La Mallorca del clavell»l

81626

El Coliseu Balear al 1929.

A partir del Decret de Nova Planta, promulgat per Felip V el 1715, «el procés de castellanització de Mallorca va afavorir, entre els mallorquins, la presència d'un sentiment de subordinació de les expressions pròpies». Amb aquestes paraules comença La Mallorca del clavell, que Llorenç Capellà, escriptor i articulista de Diari de Balears, acaba de veure publicat en l'editorial Di7.

A partir d'aquest decret, els mallorquins no només abandonaren la llengua pròpia (encara que hi va haver resistència passiva a assumir les disposicions, decrets i bàndols) sinó que tingueren uns referents culturals del tot aliens. Capellà estudia, documentadament, quins són aquests referents que s'introdueixen a la vida dels habitants illencs.

Però el decret no és del tot 'culpable'. La Guerra del Francès fa que, en un quinquenni, es dupliqui el nombre d'habitants de Mallorca. Els nouvinguts són un nou factor de castellanització i espanyolització de la població.

Malgrat això, Capellà, gratant en les hemeroteques, aconsegueix trobar un anunci publicat el 1934 a La Ultima Hora: «[Se necesita] muchacho de 15 a 16 años para camarero, de algun pueblo de Mallorca, que sepa el castellano». Aquesta referència dóna idea que el castellà no es considerava com a idioma propi.

El món dels toros és, per antonomàsia, un dels costums que entren amb més força a l'illa, encara que els seus habitants no desconeixien pas aquesta afició. Les cupletistes i vedets també són estudiades a fons per Capellà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris