nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Si avui és dissabte de glòria, panades i robiols!

Tot i que ara es poden menjar tot l'any, cases i comerços mantenen viva aquesta tradició

Temps era temps quan s'esperava l'arribada del Dissabte Sant, fins i tot el toc de les dotze de la nit, per poder assaborir les panades. Ni es menjava carn tant sovint, ni els manaments de l'Església se saltaven amb la mateixa alegria que ara. Els dies de Pasqua s'esperaven amb frisança. «Era costum fer un parell de panades d'engany, que hom farcia d'ossos i de closques de cargols, en comptes de carn, i que es destinaven a burlar els golafres. També es donaven panades als amics i coneguts com a mostra de bona amistat i gentilesa. Hom també en donava a les autoritats i a les famílies que portaven dol, a les quals el costum els vedava de fer-ne», així queda recollit al Costumari català de Joan Amades.

Ara, ja ningú no pasta pa el Dissabte de Glòria, posant l'aigua a la farina mentre toca l'al·leluia, per assegurar-ne tot l'any. En aquests dies de pressa, cuines petites i carn un parell de cops per setmana, l'elaboració casolana ha deixat pas, moltes vegades, a la compra d'aquestes saboroses menges (i dels robiols i els crespells) a les pastisseries. Els que no fan la bulla de tallar, farcir i coure aquesta tradició mengívola van fins a la botiga i s'encomanen al mestre de l'obrador. Així ho fan, per exemple, al tradicional forn de Sa Pelleteria, al barri de sa Calatrava. En Miquel aquests dies només fa feina per encàrrecs. «La gent té altres feines», apunta el mestre. Fa panades dolces i llises; de carn; de peix; de pèsols. Al gust del consumidor. I d'integrals?. «Per ara encara no, però tot es pot fer mentre no sigui sense farina», afirma convençut.

En Jordi Casasayas, de can Frasquet, manté ferma la tradició de Pasqua. Només fa panades i robiols aquesta setmana. I en fa moltes! «A banda dels encàrrecs, per avui en faig 300». La recepta, també tradicional. «Seguesc una recepta totalment familiar. A Mallorca, i sobretot amb la pasta dolça, hi ha tantes formes de fer com famílies», explica. Per dur endavant la feina, l'obrador treballa en cadena: uns trossegen, els altres omplen, un darrer tapa. Una feinada que, a més, ara s'ha de compaginar amb un altre moment fort de feina. «Al matí feim mones i ous de xocolata, cada vegada en tenim més demanda, i els horabaixes els dedicam a això». Una setmana de Passió!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris