algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

«Els al·lots corríem rere el primer cotxe, el del comte d'Aiamans»

Maria Ramon arriba als cent anys recordant vivències de la seva infantesa

Madò Maria Ramon Comes avui fa cent anys. Té el cap ben clar i les cames la duen per tota la casa. Ella diu que no ha fet res per arribar als cent anys. No ha duit un règim de vida especial, ni res fora del que fan les altres persones. Ha estat una dona de ca seva que ha cuidat de la família, de la casa, de l'educació del seu únic fill i ha ajudat el seu home en la fusteria. Ara, fa 23 anys que enviudà.

"Contenta d'haver arribat al 100 anys?
"I què voleu que vos digui? Jo sempre he estat una dona de ca meva.

"Què heu fet per arribar a aquesta edat?
"Res. Feina i guardar bé ca meva.

"Com varen ser les vostres joventuts?
"El poble era petit, hi havia pocs entreteniments. Anàvem a passejar, als actes de la parròquia. Record quan vaig anar a Palma per primera vegada, tenia 13 o 14 anys. Hi anàrem amb el tren. Els vagons que no eren de primera classe estaven destapats, arribàrem a Ciutat amb els ulls plens de carbonissa de la locomotora. Anàrem a veure la mar i la Sang, i tornàrem. Tot ens sorprenia llavors. Teníem un oncle a França, el tio Bernadí, que quan venia ens contava que allà, a França, hi havia un cotxe que els deien carros de foc. Carros de foc, dèiem nosaltres, com pot ser? Anys després ho vaig comprendre quan arribà a Lloseta el primer cotxe, el del comte d'Aiamans. Tots els al·lots del poble hi anaven al darrere fins que arribava al palau.

"Què més recordau?
"Quan jo era joveneta encara no hi havia llum elèctrica, a les cases. Tendria 14 o 15 anys quan es va instal·lar l'electricitat al poble. La llum venia d'Alaró, de la fàbrica dels germans «Bareols». A les cases hi havia solament una clau de pas, un cordó bastant llarg i una sola bombeta. Pagàvem segons la potència de la bombeta.

"Heu vist calamitats?
"Moltes. L'any de la grip (1918) morí molta gent. Hi havia cases que un mateix dia tenien dues morts. També record anys de fam i sequedat com els anys 1914 i 15. L'aigua s'acabà i els que en tenien la venien a dos cèntims la gerra. La trèiem dels pous amb fang i esperàvem que s'aclarís per poder beure'n.

"I el vostre casament?
"Em vaig casar el 27 de maig de 1924, tenia 25 anys i el meu home, 36. De viatge de noces vàrem anar a Lluc. Partírem de Lloseta amb un cotxe de lloguer de Campanet perquè, al poble, no n'hi havia per llogar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris