algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Un pregó de pinyol vermell de Tosar obrí la Setmana del Llibre en Català

L'actor enjogassà els assistents amb la lectura de la rondalla «En Gostí Lladre»

Un pregoner de luxe mai no pot quedar malament. La Setmana del Llibre en Català en comptava amb un i tot sortí brodat. Sense gaire públic, però brodat. I és que l'actor Pep Tosar demostrà el per què del seu ofici. De totes maneres, la feina havia començat de bon matí a la Sala Corbada de l'Escorxador. A les dotze la màquina registradora ja havia fet els primers còmptuts: i és que una escola es presentà sense ni tan sols avisar l'organització. Cap problema perquè «el primer dia ja se sap, la cosa fluixeja al matí, però després va agafant el ritme», explicava Francesc Moll, president del gremi d'editors.

Alguns visitants matiners remenaven els llibres cercant la millor oportunitat o els títols que fa estona han deixat els prestatges de les llibreries. Una mare amb infants començava a carregar. Els nins reien. Els llibreters feien broma amb els primers periodistes que es desplaçaren fins al recinte i auguraven bons resultats.

Poc a a poc anaren arribant els representants institucionals. El primer a fer-ho va ser el president de la Comissió de Cultura i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, Damià Pons.

Tosar ja era allà i amb un llibre de rondalles a la mà i el seu «savoir faire» incorporat estava disposat a fer que els presents, pocs, s'ho passassin d'allò més bé i gaudissin amb un pregó com Déu mana. No debades Tosar interpreta el Senyor Sömmer en el Principal. Abans, però, de la lectura de En Gostí Lladre (la rondalla triada), Francesc Moll explicà que «aquesta vegada la incorporació d'un actor com a pregoner és una vertadera novetat, però partint de la base que tota funció teatral parteix en els orígens d'un text escrit, no està gens mal pensat».

I Tosar començà la seva intervenció contant una realitat. «D'ença que m'he aixecat fins que he arribat aquí no he sentit ni una sola paraula en català, ningú no m'entenia. Per això he triat una rondalla d'en Jordi des Recó que crec que és la mar d'adient. La primera vegada que la vaig llegir va ser al Palau de la Generalitat, convidat per Jaume Fuster, que al cel sia».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris