algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

El Discovery aterrà amb èxit al cap Cannaveral

La tripulació ha recorregut sis milions de quilòmtres i ha fet 134 voltes a la Terra en nou dies

El transbordador Discovery aterrà ahir a les 18:03 (hora d'aquí) al centre espacial Kennedy al cap Cannaveral (Florida), posant així fi a una missió de nou dies en la qual han participat l'astronauta espanyol, Pedro Duque i el senador John Glenn que tornà a l'espai 36 anys després de fer tres històriques òrbites al voltant de la Terra. Després de planejar durant una estona, el Discovery tocà amb suavitat la pista del centre espacial. «Magnífic aterratge», digué la directora d'operacions al Centre Espacial Johnson a Houston (Texas). Amb aquesta maniobra acabà un viatge de prop de sis milions de quilòmetres en la qual la tripulació ha fet 134 vegades la volta a la Terra que ha estat considerat com un «moment per a inscriure en la Història», en paraules de la comentarista de la NASA, Eileen Hawley. Els temors que el paracaigudes que havia d'amortir el cop sobre la pista en el moment de l'aterratge provocàs algun tipus d'accident no es veieren confirmats. S'ha de recordar que l'únic contratemps en el moment de l'enlairament, fa nou dies, fou el despreniment de la porta que albergava aquest paracaigudes. A penes un minut després de l'aterratge, Glenn amb veu clara, donà les gràcies a tot l'equip de la NASA per haver-li permès fer un segon vol. El 1962, l'aterratge de Glenn en la Friendship 7 fou més incòmode perquè en aquella època queien a l'Atlàntic abans de ser recuperats per un helicòpter. Els set astronautes feren una missió qualificada en diverses ocasions d'exitosa pels responsables de la NASA. Glenn, de 77 anys, l'home de més edat que ha volat a l'espai, ha fet amb la resta de la tripulació 134 voltes a l'òrbita de la Terra en 8 dies i prop de 22 hores. Durant la missió, els astronautes dugueren a terme les experiències previstes en el laboratori Spacehab, consagrades a les ciències de la vida (biologia, biotecnologia, medicina), a l'igual que la fabricació de materials i la física dels fluids. Glenn, que ha estat en plena forma durant tot el vol, serví de conillet d'índies per comparar els efectes de l'envelliment en l'home en situacions d'absència de gravetat. També s'han estudiat els problemes cardiovasculars o la pèrdua de massa muscular i òssia. També s'ha comprovat el son de la tripulació a través d'electrodes col·locats al cap i a l'esquena. La NASA espera també treure lliçons del vol per a les persones majors. Més de 35 milions d'americans majors de 65 anys, seguiren de manera esperançada els resultats d'aquest viatge. També s'han llançat dos satèl·lits, un aparell experimental per a les comunicacions, Pansat, i l'observatori encarregat de l'estudi del Sol, Spartan.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris