«És una obra que es pot repetir. És més, la segona vegada l'assimiles més. Nosaltres mateixos, que l'hem feta més de 500 vegades, sempre trobam coses noves». «Sobretot, com la gent riu tant, no sents bé el que diem, i sempre descobreixes nous gags». Una mateixa idea expressada amb dues veus. Així parlaren ahir en roda de premsa de presentació de Políticament incorrecte, dues de les seves intèrprets: Teresa Manresa i Assun Planas. Elles, juntament amb Pere Molina, Paco Alborch, Xavier Ruano, Pep Ferrer, Jaume Mallofré, Alicia Orozco i Imma Ochoa, representen aquest vodevil a l'Auditòrium des d'ahir i fins diumenge. Políticament incorrecte l'han vista més de dues-centes mil persones.
Aquesta obra de Ray Cooney, dirigida pel tricicle Paco Mir, és una esbojarrada i divertida comèdia d'embolics, on els assumptes de llit es barregen amb una discreta ironia sobre la situació política de l'Estat. Per una banda, un polític conservador. Per una altra, una diputada socialista. Tots dos en una cita secreta a l'Hotel Palace de Madrid. Un ajudant del ministre, el marit de la diputada, una infermera, una cambrera excèntrica, l'esposa del ministre, el director de l'hotel i un cos d'un desconegut, contribueixen a embolicar la troca i que la nit d'amor esbojarrat sigui alguna cosa bastant més «esbojarrada» que això.
Fa dos anys que passegen l'obra. Molt de temps, però, que no ha llevat frescor al text. Un guió que no necessita ni referències a l'actualitat directa, com ara l'afer Lewinsky, ni massa salsa. «No ha fet falta retocar el text, les referències polítiques són tan atemporals que van bé per qualsevol moment. El que passa és que la gent riu més o menys segons les activitats erticopolítiques del moment», comentà Teresa Manresa, que fa el paper de la diputada socialista. «Ella no és una becària», apunta Assun Planas, que fa de criada, que afegeix: «Però posar-se amb els polítics és molt normal, sempre fan el mateix, sempre menteixen».
El Políticament incorrecte que arriba aquests dies a l'Auditòrium té bastants cares noves en relació al seu darrer pas per Mallorca. Hi ha cinc cares noves. «Però no hi ha cap problema, perquè els personatges estan molt marcats. Paco Mir ha mirat sempre molt aquestes coses i ha cercat actors boníssims i amb certes característiques. Per tot això, i tenint en compte que el text és boníssim, no hi ha cap problema», comentà Manresa.
