algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°

L'home d'Atapuerca, tenia ànima?

Això significaria, segons manifestà Arsuaga, que no «hem estat els únics en l'evolució amb món mental»

Els investigadors d'Atapuerca determinaran en els pròxims mesos si els remots habitants d'aquesta serra burgalesa «tenien ànima i sentiments», el que significaria que «no hem estat els únics en l'evolució amb món mental», va manifestar el codirector del jaciment, Juan Luis Arsuaga.

Arsuaga explicà que, després d'estudiar al llarg d'aquests anys «el cos de l'home d'Atapuerca, la seva forma i els instruments que fabricaven», «ara estam excavant la ment», part final d'una investigació i en la qual són pioners, perquè «ningú no ha arribat més lluny».

Aquest objectiu científic culminarà les investigacions que començaren el 1978 en «el turó dels Ossos», situat a la província de Burgos i on es troben més de 2.500 restes fòssils amb una antiguitat de 850.000 anys, i que corresponen al denominat «homo antecessor», l'homínid més antic d'Europa. Per les seves troballes, l'equip d'Atapuerca, dirigit per Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eduald Carbonell, va rebre el premi Príncep d'Astúries 1997.

El paleontòleg va indicar que s'obren ara «dues possibilitats». Primer, que els únics éssers humans, és a dir, amb capacitat d'identificació, estètica, món mental, i sentiments, siguem nosaltres i que «els altres siguin primats molt intel·ligents o homínids», raó clau «del nostre èxit» en l'evolució. En segon lloc, és possible que d'aquí a uns mesos es descobreixi que «hi ha hagut altres humans amb ànima», va dir Arsuaga, «amb una ment com la nostra» que «no només podrien comunicar-se sinó també identificar-se».

El científic es va mostrar partidari d'aquesta opció, és a dir que no «som els únics en la història de l'evolució», tal i com va començar a plantejar en el llibre L'espècie elegida. En aquest sentit, Arsuaga va dir que aquest llibre, amb gran èxit de venda, «no està acabat, perquè s'ocupa sobretot de la qüestió del cos i de les seves necessitats d'alimentació o de producció sense tractar el tema de la ment».

Hi ha diferents maneres d'abordar aquest estudi ja que es coneix ja el volum del cervell, el grau de cefalització, el que s'entén com intel·ligència i també es pot analitzar la diferència i «la guerra entre els sexes», així com els simbolismes i pràctiques funeràries i religioses», va afegir.

Aquest aspecte, afirma, és molt important per aprofundir en l'anàlisi dels seus sentiments, ja que les pràctiques religioses indicaran si eren capaços d'assumir l'existència d'éssers immaterials, de «veure'ls sense que hi siguin». Les conclusions que derivin del seu actual objectiu científic podrien canviar el paradigma de la prehistòria i que «pràcticament» els habitants d'Atapuerca «han estat amb nosaltres ahir mateix».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris