nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:

L'escriptor portuguès José Saramago, premi Nobel de Literatura

El guardó reconeix la imaginació, la compassió i la ironia d'aquest novel·lista portuguès

L'escriptor portuguès José Saramago ha estat guardonat amb el premi Nobel de literatura. El guardó li ha estat concedit per «haver fet tangible la realitat fugitiva», «gràcies a les seves paràboles sostingudes amb la imaginació, la compassió i la ironia», segons afirma la resolució dels membres de la Reial Acadèmia Sueca.

Després de conèixer la notícia, Saramago va afirmar que no era encara «totalment conscient d'allò que passava», «Uns altres haurien pogut tenir el Nobel. Jo he tingut aquesta sort. No diré beneitures del tipus 'estic content', ja que el que se sent se sent per dins. Crec que encara no som totalment conscient del que passa».

Saramago afirma que el premi no l'aburgesarà. Per a ell, la paraula més important és «no»: «Saber dir no a la injustícia, no a la desigualtat». Saramago, que passà el dimecres per la Fira de Frankfurt, havia de tornar ahir a les Canàries, però en conèixer la notícia va decidir romandre a la ciutat alemanya.

Saramago és d'origen humil i no va aconseguir reconeixement internacional fins el 1982, amb Memorial do convento, una novel·la de triple perspectiva, històrica, social i individual.

«La intel·ligència i la riquesa d'imaginació que s'hi expressen marquen en general l'obra de Saramago», remarca la Reial Acadèmia Sueca. Aquesta novel·la va inspirar al compositor italià Corghi la seva òpera Blimunda.

Una de les seves novel·les més conegudes, (1984), que transcorre en la Lisboa del 1936, en plena dictadura, «submergeix en una atmosfera d'irrealitat hàbilment reconstruïda», afegeix l'Acadèmia. Aquesta atmosfera s'accentua per les reiterades visites del personatge a la casa del poeta Fernando Pessoa, ja mort, durant les quals ambdós conversen sobre les condicions de l'existència. A A jangada de pedra (1986), Saramago imagina que la península Ibèrica se separa del continent europeu i parteix a la deriva per l'Atlàntic. Aquesta situació dóna a l'escriptor «l'ocasió de comentar de manera molt personal la vida en les seves grandeses i baixeses» i d'«ironitzar sobre les autoritats i els polítics (...) posant l'enginy al servei de la saviesa».

La seva darrera novel·la, Todos os nomes (1997) relata la història "de dimensions quasi metafísiques" d'un funcionari del registre civil que, obsessionat per un dels noms, en segueix la pista fins a un final tràgic.

José Saramago rebrà oficialment el premi a Estocolm el 10 de desembre, juntament amb els aproxidament 130 milions de pessetes amb què està dotat.

Acadèmia poc catòlica

No els hauria de venir de nou coneixent les inclinacions liberals de la teologia en els pobles nòrdics. No obstant això, des de l'any passat els «Bojtilae pueri» s'ho prenen més a la brava que de costum. El diari vaticà L'Osservatore Romano va criticar la concessió del Nobel a Saramago per considerar que es tractava d'un «premi orientat ideològicament. «Saramago continua sent un comunista», continuà el rotatiu vaticà, que precisa que «L'Evangeli segons Jesucrist» és una demostració «de la visió substancialment antireligiosa» de l'escriptor portuguès, «comunista recalcitrant». De tota manera, aquestes «denúncies» no són res més que un problema intern dels catòlics, que cada dia deuen ser menys, perquè amb els criteris de Wojtila, la majoria dels que coneixem ja deuen estar excomunicats de fet. La veritat, és una autèntica llàstima per a ells no poder tenir una jerarquia més acord amb les seves opinions, usos i costums.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris