lluvia ligera
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
12°

Aigua per a Anantapur i per a Palma

La pluja va desbaratar una diada solidària que va aconseguir més de tres milions per a l'Índia

Els xeremiers acompanyaren Vicenç Ferrer fins al cadafal. Fotos: J.Pérez.

27-12-2016
El poble mallorquí va acudir ahir, massivament, a la crida que havia fet la Fundació Vicenç Ferrer. L'aigua... i l'ajuda d'Occident és necessària per a Anantapur, una zona de l'Índia cruelment castigada per la sequera. L'ajuda i la solidaritat d'Occident, que puja a més de tres milions de pessetes, volaran d'aquí a uns dies a aquesta regió i ho farà en bones mans, les de Vicenç Ferrer, present durant una intensiva jornada en el castell que es va haver d'acabar sobtadament per la pluja, una pluja que va fer pensar a més d'un que valdria més que hagués plogut a Anantapur. Però no va ser fins al tercer avís que la gent va partir.

A partir de les 11 del matí els ciutadans començaren a pujar al castell: a peu, en autobús, en cotxes que gairebé havien d'estacionar en el carrer Camilo José Cela. L'organització havia pensat en tot perquè el diumenge fos cent per cent solidari: tómboles, tendes, servei de bar i de cafeteria i música per a tots els gustos. Els presentadors Dolors Mañé i Alberto Oliveras explicaven aspectes de la Fundació Vicenç Ferrer a un públic que canviava segons passaven les hores. Els primers en arribar al recinte varen ser les famílies amb infants petits i les persones grans. L'horabaixa l'espectre d'assistents va canviar sensiblement: gent molt jove arribada de tots els punts de Mallorca volia escoltar els seus ídols: Sopa de Cabra i Ja t'ho Diré. Això no va ser possible, ja que l'aigua va caure amb força arreu de Palma a partir de les set de l'horabaixa.

Els que sí pogueren tocar varen ser Cucorba, Sis Som, Coanegra, Maria de la Pau, Raïbel, Energeia, Cap.pela, Guillem Sansó i Marina Rossell (que també es va remullar). Els primers músics que començaren a encalentir l'ambient varen ser Sis Som, un grup que va acabar la seva actuació quan ja es començaven a sentir els sons de la Colla de Xeremiers que acompanyaven Vicenç Ferrer. El missioner català arribava al cadafal acompanyat per Pilar Ferrer, consellera de Funció Pública i per Francesc Triay, vicepresident del CIM.

La primera a prendre la paraula va ser la consellera. Va voler agrair a Vicenç Ferrer ser el cap visible d'una organització que ha fet prendre consciència als ciutadans balears. També va oferir tota la col·laboració del Govern del qual ella forma part.

El següent que va parlar va ser Francesc Triay, que assegurà que el CIM no només destina el 0'7 per cent del seu pressupost a l'ajuda al Tercer Món, sinó un 1 per cent. També va parlar de la proposta que pensa fer el seu partit en el Parlament i també en el Consell perquè el missioner valencià sigui Nobel de la Pau: «Vicenç Ferrer ha de ser premi Nobel de la Pau perquè la seva fundació creixi, perquè hi hagi més persones que vulguin continuar el seu exemple».

Quan Alberto Oliveras va presentar Vicenç Ferrer hi va haver un silenci del tot respectuós. Aquest home auster, senzill (anava vestit de negre amb una camisa blanca) va dir que «en arribar a Palma sempre hi ha una caixa de sorpreses. Ara hem començat a construir més de cinc-centes escoles. Vénc aquí i ens trobam una institució que diu que està disposada a finançar un projecte per fer quatre-centes, cinc-centes escoles... Jo crec en la providència». Després va continuar parlant de la seva tasca. Va dir que «la nostra tasca és monumental. Nosaltres no som guerrillers del desenvolupament, nosaltres anam a cercar solucions permanents, continuades per a la nostra gent».

Ferrer es va referir a la solidaritat mallorquina: «Les Illes són, actualment, les més solidàries del terreny nacional. La solidaritat avui és plasmada en l'ambient de pau, en l'alegria, en la música... està bé mostrar sempre la cara més alegre».

El guardonat amb el Príncep d'Astúries a la Concòrdia també es va referir als premis: «Pens que els premis són càstigs divins, a mi sempre m'ha agradat passar desapercebut. De cop i volta ha començat la pluja de premis, i no és de premis que necessitam pluja. Malgrat tot, estic content amb els guardons perquè són portes que s'obren. Tal volta véngui d'aquí dos o tres anys i tindrem una altra trobada... Jo em consider un de vosaltres i tots nosaltres som un de sol». L'ovació dels molts de presents va ser tancada, sentida.

L'horabaixa, Vicenç Ferrer va tornar a comparèixer a Bellver. La gent li parlava, el besava, li agafava les mans, el retrataven... Quan el valencià va poder asseure's, ho va fer mentre cantava Cap·pela, un grup que va entusiasmar el missioner fins que es va posar a ploure (era el segon avís). La cosa no es va acabar fins que va ploure de valent.

Un viatge a l'Índia

La Fundació Vicenç Ferrer de Palma treballa, bàsicament, en l'apadrinament de nins de l'Índia. Aquesta fundació ja té més de dos mil padrins arreu de Mallorca, padrins que es cartegen amb el seu fillol assíduament i que tenen oportunitat d'anar a conèixer-lo. Precisament ahir, en el castell de Bellver, la gent va comprar paperetes de rifa que sortejaven dos viatges a l'Índia, viatges que no seran turístics, sinó que viatjaran al cor mateix de la nació per veure la tasca que fa la Fundació Vicenç Ferrer, que arriba a mil pobles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris