bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

Això fa molt bona olor!

L'aromateràpia és la ciència que usa els extrets de les plantes per millorar la qualitat de vida

Els antics egipcis usaven desinfectants per preservar i embalsamar les mòmies. Ja a l'Antic Testament es fa referència a perfums i ungüents que s'utilitzaven en cerimònies religioses. Des de sempre l'ésser humà ha cercat introduir en el seu entorn una aroma en concret i s'ha preocupat per tapar l'olor corporal. Les aromes desperten tot un món de sensacions en el cos i en la ment, són suggestives i donen pas a la imaginació. Però també les olors, "energia volàtil", tenen propietats curatives. L'aromateràpia és la ciència mil·lenària que utilitza els extrets de les plantes aromàtiques per suavitzar les malaties, dolors i problemes tant físics com psíquics.

A Palma hi ha un centre d'Aromateràpia, Diadre, que és en funcionament des de fa quatre anys. Un dels propietaris, Antoni Garcies, ens va explicar en què consisteix aquesta ciència i el procés per arribar a aconseguir el millor: l'essència de les flors i plantes.

«Totes les essències, olis essencials, s'extreuen per destil·lació, les propietats dels quals són les mateixes que les plantes en si. Són efectives perquè s'ha de tenir en compte que quan es col·loca la substància a la pell només tarda entre dos i tres segons a entrar a la sang, molt menys que per ingeriment. L'absorció per l'olfacte és molt més ràpida i efectiva. A cada costat del nas hi ha unes glàndules pituïtàries en contacte amb el cervell. Quan les aromes són inhalades provoquen una secreció neuronal i aquests a la vegada modifiquen el funcionament general del cos», va manifestar Antoni Garcies.

L'aromateràpia persegueix sobretot l'equilibri. Cerca restablir l'estat d'harmonia general que és característic d'una bona salut. S'ha d'entendre com una eina més per millorar la qualitat de vida però tampoc pretén ser un substitut de la medicina regular ni cerca desplaçar altres sistemes de sanació tradicional o alternativa. És simplement l'art de la investigació i ús dels olis essencials de les plantes. Centenars d'aromes en la seva essència tenen diferents utilitzacions. Per a la depressió, la flor de taronger, l'anís contribueix a calmar els dolors de la menstruació, menopausa, còlics i per l'asma és pot utilitzar l'eucaliptus. I així centenars d'aromes per les diferents molèsties. Tampoc no fa falta patir cap malaltia per gaudir amb l'aromateràpia, ja que contribueix a la relaxació de l'ambient, augmenta la concentració, els somnis o es crea una atmosfera relaxant.

La utilització de les essències és molt simple. Com que són molt concentrades es pot olorar o aplicar sobre la pell però sempre mesclada amb olis vegetals.

Procés

Per arribar a aconseguir l'oli essencial es disposa d'un aparell que pot ser de vidre, acer inoxidable o aram. El procés consisteix a posar aigua dins una cubeta i se li aplica una font de calor. Quan bull, el vapor passa a un altre recipient en el qual prèviament s'hi ha col·locat la planta de la qual es vol extreure l'aroma. El vapor desprèn una sèrie de molècules. Passa per una columna de refrigeració que entra en un corrent d'aigua freda que va refredant el vapor que es condensa. Aquest torna líquid i cau dins un recipient amb forma de gotes. L'aigua queda a baix i el líquid damunt i en aquest cas és molt fàcil retirar-lo.

Després, també hi ha una sèrie d'aromes amb les quals s'ha de tenir esment. Perquè en certs estats no es poden utilitzar. L'aromateràpia s'ha relacionat amb la música: cada olor correspon a una nota musical, a un color. També té correspondències planetàries, els agricultors tenen en compte la fase lunar. Olorar les essències millora la qualitat de vida.

Tot començà a la I Guerra Mundial

Els primers registres de l'aromateràpia es troben a principi del segle XX, durant la Primera Guerra Mundial. Un metge francès, Getefosse, va experimentar en ferits en combat i va concloure que les essències eren els millors antisèptics coneguts. A partir de llavors s'han realitzat una multitud d'estudis i tots han verificat l'acció selectiva i potent de les essències, sense els riscs i efectes secundaris dels medicaments químics normals. Com exemple, només s'ha de citar que l'essència de llimona és un dels millors antibiòtics coneguts, el seu efecte no consisteix a matar els microbis sinó a impedir que penetrin, es reprodueixin i s'extenguin envaint el cos sa però sense agredir la resta de les cèl·lules sanes vives. Aquesta funció selectiva no s'observa en els antibiòtics comuns que maten tot el que troben. Antibiòtic significa antivida i actualment s'empra en els hospitals.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris