algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Florido Pensil, classe magistral al Ramon Llull

A partir d'avui el Teatre Principal acull una particular «memòria de l'escola nacionalcatòlica»

L'Aula de Música de l'institut Ramon Llull va viatjar ahir amb la màquina del temps i, per uns instants, semblava que hi havia personatges de la dècada dels cinquanta asseguts en els bancs de fusta d'una àula presidida pels retrats de Francisco Franco i de José Antonio Primo de Rivera. Es tractava dels actors d'El Florido Pensil, l'obra d'Andrés Sopeña que avui vespre s'estrena al Teatre Principal i que es representarà fins dia 12 d'octubre, (dia de glòria nacional, d'altra banda).

Però a l'aula hi havia més gent: estudiants d'avui dia que volien veure com era això del món dels actors. I, per això mateix, més que una roda de premsa, els alumnes de l'institut Ramon Llull assistiren a una classe magistral on els professors varen ser Francesc Albiol, Carles Canut, Pep Cortés, Pep Anton Muñoz i Enric Pous, els actors de l'obra.

Va ser Muñoz l'encarregat d'explicar aquesta obra: «Retratam les coses que passaven en una època molt determinada, el comportament, les normatives, les canços obligades, la visió individualitzada que mantenien els professors, les ajudes de tipus humanitari que rebien els alumnes "tothom havia de dur el seu potet per a la llet en pols i posar-se molt content en rebre un formatge impossible de rosegar. Nosaltres, que ara som gent que fregam la cinquantena, crec que, malgrat tot, ens n'hem sortit molt bé. Som una generació sana», va concloure l'actor.

Una de les qüestions que més reflecteix l'ambient que es respirava en les aules de la escuela nacionalcatólica és que l'obra empra castellà-català (la versió original emprava basc-castellà): «El català era totalment prohibit en les escoles. L'ensenyament era cent per cent en castellà. A l'obra s'alternen les dues llengües per fer-se ressò d'aquest desfasament que hi havia en l'època», en el carrer, a les cases, la gent parlava un idioma que estava prohibit pel Govern. Cosa totalment inversemblant per als al·lots de l'institut Ramon Llull, que varen demanar als actors que parlassin tot el temps en català.

Sexes

A més de l'idioma, una altra qüestió antipedagògica era la separació per sexes dels alumnes: «Era una societat totalment homosexual», va explicar Carles Canut.

Tota aquesta barreja fa que es pugui veure una obra amable. «En acabar la funció, els espectadors es veuen identificats amb la gent amb calçons curts que han vist a l'escenari. És aleshores quan es mou un debat i surten a la llum històries i anècdotes guardades en el record», assegurava Francesc Albiol.

«Veniu al teatre»

Amb un públic eminentment jove, els presents a la roda de premsa (a més dels actors; Damià Pons, conseller de Cultura del CIM; i Pere Noguera, director del Teatre Principal) varen insistir als joves en la necessitat d'anar al teatre. Noguera va presentar, fins i tot, la programació de tardor del recinte teatral i va parlar-los de la possibilitat de comprar abonaments per veure sis bons espectacles a un preu d'allò més especial.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris