nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
13°

«Ningú a Mallorca sap fer les sínies com jo»

Miquel Fluxà «Florit», fuster jubilat, un mestre en el maneig de l'aixa per a les feines més delicades

«No n'hi ha d'altre a Mallorca que pugui i sàpiga fer les sínies com pertoca», assegura, orgullós, Miquel Fluxà Florit, fuster jubilat que a estones encara es dedica a fer les feines que ja ningú no vol fer, de complicades que són i que necessiten molta dedicació i saber-ne molt, com és el cas de la maquinària de la sínia que fa i munta en els jardins de davant la Porta de Sant Sebastià.

En Florit, com el coneixen a Alcúdia, utilitza les antigues eines, sobretot l'aixa. «La maquinària és tota feta a mà, utilitzant l'aixa, que és una eina que els joves fusters d'ara no coneixen ni saben manejar. En el meu temps de jove, quan duia les ungles llargues, les posava damunt una fusta i les tallava a cops d'aixa».

Per fer la sínia d'Alcúdia ha utilitzat la fusta clàssica per a aquest tipus de maquinària. «Les sínies només poden estar fetes de fusta d'ametler, d'ullastre o d'olivera, perquè s'ha de poder banyar sense que s'infli, com passaria amb altres fustes».

Quan Miquel Fluxà fa la descripció de cadascuna de les peces, sembla que parla en un altre idioma estrany. Una a una assenyala «això és la roda, l'arbre, el rodet, les pintes, la perxa, la jàrsera, s'aubi, manteller o mitja lluna, el cadell, el rest. Tots aquests noms no els coneixen els fusters d ara».

El cadell és una peça de fusta que s'utilitza per encasellar les juntes «panelles» de la roda. N'assenyala un dels que hi ha posats i diu que «amb aquest cadell la roda pot estar funcionant sense que faci falta posar-hi cap pern, perquè no hi ha qui el pugui moure quan està ben posat».

Mestre Florit també és un declarat expert en fer galeres, i les seves rodes de carro són qualificades com a perfectes. «Record quan les rodes no eren de pneumàtic, sinó de ferro. El cèrcol tenia un diàmetre de dos centímetres menys que la roda. El posàvem al foc i quan estava ben vermell, que s'eixamplava pels efectes de la calor, el col·locaven i a mesura que s'anava refredant, el cèrcol de ferro, s'estrenyia la fusta, feia crac, crac!. Llavors jo, amb l'aixa, anant amb molta cura de no fer malbé l'eina, ho acabava d'ajustar».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris