nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
13°

Les memòries de l'assassí de l'emperadriu Sissi surten a la llum

Lugheni odiava els rics i desitjava matar l'arxiduc d'Orleans

Un editor espavilat, Santo Capeau, acaba de publicar aquesta setmana les memòries inèdites de l'assassí de l'emperadriu d'Àustria-Hongria, Sissi, conegut com Luigi Lugheni. El llibre, publicat en alemany i titulat No em penedeixo de res, recull els apunts escrits per l'assassí italià durant els anys del seu empresonament en una presó de Ginebra, on es suïcidà l'octubre de 1910, a l'edat de 37 anys, mentre complia cadena perpètua.

Basant-se en aquests apunts, l'editor relata la infeliç i traumàtica infantesa que li va tocar viure. Nescut el 1873 a París, la seva mare el rebutjà tot d'una, i l'envià a un centre d'acollida de menors, d'on sortí per anar de família en família fins que finalment fou adoptat per un home contra el qual Lugheni va anar engendrant un odi que, segons la historiadora Brigitte Hamann, fou el motiu principal de la seva aversió contra la classe alta i aristocràtica de l'època.

Se sap que el pare adoptiu, segons figura en el llibre, l'obligà a treballar durament sense cap tipus de consideració des dels 11 anys. La seva controvertida personalitat fou producte de l'ambient hostil en què va créixer, tot establint el seu sentiment anarquista que en cap cas pot considerar-se com polític, segons declaracions ofertes ahir per Hamann a la televisió austríaca.

Aquest pseudoanarquisme, nascut per un rebuig als rics, l'incentivà a assessinar el rei Humberto d'Itàlia. Com que no tenia doblers per traslladar-se a Itàlia i cometre així el seu crim, Lugheni, que el setembre de 1898 es trobava a Ginebra, decidí esperar l'arribada a la ciutat suïssa de l'arxiduc d'Orleans. Aquest no arribà mai a la ciutat i la fatídica coincidència de l'estada a Ginebra de l'emperadriu Sissi, notícia que Lugheni llegí a la premsa del dia, l'impulsà a triar arbritàriament la seva víctima. L'aversió i agressivitat de la seva personalitat va fer de Lugheni un home perillós. Després del suïcidi, els forenses de l'època separaren el seu cap del cos amb el fi de trobar una raó científica en la forma del cervell o de la massa encefàlica. Els metges mai no arribaren mai a la font científica de la inestabilitat i des d'aleshores, el cap de l'assassí es troba en un pot de cloroform al Museu Municipal de Viena.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris