algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Matute: «La literatura ajuda a treure fora mentalitats obtuses»

El curs de literatura hispanoamericana organitzat per la Universitat de les Illes Balears es va cloure ahir amb una jornada que va tenir com a plat fort les intervencions de les escriptores Ana María Matute i Rosa Regàs.

L'autora d'Olvidado Rey Gudú va fer la intervenció més oberta de cara al públic i centrà en un col·loqui franc i divertit la seva intervenció al curs.

Abans, en l'habitual trobada amb els mitjans de comunicació, va assenyalar que «no hi ha diferències molt grans entre la literatura feta per homes o feta per dones. Hi ha bona o mala literatura i prou» i va assegurar que «ara si una dona vol escriure i publicar ho fa».

Matute, única dona a la Real Academia de la Lengua, va dir que «a les acadèmiques ens escullen passades de data i d'una en una, però he de dir que em tracten molt bé, com una més».

L'escriptora féu gala d'un excel·lent sentit de l'humor i en aquesta línia manifestà que «m'agrada més l'humor que la solemnitat».

Matute té molt clar el paper que juga l'escriptura avui dia: «La literatura ajuda a treure fora les mentalitats obtuses».

Entre els projectes immediats de Matute hi ha la il·lustració d'un dels seus llibres de contes infantils i dues noves novel·les en les quals es posarà a treballar el mes que ve «amb la mateixa il·lusió que tenia quan vaig començar, però amb més experiència, ara ja som 'gat vell' i he après que de vegades la innocència es paga molt cara».

Ana María Matute, que ha conreat en algunes ocasions la literatura infantil, va dir que «no faig grans diferències quan escric per a nins o per a adults. Bé, sí, quan escric per als nins escric amb amor perquè ells són llests i intel·ligents. De tota manera, he de dir que em fa molta il·lusió quan algú et diu que el seu llibre ha estat important per a ell, perquè jo escric per als lectors, no per als crítics. Intent escriure de la forma més senzilla possible, perquè la senzillesa és una de les coses més maques de la vida».

Regàs

Per la seva banda, Rosa Regàs centrà la intervenció en un repàs de la seva experiència personal i en tres personatges que la influïren especialment al llarg dels anys, un capellà anomenat Manel Trias, l'editor Carlos Barral i l'escriptor Joan Benet.

Regàs, que començà a publicar molt tard, explicà que «per escriure una persona ha de tenir la ment molt clara i jo vaig estar molta estona a descobrir el món. Som una persona que ha gaudit terriblement de la seva família i que no ha tingut mai gaire temps per escriure. Pretenc esser disciplinada però sempre trob excuses per no escriure». L'escriptora assegurà que «a les persones lentes ens haurien de donar més anys de vida».

L'autora d'Azul va dir que «posar el de mujeres darrere el mot literatura és o bé voler ofendre o bé voler vendre» i explicà que «hi ha un territori comú entre Sud-amèrica i Espanya, que és el territori de la llengua comuna, una mateixa llengua que es canta amb músiques diferents».

Rosa Regàs va assegurar que «mentre que a l'àmbit literari la situació tendeix a normalitzar-se, als altres diferents àmbits continuam vivint en un món d'homes, una situació que es deu a l'economia. Com més pobre s'és més groller és el pes del masclisme».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris