algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

«La literatura femenina actual és més profunda del que es pensen alguns»

Àlvaro Salvador parlà de l'escriptura de dones a Hispanoamèrica

Maria Payeras, Francisco Díaz de Castro i Àlvaro Salvador.

25-12-2016 | Pere Bota.

«El ressorgiment del paper de la dona en la literatura i en la societat en general ha estat fruit dels moviments d'alliberament femení dels anys 60 i 70». Aquesta és una de les conclusions que va extreure ahir el professor de la Universitat de Granada Àlvaro Salvador. Salvador, reconegut poeta i dramaturg, afirmà que aquest ressorgiment cristal·litzà els anys 80, «quan aquelles dones joves que lluitaven maduraren com a escriptores».
El poeta granadí va fer referència a les crítiques que ha rebut la literatura «femenina», fins i tot per part d'algunes dones. En aquest aspecte Àlvaro Salvador va dir que «no és vera que la literatura escrita per dones sigui en general de baixa qualitat, que usi recursos fàcils i caigui fàcilment en el sentimentalisme i en el melodrama». La literatura «femenina» és «molt més profunda i transgressora del que es pensen alguns».
Així i tot, aquest professor de la Universitat de Granada reconegué que, fins i tot en Isabel Allende, «hi ha obres que tendeixen al simplisme», però això també és conseqüència, digué, «de la 'solemnitat' de la literatura de la generació anterior. Aquesta literatura ha menat a una literatura molt més quotidiana i molt més tendra, de la qual també participen els homes, com el mateix Bryce (que participa també en aquests cursos), Rafael Sánchez o Manuel Puig.
Salvador analitzà en la seva conferència la novel·la de l'escriptora mexicana Àngeles Mastreta Arráncame la vida, una obra editada el 1985 que passà desapercebuda a Espanya. En aquest sentit, Salvador ressaltà la dificultat que troba la literatura hispanoamericana per fer-se un lloc a Espanya, ja que les editorials regionalitzen les edicions.
L'obra du el títol d'un bolero d'Agustín Lara i n'aprofita l'estructura per relatar una història ambientada en el període de la revolució mexicana.
D'altra banda, la professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Maria Payeras, que va compartir la taula rodona amb Salvador, va fer la seva conferència sobre la poetessa uruguaiana Juana de Ibarburu, una escriptora festejada per diversos governs uruguaians i que va comptar amb el reconeixement del poder establert. Payeras va afirmar que «la celebritat sempre acaba pagant-se i la poetessa va acabar en un cert desprestigi, sense revisió de la seva obra i sense ser llegida, tot i ser inclosa en els manuals de literatura». La seva obra va romandre cristal·litzada en l'etapa de poesia juvenil, amb un marcat sensualisme i un clar to eròtic, per això Payeras s'hi ha interessat i ha volgut tenir-ne una visió més global.
Com a curiositat, la professora mallorquina destacà que De Ibarburu va guanyar el premi Joan Alcover de poesia de Palma l'any 1966.

Avui, més

Maria Payeras destacà que aquest Curs de literatura hispanoamericana ja es troba en la seva tercera convocatòria, un fet que marca ja l'inici de la consolidació. Per això els que no hagin assistit a cap conferència de les que s'han fet enguany encara són a temps de poder escoltar les ponències de Giovanna Pollarolo i Teodosio Fernández avui, i Alfredo Bryce Echenique i Ana María Matute, demà. Tot això al Centre de Cultura de Sa Nostra, al carrer de la Concepció.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris