bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

Entre les boires i les cendres

El fotògraf Gori Vicens presenta avui el seu llibre «Coses de cosos»

«Suara aquest reporter i cronista visual"i també pintor que estén els seus experiments a les voravies de la gran ciutat" ha arreplegat una llarga seqüència dels jocs, el trull i la bulla d'un Felanitx distint que ha sorgit, amb tons culturals contradictoris, entre les boires i les cendres». Aquest fragment pertany a la introducció del periodista Andreu Manresa al llibre Coses de cosos. Retrats de Felanitx del fotògraf i antic col·laborador de DdB, Gori Vicens.

Són quaranta-vuit fotografies, quaranta-vuit instants únics de la festa de l'any passat que serveixen, a més, per celebrar els deu anys d'«aparició» de la Penya El Coso. «Cada any, per la festa, faig fotografies. Quan l'any passat en feia no pensàvem a fer un llibre, però quan enguany em van demanar si tenia fotografies per fer alguna cosa especial que celebràs aquests deu anys, les vaig oferir», explica Gori Vicens.

Les quaranta-vuit instantànies pretenen, segons apunta l'autor, donar una visió de totes les hores de festes. «Des del despertar de na Quica fins arribar a la revetla», comenta. Així, un cop d'ull al llibre, deixa entreveure el ventall de cares diferents d'aquestes poques hores de bulla. De cavallets a ampolles de cervesa, d'autoritats a bous, de carrers plens a vessar a camisetes amb missatge... «Cada any ha passat alguna cosa en aquestes festes. Un any la moció de censura al batle Riera, un altre any la pluja de pessetes a un dels polítics que venien de fora... L'any passat va haver-hi gent que reivindicava la festa però que estava contra la cursa de bous i que feren un concert de música com alternativa. Cadascú, allà, reivindica el que vol», comenta Vicens.

La festa serà divendres. Avui es farà la presentació del llibre. Serà a càrrec d'Andreu Manresa i el també fotògraf Biel Bennàssar, que està llibre Guinnes dels Rècords per fer la fotografia més gran del món. La presentació serà a partir de les deu del vespre a la Casa de Cultura. «He volgut que tota la gent que hi participi sigui de Felanitx», explicà el fotògraf que reconeix, amb un somriure bergant, que les fotografies són plenes d'amics, parents i coneguts.

Gori Vicens té clar que el llibre va dirigit a públics molt diferents. «Pot interessar tota la gent que li agrada la fotografia i també la gent de Felanitx, sobretot pel contingut de les imatges», explica. Vicens ha escollit el blanc i negre per a les fotografies. «Vaig descobrir un rodet molt bo a Nova York, de molt bona qualitat. I ja que amb color acostum a treballar habitualment, m'agrada el blanc i negre per fer aquest tipus de treballs», destaca. Parlar de Nova York per a ell és fer-ho de la seva segona casa. Va marxar a fer les amériques fa devers tres anys. L'agència per la qual treballava l'envià a Los Angeles. D'allà, el pas a Nova York no fou fàcil, però una vegada aconseguit va valer la pena. «No puc dir que és com un somni, perquè s'ha fet realitat, però és que a Nova York hi ha els millors fotògrafs del món i un camp de treball que no s'acaba». Ve a Mallorca de vacances. Després d'un mes, torna a la gran ciutat. «Allà treballo per un diari que es diu Tiempos del mundo i també, com a free-lance he fet feina en moltes revistes: People o Paris-Match», comenta. De moment no té intenció de tornar. «Allà és impressionant perquè els teus professors, gent que has admirat de sempre, passen a ser la teva competència», destaca i, en aquest sentit, apunta, amb una certa il·lusió als ulls, com el seu nom és a la mateixa llista de fotògrafs de monstres com Annie Lebovitz.

I si començàvem reproduint un fragment de la introducció, referir-nos a ella pot ser també una forma bona d'acabar. «Gori Vicens a El Coso fa un viatge singular a un dia de part del que encara és, contradictori i encisador, Felanitx».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris