algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 20°
20°

Ha mort Antonio Alemany Dezcallar, qui va ser activista contra la llengua catalana

171139

Aquest diumenge ha mort, a Palma, Antonio Alemany Dezcallar, segons que ha avançat el diari Ultima Hora.

Antonio Alemany Dezcallar era advocat i va exercir també de polític i periodista. Fill d'un militar franquista mort a la División Azul, va dirigir el Diario de Mallorca (1972-1976) i el Diari de Barcelona (1977-1979) i va destacar per la seva militància anticatalanista. Va ser un dels impulsors del col·lectiu Pep Gonella.

Va estar una etapa a Barcelona on dirigí la revista d'àmbit estatal del Grup Planeta Opinión i el Diario de Barcelona, on, en arribar, s'organitzaren protestes en contra del seu nomenament que acabaren amb la sortida del diari de trenta periodistes. Fou també cap del gabinet de premsa de Foment del Treball Nacional.

DE retorn a Palma, a principis dels anys 80, fundà el diari El Día de Baleares. Aquest diari comptà amb el finançament de l'empresari hoteler i polític Abel Matutes, del galleter Jaume Doménech i del també empresari hoteler Gabriel Barceló. Posteriorment, aquest diari es fusionà amb Diario 16 i finalment, amb El Mundo. Més tard, fundà i dirigí la revista Sovint. En tancar aquesta, va promoure la creació d'un diari La Voz de Baleares, que també va fracassar. Creà el diari digital libertadbalear.com, sota la franquícia de Libertad Digital i l'agència de notícies Agencia Balear de Noticias i va ser pel finançament irregular d'aquests dos mitjans que fou imputat a una peça separada del Cas Palma Arena.

El 1977 es presentà a les eleccions sota les sigles de Coalició Democràtica a través d'Alianza Popular. Més tard, va ser assessor de Gabriel Cañellas (legislatura 1983-1987) i de Jaume Matas (legislatura 2003-2007).

Va ser jutjat a la peça número 2 del cas Palma Arena. El març de 2012, i va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per un delicte de prevaricació, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil en concurs amb un de malversació i tràfic d'influències, que foren rebaixats a dos anys i tres mesos pel Tribunal Suprem. El 27 de setembre de 2013, una interlocutòria de l'Audiència Provincial de Palma n'ordenà el seu ingrés a la presó. El 18 d'octubre es paralitzà el seu ingrés a presó per haver demanat l'indult. Al final, el Consell de Ministres decidí, l'11 de juliol de 2014, denegar l'indult tant a Antonio Alemany com a Jaume Matas i Palou, enviant-los així a la presó. L'expresident del govern de les Illes Balears va ingressar a la presó de Segovia el dia 28 de juliol de 2014 per complir la condemna de 9 mesos i un dia per tràfic d'influències. Antonio Alemany va al·legar problemes de salut i així va aconseguir ajornar el seu empresonament fins al mes de setembre. Dia 1 de setembre va ingressar finalment a la presó de Palma en el darrer dia del termini fixat per l'Audiència de Palma.

L'Associació de Professors en Llengua Catalana va publicar, l'any 1991, un llibre biogràfic titulat 'Un puput de cresta molla. L'anticatalanisme a Mallorca: noms llinatges i fotografies'.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

@Tomeu

Això només és un tast de tot quant es podria aportar. Ho podeu comprovar, per exemple i gràcies a en Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", a...


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:4menosmas
Per Tomeu, fa dervers d'un any

Quan d'odi que hi ha als comentaris. Per cert ... transcriptor. Ets un pesat.

Valoració:-2menosmas
Per sebastià, fa dervers d'un any

@ Jaume,- En el cas de que siguis el mateix Jaume d'altres comentaris, et diré que : no et veig gaire coherent. En fots dues de fredes i una de calenta. Un caga-dubtes, vaja.
Si ets l'altra, no m'ho tinguis en compte. No va per tú.

Valoració:3menosmas
Per spainispain, fa dervers d'un any

No puc dir que m'entristeixi.

Valoració:5menosmas
Per pere mateu, fa dervers d'un any

I a on anirà, al cel o a l'infern?

Valoració:-3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)

--«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."


--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit.» LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)

--«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich (1917)

--«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

--«Mossèn Alcover s’aixecà enmig de religiós silenci per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans, i que per a tothom fossin tinguts per tals». Pere Oliver i Domenge (1906)

--«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris