cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

La morta deixà escrit en un diari que patia maltractaments del seu fill

Els investigadors apunten que l’arma homicida foren unes peses de gimnàs de tres quilos

"Nosaltres no l'hem matat, no entenc que fem aquí", deien entre plors, una vegada i una altra, el marit i el fill detinguts per la mort d'una dona de 60 anys en un pis de Palma.

Antonio Ll. de 82 anys i Antonio Ll., el seu fill de 18, són els principals acusats de la mort de María Luisa Perún, que vivia, amb la seva família, al número 23 del carrer Rosselló i Caçadors de Palma, just davant el Banc de Sang de les Illes Balears.

Ahir, sobre les 10.50 hores del matí, una comitiva judicial i un gran nombre d'agents del Grup d'Homicidis i de la Unitat de la Policia Judicial del Cos Nacional de Polícia es personaven novament a l'habitatge, en companyia dels detinguts, per realitzar una reconstrucció dels fets.

Durant l'escorcoll, que s'allargà sis hores perquè el domicili ocupa tota la planta, els agents s'incautaren d'un diari de la dona morta on deia que patia maltractaments per part del seu fill. Tot apunta que l'arma del crim són unes peses de gimnàs de tres quilos que aparegueren amb restes de sang.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 8 anys

Caldrà aclarir si algun des dos imputats/detenguts o tots dos són responsables de sa mort de sa dona. Fa poc a Eivissa s'ha sabut que un imputat per assassinat de sa dona ha set desimputat per no haver-hi proves concloents d'homicidi sinó que tot apuntava a una mort accidental. Això sí, s'ara alliberat consta com a maltractador, encara que no com a homicida

Valoració:4menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 8 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:-4menosmas
Per Contra el maltractament, fa mes de 8 anys

Pobra dòna quin sofriment!. Maltractada pel seu propi fill, que deu esser infinitament pitjor que esser.ho per una parella. Descansi en pau, i que els mestres i educadors tenguin a l´abast, totes les eines necessàries per evitar amb educació, futurs maltractadors.

Valoració:9menosmas
Per dic, fa mes de 8 anys

Diccionari Alcover-Moll:


NOSALTRES pron. pers.
de primera persona plural; cast. nosotros. Nosaltres som a la fi de nostres vides, Llull Blanq. 4. Hi fom nosaltres IV que hi fom tramesos, Muntaner Cròn., c. 295. Pus maravellador és que loador entre nosaltres chrestians ço que féu, Metge Somni iv. No és fet per natura sinó per nosaltres artificialment, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. No sembla sinó que aquí | els externs siam nosaltres, Picó Engl. 57.
Var. form. ant. i dial.: nosatre (E nosatre si elex que'n som en tenebres, Hom. Org. 4); nosautres (La angoxosa mort que vós, Sènyer, sostengués per amor de nosautres, Llull Cont. 108, 15); nosaltros (Nósaltros dos apostam los escuts, Lleonard de Sors, Cançon. Univ. 95); nosatros (Nosatros som tenguts de pagar a vós sexanta liures, doc. a. 1469, ap. Est. Univ. vii, 37; Y nosatros som pas més que granets de pols, Víct. Cat., Sol. 52); naltres (¿Què li darem naltres | si del món és rey?, Camps i F., Poes. 30); nantres (Com ho farem, pobres de nantres?, Milà Rom. 95); natres (Detràs d'ells vam marxar natres, Serres Poes. Gand. 42); matros (Y pa matros un peó els dol, Guinot Capolls 38); nosautris; nosatres; nosatris; noatros; natris; natros; naltris; naltros; naltres; nantris; nantros; nantri; natri; naltri; noltros; mosaltros; mosatres; mosatros; moatros.
Fon.: nuzáɫtɾəs (or.); nozáɫtɾes (occ., val.); nozáɫtɾəs (mall.). Aquestes són les maneres de pronunciar la forma literària nosaltres; però aquesta forma realment té poca vitalitat en el parlar quotidià, i el mot pren les nombroses variants que hem esmentat en el paràgraf anterior, segons les regions i els dialectes. No cada regió ni cada població té una manera única de pronunciar el pronom, ans hi ha localitats on aquest pren dues, tres i més de tres formes, segons les famílies i els individus. Tenim recollides directament totes aquestes formes com a usades dialectalment: nuzáɫtɾəs (Clairà, Calça, Perpinyà, Sallagosa, Noedes, Angustrina, Puigcerdà, Elna, Cotlliure, Prada, Terrassa, Barc.); nuzáwtɾis (Vingrau, Formiguera); nuzáɫtɾus (Perpinyà, Fontpedrosa, Arles, Sallagosa, Prats de M., Caldes de Ma., Vilafr. del P.); nuzáɫtɾus (Alg.); nozáɫtɾos (Ll., Fraga); nozáɫtɾes (Sort, Pont de S.); nuzáɫtɾes (Ordino, La Seu d'U.); nuzátɾes (St. Julià de L.); nozátɾes (Oliana, Ll., Ascó, Benicarló, Alcalà de X.); nuzátɾəs (Montlluís, Agullana, Ribes, Ripoll, Puigcerdà, Cadaqués, Figueres, Banyoles, Pobla de L., Berga, Gironella, Prats de Ll., Vic, Cardona, Manresa, Granollers, Mataró, Barc.); nuzátɾus (Montlluís, Camprodon, Campmany, Puigcerdà, Ribes, Olot, Cadaqués, Besalú, Gir., Palafrugell, Caldes de Ma., Vic, Manresa, Blanes, Canet de M.); nozátɾos (Ll., Morella, Benassal, Alcalà de X., Cast., Alcoi); náɫtɾəs (Figueres, Campmany, Selva del C.); náɫtɾes (Ordino, Esterri d'À., Sort, Bonansa, Pont de S., Boí, Tremp, Pobla de S., Àger, Ponts, Balaguer, Calaf, Cervera, Ll., Gandesa, Calasseit); náɫtɾus (Campmany, Figueres, Igualada, Sta. Col. de Q., Montblanc, Camp de Tarr., Sóller, Eiv.); náɫtɾos (Tamarit de la L., Tremp, Balaguer, Ll., Granadella, Falset); nántɾis (Esterri, Isavarri, Boí, Sta. Col. de Q.); náɫtɾis (Vilaller, Organyà, Tamarit de la L., Sta. Col. de Q.); náɫtɾi (Sort); nántɾi (Llavorsí); nántɾes (Esterri d'À., Sort, Pont de S., Tremp, Ponts, Ll.); nántɾos (Tremp, Ll., Granadella); nántɾus (Igualada, Sta. Col. de Q., Montblanc, Sitges, Camp de Tarr.); nátɾəs (Berga, Gironella, Prats de M., Solsona, Cardona); nátɾes (Tremp, Sort, Ponts, Balaguer, Ll., Ascó, Gandesa, Calasseit, Tortosa); nátɾus (Igualada); nátɾos (Tremp, Balaguer, Ll., Calasseit, Tortosa, Vinaròs, Benicarló, Alcalà de X.); nátɾi (Organyà); mozátɾos (Cast., Benigànim, Pego, Ontinyent, Relleu, Benidorm, Benavarre, Pont de S., Al., Elx); mosátɾos (Morvedre, Val., Gandia); moátɾos (Ontinyent, Alcoi, Sta. Pola); mátɾos (Cast., Nules, Dénia, Ontinyent, Pego, Alcoi, Relleu, Benidorm); nɔ̞́ɫtɾos (Mall. excepte Sóller, Artà, Capdepera i Son Servera); nɔ̞́ɫtɾus (Men., Artà, Capdepera, Son Servera); muzáltɾus (Alg.).
Etim.: del llatí nos altĕros, forma intensiva del pronom clàssic nos, mat. sign.

Valoració:0menosmas
Per Cucala., fa mes de 8 anys

Nosaltres diríem "noltros" (mal dit), com a Eivissa diuen "naltros" (mal dit), i a Andalussía diuen "musotros" (mal dit).

Valoració:2menosmas
Per Cabrit, fa mes de 8 anys

Deixant de banda la absoluta falta de sensibiltat envers una noticia com aquesta, xerrant de llengua un pic més de manera malaltissa, em fa gràcia que genteta com en Tià ens vengui a dir, un pic més, com hem de xerrar per considerar-mos mallorquins d´arrel.
Ja posats, Tià, estimat empresari mallorquí de socarrel, jo crec que els mallorquins diriem "NOLTROS no l´hem morta".

Valoració:-23menosmas
Per Pere, fa mes de 8 anys

Ja ho pots ben dir, Tià!
Em recorda la moda que té el dBalears de dir "edils" als regidors. Un cultisme totalment fora de lloc... Es veu que a algú de la redacció li caigué en gràcia la paraula i "avanti".

Aquesta falta de rigor la trob patètica. I com a subscriptor, la lament.

Valoració:16menosmas
Per Tià, fa mes de 8 anys

"Nosaltres no l'hem matat!".

És possible arribar a una degradació tal de la llengua?

Tothom, a Mallorca, tots els mallorquins diríem "Nosaltres no l'hem morta!".

Pobre Balears. Qui hauria de donar llum dóna fum.

Valoració:32menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris