algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Un acusat d'aclamar l'atemptat de Palmanova defensa el caràcter “privat” de Tuenti

La Fiscalia de l'Audiència Nacional li demana un any i mig de presó per humiliació a les víctimes del terrorisme

28842

Imatge del lloc de l'atemptat on s'alçà aquest punt d'homenatge a les dues víctimes.

MICHELS

L'internauta que s'enfronta a un any i mig de presó per escriure a Tuenti diversos comentaris en els quals mostrava la seva alegria per l'assassinat dels guàrdies civils Carlos Sáez de Tejada i Diego Salvà Lezaún, que es va produir el 30 de juliol de 2009 a Palmanova, ha defensat durant el judici el caràcter "privat" de la xarxa social.

Alberto Ortega Rivas, que utilitzava el sobrenom d''Alberto Asturias Dixebra', està acusat d'un delicte de menyspreu o humiliació a les víctimes del terrorisme per compartir amb l'usuari 'Gora Euskal Herria', que no ha pogut ser identificat, un missatge privat i uns altres quatre públics en els quals mostrava la seva satisfacció per l'atemptat terrorista. "Aquests els cerquen i els 'picolos' volen, jajaja", deia en una comunicació realitzada el dia de l'atemptat. "A la presó? Millor volar com els picolos de Mallorca", afegia després.

Tots els comentaris van ser publicats fins al 20 d'agost d'aquell any. En una fotografia en la qual apareixien diversos ertzaines apagant un incendi va escriure: "Una pena que no cremassin ells". Sobre altres agents de la policia autònoma basca afegia: "A veure si acaben com els picolos de Mallorca. Puxa Euskal Herria Lliure i Socialista, Que segueixi la lluita (sic)". "Estic amb tu Alberto, un tret al clatell i adéu", li va respondre el seu amic. "Clar, com a tots. Siguin zipaios, picolos, munipas o policia espanyola," va afegir l'acusat.

"No s'ho explica"

L'acusat, que tenia els seus continguts visibles a la xarxa per als seus 584 amics i els contactes d'aquests, ha assegurat no "tenir ni idea" de qui va escriure els missatges i ha apuntat que "no s'explica" com van poder ser enviats des d'una direcció IP que coincidia amb la de l'ordinador de la casa dels seus pares, al barri de San Andrés de los Tacones de Gijón (Astúries).

Durant el judici, que ha quedat vist per a sentència, ha defensat que el seu ordinador no tenia clau d'accés, en contra del manifestat per dos pèrits de la Guàrdia Civil que han comparegut durant la vista oral, i que abans que es produïssin els fets hauria sofert l'atac de "virus i cucs informàtics".

La fiscal Ana Noé ha sol·licitat una sentència condemnatòria en considerar que els fets estan "perfectament acreditats" i que el delicte es va cometre a partir de "missatges públics a la xarxa social" que van ser denunciats pels propis usuaris de Tuenti. "La causa es va iniciar per la denúncia d'un usuari, va ser recollida per la companyia i existeixen missatges de repulsa que es van generar entre les persones que tenien accés als continguts", ha apuntat abans de recalcar el caràcter "despectiu" del terme 'picolo'.

"Mitjans d'expressió pública"

Després de sostenir que les xarxes socials són "mitjans d'expressió i difusió pública" ha recalcat que el nombre de persones que accedeixen als comentaris no determinen el seu contingut delictiu. "Ningú no pregunta quantes persones han comprat un diari o un disc que conté una cançó en la qual es fereixen els sentiments de les víctimes del terrorisme", ha assenyalat la fiscal.

La defensa d'Ortega Rivas, per la seva part, ha sostingut que la investigació no ha pogut demostrar que els missatges fossin escrits pel seu client, ja que el seu ordinador podria haver estat "manipulat" per "instruments remots". Tot i així, ha afegit que els missatges es van difondre en "el context d'una conversa privada" i en "un cercle reservat d'amics".

En la vista oral també han comparegut diversos agents de l'institut armat que han detallat que 135 missatges abocats per l'usuari investigat van ser realitzats des del domicili de l'acusat, que també va penjar a la xarxa arxius com imatges de membres de la banda terrorista ETA i el seu entorn.

Després de ser denunciat per la pròpia companyia Tuenti Technologies, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va demanar a dues companyies proveïdores d'internet que facilitassin les direccions IP dels usuaris, encara que només va ser possible determinar la d'Alberto i no la de l'internauta que utilitzava el nom de 'Gora Euskal Herria'.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris