algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Els creuers amb base al port de Palma disparen el consum d'aigua

El nombre de creuers i de visitants que arriben als ports de les Illes Balears s’ha incrementat de manera significativa els darrers anys, fins al punt que l’arxipèlag ha esdevingut una de les destinacions capdavanteres de la Mediterrània també per a aquesta modalitat turística. En paral·lel, també s’ha incrementat el consum d’aigua als ports.

En el cas concret del port de Palma, aquest creixement del volum d’aigua usada a les infraestructures portuàries està directament relacionat amb el nombre de cada vegada més elevat de creuers que han convertit aquest port en la seva base d’operacions. Així ho constata un estudi recent d'investigadors de les universitats de les Illes Balears, Lleida i La Rioja, que destaca que cada creuer amb base al port de Palma consumeix una mitjana de 628.000 litres cada vegada que hi amarra.

L’estudi, publicat a la revista científica Water, ha analitzat les dinàmiques del consum d’aigua al port de Palma entre els anys 2007 i 2018, i de manera especial els efectes que el creixent turisme de creuers té sobre l’ús d’aquest recurs.

Segons les dades recollides pels investigadors, el consum d’aigua manté una tendència estacional, amb el nivell més elevat en temporada alta (de maig a octubre, i de màxima afluència d’embarcacions i de passatgers) i menys abundant en temporada baixa (de novembre a abril). Ara bé, aquesta estacionalitat no és igual en tots els sectors del port. Així, el sector comercial (que agrupa el transport de passatgers i de mercaderies, i que bàsicament es concentra al moll de Paraires i al dic de l’Oest), és el que consumeix més aigua (380 milions de litres l’any 2018), però també el que té una dependència estacional més forta, a diferència de sectors com el naval i el recreatiu, amb volums molt menors de consum i amb menys diferències entre les temporades.

Augmenta el consum en temporada baixa

Aquesta estacionalitat en el consum d’aigua s’ha alterat els darrers anys. L’estudi mostra que el consum d’aigua s’ha incrementat des de l’any 2015, després d’haver tengut una evolució negativa des de 2007 fins arribar a un consum mínim entre els anys 2013 i 2014. Els investigadors destaquen que l'increment del consum d’aigua ha estat especialment important durant els mesos de temporada baixa. L’any 2018, per exemple, el consum d’aigua en temporada baixa gairebé va assolir els volums consumits en temporada alta anys anteriors.

Segons els autors de l’estudi, aquest creixement considerable del consum d’aigua en temporada baixa és indicatiu de l’increment de creuers i ferris en mesos com el novembre, març o abril els darrers anys. De fet, les dades remarquen que l’evolució del consum d’aigua es manté en relació amb l’evolució del moviment d’embarcacions i de passatgers. El descens del consum d’aigua entre 2007 i 2014 s’hauria de relacionar amb el descens remarcable del nombre de passatgers dels ferris (2007-2010) i dels creuers (2012). Els darrers anys, si bé el nombre de passatgers de ferris s’ha recuperat lleugerament, el creixement del nombre de passatgers de creuers ha estat notable i explica que la tendència del consum d’aigua hagi tornat a ser positiva.

628.000 litres per amarrament

Un factor important que ha contribuït a aquest increment són els creuers que tenen la base al port de Palma i que des d’aquí arrenquen l’itinerari turístic per la Mediterrània. Segons els investigadors, aquestes embarcacions usen més aigua que cap altra: 628.000 litres de mitjana en cada amarrament. Aquests valors són molt superiors a les recàrregues que fan els vaixells mercants (178.000 litres per amarrament) o els creuers en trànsit que fan escala al port de Palma (69.000 litres per amarrament).

Els investigadors assenyalen que els darrers anys ha augmentat el nombre de creuers que tenen la base al port de Palma i destaquen que aquestes embarcacions tenen un impacte socioeconòmic i ambiental diferent que els creuers en trànsit, que es limiten a fer-hi escala. Per una banda, tenen un efecte negatiu més sever sobre el medi ambient, en la mesura que requereixen més logística de transport (incloent-hi els avions que duen els passatgers des d’altres ciutats, els transports entre l’aeroport i el port, més emissions de CO2 derivades d’aquest transport i més consum d’aigua). A més, els passatgers dels creuers amb base al port no solen visitar la ciutat, de manera que el benefici econòmic és més baix que el dels creuers de trànsit.

Aigua molt barata

A banda de les bones connexions aèries de l’illa amb els mercats europeus, un dels elements que fan que el port de Palma hagi esdevingut un punt d’atracció com a port base per als creuers és un preu de l’aigua competitiu. L’any 2016, l’Autoritat Portuària de les Illes Balears venia un metre cúbic d’aigua (1.000 litres) als creuers per 1,62 euros. L’any següent, aquest preu es va incrementar fins als 2,62 euros per metre cúbic, però encara així és un preu molt competitiu, comparat amb altres ports espanyols. L’estudi destaca que l’APB paga 0,93 euros per metre cúbic a l’empresa subministradora i està exclosa d’un sistema de blocs progressiu (com més consumeixes, més pagues per metre cúbic).

Un indicador per gestionar més bé un recurs essencial

Els investigadors consideren que seria necessari establir un indicador de l’ús de l’aigua que pogués ser comparat amb altres activitats turístiques o amb el consum de la població local per identificar conflictes potencials i per establir prioritats en la gestió de l’aigua, especialment atesa l’amenaça real que suposa el canvi climàtic i la intensificació dels períodes de sequera.

En aquest sentit, la seva proposta seria utilitzar l’índex de litres per passatger, resultat de dividir el nombre de litres carregats per un creuer entre els seus passatgers. Aquest indicador, en el cas dels creuers amb base al port de Palma, seria de 285,5 litres per passatger l’any 2016.

Els autors

Els investigadors que han participat en aquest estudi són el doctor Cels Garcia, professor titular d’universitat del Departament de Geografia i investigador principal del grup de recerca en Recursos Hídrics i Canvi Global (GLOWATER) de la UIB; la doctora Dolores Tirado, professora titular d’universitat del Departament d’Economia Aplicada i membre del grup GLOWATER de la UIB; el doctor Enrique Morán, professor ajudant doctor del Departament de Geografia i membre del GLOWATER de la UIB; el doctor Jorge Lorenzo, professor contractat interí del Departament de Ciències Humanes de la Universitat de la Rioja i col·laborador del grup GLOWATER de la UIB; i el senyor Christian Mestre, del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la Universitat de Lleida.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ja està clar!, fa 10 mesos

I qui la paga? Els mateixos que han de fer-se càrrec de les escombraries?
No sé com a na Francina no li cau la cara a l´empedrat!

Valoració:7menosmas
Per Pepeta, fa 10 mesos

Sel's ha de cobrar l'aigua molt cara i així vendran amb els dipòsits plens del port que hagin partit.

Valoració:9menosmas
Per sebastià, fa 10 mesos

Resultat: aigua més cara i més escassa. per als illencs.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris