cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Aquest dissabte es celebra la Marxa des Güell a Lluc a peu

El Güell Lluc a Peu és un d'aquests reptes que com a mínim s'han de fer una vegada a la vida. Aquesta marxa de 42 quilòmetres cada any segueix guanyant més participants i ja s'ha consolidat com un esdeveniment històric. Aquest any, després d'algunes complicacions, la sortida tendrà lloc aquest dissabte 13 d'agost, a les 23 hores, a la plaça Güell. Les inscripcions, gratuïtes, es poden realitzar a la web desguellallucapeu.es.

Història

Aquesta pujada a Lluc des del bar Güell de Palma va començar com una anècdota ara fa 42 anys. Segons expliquen els promotors de la marxa, tot va començar una nit d'estiu del 1974 al Bar Güell a Palma, en una petita tertúlia d'amics, de sobte va esclatar un sifó a les mans de la filla de Tolo Güell, que tenia per aquell temps 6 anys, per sort no hi va haver cap desgràcia. Un dels tertulians del local va dir: «Ha estat un miracle que no hagi ocorregut una desgràcia! Hem de pujar a Lluc per donar gràcies a la Mare de Déu». Així va començar tot.

La decisió es va prendre el 17 de juliol, i un dia després van pujar a Lluc, a la primera marxa van participar unes 30 persones. L'impulsor de la Marxa, Tolo Güell, va explicar que els primers 6 o 7 anys eren molt pocs, en paraules seves eren «quatre plegagatos».

El 1980, aquesta marxa va adquirir una nova dimensió: La Caixa d'Estalvis Sa Nostra es va interessar per aquest fet i va contactar amb Tolo Güell per fer realitat aquest projecte, que va adoptar el nom actual: Sa Marxa des Güell a Lluc a Peu.

La caminada va començar com un motiu religiós, antigament pujar a Lluc a peu era una tradició per donar les gràcies a la Mare de Déu de Lluc, es realitzava com una promesa per superar una malaltia o algun mal. Avui en dia, tot i que sí que té cert component religiós, és un esdeveniment esportiu. També és una marxa que ha adoptat un fort sentiment reivindicatiu, com «expressió de mallorquinitat».

La ruta comença actualment a les 11 del vespre davant el bar Güell de Palma (al carrer Aragó), un cop donat el tret de sortida comença una llarga ruta pel Raiguer, el recorregut passa pel Pont d'Inca, Santa Maria, Binissalem, Lloseta, Biniamar, Selva i Caimari; a partir d'aquest moment, i amb els primers rajos de sol, comença la part més dura, pujar pel Camí Vell de Lluc fins a finalment arribar al Santuari. La gran part del recorregut transita per carreteres asfaltades i a tots els pobles que travessa hi ha avituallaments amb aigua i menjar.

Tot i les moltes hores i el cansament acumulat al llarg del recorregut, sempre regna un ambient festiu. El Güell Lluc a peu reuneix una gran quantitat de participants, actualment hi participen unes 15.000 persones tot i que el rècord es va assolir el 1990 quan 35.000 caminaires van pujar a Lluc.

Tolo Güell, tot un símbol

Tolo Güell (Bartomeu Barceló, 1941), impulsor de la marxa, és una figura reconeguda a l'Illa. A banda d'organitzar la Marxa, s'ha implicat en molts altres esdeveniments culturals i esportius, com la Diada Ciclista de Sant Sebastià a Palma; en la Rua, també de la capital o la Festa Agrícola de Son Ferriol. Güell ha dedicat la seva vida a fomentar la cultura i costums de Mallorca.

El Grup Güell

Als anys vuitanta es va constituir el Grup Güell com a associació formada per un grup d'amics, entre ells Tolo Güell. Igual que el seu impulsor, aquesta entitat es dedica a col·laborar en actes socials i culturals, com les Beneïdes de Sant Antoni, les Festes de Sant Sebastià o de l'Estendard, entre molts més actes. El seu objectiu és «ajudar a la societat mallorquina a mantenir les tradicions i costums de l'Illa», segons expliquen ells mateixos.

Homenatges a la societat mallorquina

El Grup Güell ha retut homenatge a molts de personatges rellevants de Mallorca per la seva dedicació a l'esport o al foment de la cultura. Des del 2016 han instal·lat diverses plaques al terra de la mateixa plaça Güell de Palma, on molts personatges de la societat han deixat la petjada. Com és el cas de Miquel Àngel Nadal (2006),Tomeu Català (2007), Elena Gómez (2007), Marga Fullana (2008) i Tomeu Calafat (2010) i Álex Ribas (bomber mort en acte de servei).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan M. Gelabert, fa mes de 4 anys

Me sap greu però jo tendre angines i no hi podré anar.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris