cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 29°
31°

«El nostre pare fou dels primers en defensar l’Ovella Roja Mallorquina i l’agricultura ecològica»

Les germanes Noguera combinen les seves respectives professions amb l'amor cap a la pagesia: Na Joanaina és comptable i na Mercè infermera i totes dues gestionen les finques de Cala Pi i Son Catany de Llucmajor, amb unes 200 quarterades de terreny i una seixantena d'exemplars d'ovella roja mallorquina, repartides entre les dues finques.

Quin temps fa que gestionau aquestes finques?

Mercè – Aquestes finques ens venen dels nostres padrins i repadrins i ja les treballava el nostre pare. Cala Pi té una antiguitat d'uns 600 anys més o menys.

Joanaina – Podem dir que Cala Pi és el bressol de la nostra família i esperam que de les futures generacions.

Quina gestió feis de les finques?

Mercè – Renovar la terra, rotar els cereals i les sembres, que les ovelles pasturin primer a un sementer i després a un altre, tal i com feia el nostre pare.

Joanaina – També tenim ametlers i garrovers que duen poca feina i són una font de menjar per les ovelles. Fa poc hem sembrat garrovers joves, vàrem dubtar si sembrar ametlers però creiem que a la llarga les garroves ens seran més rentables.

Per què vos vàreu unir al projecte de Me Ecològic?

Mercè – Ens vàrem adherir al projecte de promoció del ME ecològic de Mallorca perquè no sabíem com vendre el nostre producte. Teníem un molt bon producte però poca sortida.

Joanaina – I el que no volíem era vendre els nostres mens de qualsevol manera, el que volem és arribar directament al consumidor i que aquest valori la qualitat del producte.

Com així teniu Ovella roja Mallorquina? I Com ho feis perquè no hi hagi consanguinitat amb tan poques ovelles?

Mercè - El nostre pare va ser un dels primers que va formar part de l'Ovella roja mallorquina i de l'Agricultura ecològica perquè era el que havia après dels seus pares i dels seus padrins. Ell ens va marcar el camí a seguir.

Joanaina - El que feim és canviar més els mascles. El meu pare ja ho feia així. Nosaltres tenim poques ovelles i molts mascles. D'aquesta manera va rotant la sang dels mascles i quan deixes una anyella, les probabilitats de que l'ompli el seu pare són menors.

Que vos ha donat la pagesia?

Mercè - Jo arrib aquí i sóc una altra persona, jo aquí me sent molt lliure. Veig com la finca està ben cuidada i que els animals tenen més terreny del que realment necessiten. N'hi ha que els caps de setmana se'n van d'excursió i nosaltres, en canvi, venim aquí.

Joanaina - Per a mi el camp té, entre d´altres, dues coses bones; per una banda és la forma perfecta per oblidar la mort del meu marit i per altra m´ajuda a recordar els vells temps de petita i desconnectar de la feina d'oficina.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris