cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 29°
29°

Josep Quetglas: «El monument de la Feixina no té interès arquitectònic»

Imatge d'arxiu de l'arquitecte Josep Quetglas.

Quedem amb l'arquitecte Josep Quetglas a l'estudi d'Ona Mediterrània, a Can Alcover de Palma. Aquest espai acollia fa sis anys l'exposició La Feixina neta. Un recull de propostes i projectes de reforma de parc de la Feixina un cop s'hagués esbucat el monument. Unes propostes que presentaven, a instàncies de Memòria de Mallorca i del mateix Quetglas, una vintena d'arquitectes.

Parlem amb Quetglas d'aquella exposició, però també dels motius que l'han portat a ser un dels professionals de l'arquitectura que més ha defensat l'esbucament del monument. L'arquitecte al·lega tot tipus de motius per a no mantenir-lo: arquitectònics, patrimonials, artístics o culturals, però, i sobretot, antifeixistes.

Per l'arquitecte, ni l'any 2010, quan Aina Calvo governava Palma, ni ara, el monument es pot «descontaminar». Un Caidos por Dios y por España a la façana d'una església es pot esborrar, sense necessitat d'enderrocar l'edifici. Una Avenida del Generalísimo Franco es pot rebatejar, sense necessitat de fer-lo desaparèixer. Però un monument promogut per Falange i inaugurat per Franco no pot ser descontaminat. És el que és íntegrament, tot ell, de cap a peus: encara que en quedés només una pedra, aquella pedra seguiria sent el que queda del monument al creuer Baleares».

També parlem de l'argument que defensen algunes persones i col·lectius que el monument es va poder construir «gràcies» a una col·lecta popular. «Sota una dictadura feixista no hi ha res de voluntari. No era voluntari el lliurament de joies, diners, animals i collites. Tampoc ho era que els meus pares haguessin d'alçar el braç quan anaven al cinema».

Volem saber, segons ell, quin valor patrimonial té la Feixina. «Patrimoni no és qualsevol cosa que hagi format part del passat», sentencia Quetglas. «Patrimoni és estrictament el que rebem dels nostres pares: aquesta part del passat en què ens reconeixem i que considerem pròpia. Patrimoni nostre són, per exemple, els centenars d'escoles fetes a les illes amb el programa de Joan Capó durant la nostra República. El monument al creuer Balears no és el nostre. A l'inrevés: ens pren el nostre passat».

Per l'arquitecte el monument no té gens d'interès arquitectònic, perquè «no és arquitectura ni, pròpiament, va tenir un arquitecte com a autor». Segons Quetglas «el seu suposat arquitecte, Francesc Roca, va morir anys abans de ser construït. Arquitecte, per cert, molt donat a l'absentisme», ens assegura. La seva obra més coneguda, a la plaça del Mercat, tampoc és seva. Vivia a l'Argentina mentre es construïen».

Ens interessem per l'espai que ocupa el monument i Quetglas ens explica que va ser construït ocupant el pati de jocs, cultius i aules a l'aire lliure del grup escolar Jaume I. En el monument d'aixecar el monument l'escola, inaugurada l'any 1935 per la República, havia estat convertida en caserna. «Ara, que l'escola torna a ser escola, el monument al creuer Baleares manifesta encara més clarament el menyspreu del franquisme cap a tot el que fos l'educació com enfortiment de les classes populars».

Es pot recuperar la conversa sencera aquí:

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Pep NO Quetglas, fa mes de 2 anys

Si dius pardalades no diguis que ets arquitecte, desprestigies la professió.

Valoració:0menosmas
Per Pep NO Quetglas, fa mes de 2 anys

Si dius pardalades no diguis que ets arquitecte, desprestigies la professió.

Valoració:0menosmas
Per Ulises el navegante, fa mes de 4 anys

Mirau a google el monument al germans wrigth a carolina del Nord, USA; o el pavilló de Russia a la Expo de 1937. Son 'monuments' Art Decó similars al de Sa Feixina. Si traslladeu els elements partidistes d'un cap a l'altre, tots fan la mateixa funció. I poden ser intercanviats sense repercussions. Parlem d'arquitectura sense condicionants desfassats.

Valoració:-2menosmas
Per cap ferrerico, fa mes de 4 anys

Josep Quetgles és (ho ha estat) professor universitari d'arquitectura a Barcelona.
Entre ell i la presidenta d'ARCA hi ha tanta distància, pel que fa a coneixements en matèria d'arquitectura, com entre jo (que som de lletres) i n'Einstein en matèria de física.

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 4 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Tots panca-feixistes segons n'Andrea.

Valoració:4menosmas
Per Andrea, fa mes de 4 anys

Aquest arquitecte... en es seu perfil se veu ...tot ..
Un panca feixiste....!!

Valoració:-14menosmas
Per ., fa mes de 4 anys

cARCA ha anomenat presidenta seva, a una senyora que amb tots els meus respectes, i sense voler tractar-la d´inculta en altres aspectes, té menys interes per l´Art i pel Patrimoni que jo per a la pesca submarina. Però servidor, no se presentaria mai per a presidir la federació d´aquest esport.

Valoració:0menosmas
Per ido, fa mes de 4 anys

Supongo que el mal llamado "Palacio de Congresos", debe tener.

Valoració:-1menosmas
Per Pep, fa mes de 4 anys

Idò si hem de tomar tot el que no te interès arquitectònic, tenim una feinada. De veres que aquest senyor es mou per interès arquitectònic ? Jo crec que te una opinió i com que és arquitecte diu això. Té valor arquitectònic l'obelisc de Cardenal Reig ? M'agradaria que algú, al marge d'ideologies em definis valor arquitectònic

Valoració:-8menosmas
Per ., fa mes de 4 anys

Qualcú ha presionat a ARCA. O potser que l'hagi untada..

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris