cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Les primeres 30 mesures sense cost econòmic acordades pel futur govern de Palma

03-06-2015

Els partits que formaran el nou govern a Palma han acordat una sèrie de mesures que es poden aplicar sense cap tipus de cost econòmic.

En un comunicat conjunt, MÉS per Palma, Som Palma i PSIB-PSOE expliquen que un nou temps polític «requereix vetllar pel bon ús dels béns públics i per una gestió dels recursos públics basada en principis d'eficiència, equitat i eficàcia». Per aquest motiu els tres partits han acordat que el seu compromís amb la gestió pública es tradueixi en l’aplicació de les mesures «de cost zero» següents.

Els representants dels partits recorden que aquestes mesures «són una mostra, no exhaustiva» que posa en evidència «el compromís del futur govern per dur endavant el canvi a Palma des del minut zero i a cost zero».

Els acords són els següents:

1.       L'Ajuntament recuperarà el diàleg social i convocarà els agents socials sindicats i empresaris per subscriure un nou pacte per l'ocupació amb l'objectiu de crear llocs de feina dignes i amb drets.

2.       Prioritzar la banca amb bones pràctiques. L’Ajuntament treballarà prioritàriament amb entitats bancàries que compleixin el codi de bones practiques bancàries.

3.       Introducció de clàusules socials i ambientals en la contractació de l'Ajuntament i les seves empreses i organismes públics i obligació de complir la normativa laboral. Declaració de Palma com a ciutat lliure de paradisos fiscals, com a compromís en la contractació.

4.       Declaració de l’Ajuntament contrari als tractats internacionals que retallin competències municipals, contra els drets dels treballadors i que vulneri el principi de legalitat de la justícia.

5.       Compromís de l’Ajuntament de reforçar la recerca de fons europeus de finançament.

6.       Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana. Oportunitat d’obrir un debat ciutadà sobre el model de ciutat, posant l'interès general per damunt de l’especulació urbanística.

7.       Rebuig de qualsevol tipus d’ampliació d’espais portuaris, sense informes d’estudi d’impacte ambiental i consens ciutadà, criteri que s'aplicarà a qualsevol tipus d’intervenció urbanística. Compromís de l’Ajuntament de no cedir als interessos especulatius que amenacen el Molinar, el Jonquet i el Moll Vell.

8.       Plans d’usos per als espais públics i garantir la recuperació dels espais per als ciutadans i equilibrar els diferents usos compartits. Limitació dels excessos d’ocupació de les terrasses. Recuperació dels espais públics per a les persones.

9.       Instar el Govern a la imposició de sancions a entitats bancàries i grans empreses que romanen amb habitatges buits durant més de dos anys; atribuir competències a l’Ajuntament.

10.   Un Ajuntament al servei de l’escola, que prengui decisions amb el consens de la comunitat educativa.

11.   Convocatòria immediata del Consell Escolar Municipal per recuperar una major implicació municipal en la tasca educativa de la ciutat.

12.   Elaboració d’un mapa de necessitats educatives a Palma i proposta de zonificació escolar.

13.   Les polítiques d’igualtat s’implantaran de forma transversal a totes les àrees de govern garantit, a més, la seva presència dins l’estructura de govern.

14.   Participació del col·lectiu feminista en la política municipal, activant el Consell de la Dona, l'Observatori Municipal i els plans d'igualtat.

15.   Integració de persones amb discapacitat: accessibilitat com a principi bàsic i irrenunciable de l’activitat municipal.

16.   Elaboració d'un Pla Municipal d’Infància d’acord amb la Convenció sobre els Drets de la Infància, posant especial atenció a les situacions de més exclusió, com la pobresa infantil.

17.   Declaració de Palma com a ciutat contrària a la discriminació per raons de sexe. Ciutat LGTBIQA friendly, amb mesures de potenciació. Foment de la sensibilització en matèria d'igualtat de gènere.

18.   Recuperació del Pla director de Festes i convocatòria de la Comissió de Festes per retornar el caràcter ciutadà a les festes de Palma i potenciar la participació.

19.   Impuls a la cultura urbana amb projecció educativa, cultural i artística.

20.   Compromís amb la recuperació del senyal de Canal 3/33 i Canal 3/24 hores a les Illes Balears.

21.   Premis Ciutat de Palma en català.

22.   Simplificació de tràmits. Finestreta única de Cultura i Participació.

23.   Publicar els sous i currículums dels càrrecs electes i de confiança.

24.   Millora del sistema participació als plens municipals de la ciutadania i les associacions.

25.   Audiències públiques dels regidors i regidores al Ple com a mínim una vegada a l’any per donar compte de la feina feta. Contacte del regidors i regidores i del batle amb els veïnats de tots els barris i pobles de Palma, amb regularitat i de forma presencial, i també assemblees públiques, que es duran a terme als diferents barris de la ciutat, per tal de donar compte de la seva actuació. Establir un dia d’atenció a la ciutadania per part dels regidor i regidores.

26.   Impulsar els pressupostos participatius.

27.   Instar el Parlament a realitzar el canvi legislatiu oportú per reduir al 10% al 1% del límit de signatures per presentar una Iniciativa popular ciutadana. Compromís municipal d'admetre a tràmit.

28.   Recuperació de la gestió veïnal dels casals de Barri. Impuls a l’associacionisme.

29.   Creació d'espais de feina conjunts amb les entitats del Tercer Sector, ampliant la seva participació en la presa de decisions del govern municipal.

30.  Declaració de Palma com a ciutat lliure de maltractament animal, que inclourà la declaració de Palma antitaurina.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Pilar, fa mes de 4 anys

els anys 70 vaig aprendre català en els cursos que feia l'OCB a l'Estudi General lul.lià perqueé volia saber escriure bé la llengua que parlava, era una qüestió de dignitat. Per tant no és excusa dir que no l'aprengueren a l'escola, jo anava a una de monges que fins i tot ens renyàvem si el parlàvem

Valoració:1menosmas
Per Excuses de mal pagador, fa mes de 4 anys

Després de 40 anys de mort el dictador Franco, encara n'hi ha que volen rebaixar el nivell de la nostra llengua. Només aquells qui la menyspreen poden demanar això.

Valoració:1menosmas
Per Pere Llofriu, fa mes de 4 anys

A dona Maria Antònia:
“Més d´un s´ha convertit en enemic del Català per tenir dificultats per treurer-se el Català B, i llavors no poder accedir a una plaça, per exemple d´Auxiliar d´Infermeria”
Entenc aquesta preocupació per algun cas particular que sabeu de prop i vos ha sabut greu, i és ben cert que en tota llei hi ha algú que reb sense haver-ho demanat. És llei de vida. Després afegiu que teniu edat de jubilació i estau en un subconjunt de la població que ha passat quinòcies per poder escriure en català (i per moltes altres coses). Això, però són figues d’altra paner.
Els joves d’ara, i ja no tan joves, han tengut català com a assignatura, aleshores, si no es poden treure el nivell B és que són uns gorans (o someres), i per a una plaça tan noble com és d’auxiliar d’infermeria, és millor que no siguin res d’això.
D’enemics del català en surten de davall les pedres, per això i per altres motius inconfessables. L’única manera d’assolir la normalitat és que el català sigui normal en tots els àmbits

Valoració:5menosmas
Per Risitas, fa mes de 4 anys

Me río de ver como alejais hasta a los vuestros. Con esa beligerancia, nunca ocupareis ningún escaño en el Congreso, ni tendréis nunca ninguna mayoría.

Valoració:0menosmas
Per Toni, fa mes de 4 anys

Quan en Franco va morir na Maria Antònia tenia devers vint-i-set anys i ja hi havia cursos de català. Hi ha molta de gent de la seva edat o de més que s'han preparat i hi han dedicat moltes d'hores. És ben just que els més preparats siguin els escollits.

Valoració:-5menosmas
Per Maria Antònia, fa mes de 4 anys

Amb això que diu vostè, també estic completament d´acord. Ja fa beneit que no se vulguin dignar a parlar en Mallorquí, però que quan parles d´ells bé que s´en assebenten.

Valoració:7menosmas
Per Paparra., fa mes de 4 anys

Per a Mª Antonia. Si que val la seva opinió i la comprenc, perquè jo en tenc 72 i he après el poc català acadèmic que se, de major.
El que es intolerable i s'hi ha de posar fre només per dignitat i per no fer més de beneits, es amb aquestes persones que duen tota o quasi tota la vida aquí, o hi han nascut, i encara et volen sotmetre a la seva llengua.
Quan vegin que si no la saben perden oportunitats de fer feina, s'espavilaran de cop.

Valoració:12menosmas
Per Maria Antònia, fa mes de 4 anys

Però amb els vellets i els malalts, els acompanyants parlaràn i escoltaràn però no escriuràn ni faràn redaccións ni informes. A vegades voler exigir massa a la gent, fa perdre simpatitzants i guanyar-se detractors. Per aquí ja m´han retret que jo fèia moltes faltes d´ortografia, però.. I qué voleu? Tenc seixanta set anys i he après a escriure i llegir en Català de bén gran, perque quan vaig estudiar el Batxiller, en temps d´en Franco, no en donavem de Català, ni tampoc podiem parlar-lo, ni la la nostra modalitat. Però només es una opinió que no val per rès.

Valoració:-3menosmas
Per Paparra, fa mes de 4 anys

Ara mateix he sabut que moltes famílies mallorquines que necessiten un acompanyant per a un familiar, volen que sàpiga mallorquí. I se comprèn perfectament.
Si son vellets o malalts, volen viure fins al final amb la seva llengua. I ho trob just i humà. Son ells mateixos que ho demanen o exigeixen.

Valoració:12menosmas
Per Joan, fa mes de 4 anys

Estic d'acord, pero jo tinc 43 anys i el nivell de català que me exigeixen es molt superior al de Castella.

Això no és just. Les proves de comprensió tenen trampa, i no hi ha per què.....

Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris