algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La Festa de l'Estendard de Cort, la celebració civil més antiga d'Europa

La cantant Miquela Lladó representa des de fa més de 30 anys a l'anciana que narra a un grup de nins (en la ficció, als seus néts) els fets de 1229. Va prendre el relleu a Catalina Valls.

JOAN TORRES

Palma celebra avui el 785 è aniversari de la seva conversió en societat occidental després de la ferotge batalla que va propiciar l'entrada dels homes de la Corona del Drac a Madina Mayurqa.

Un poema escrit per Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau el 1861, en ple renaixement de la llengua i la cultura catalanes, rememora amb calor, tècnica i la precisió dels seus verbs heptasíl·labs, aquell fet d'armes que va donar pas a la creació d'una nova societat, la mallorquina, que ha sabut mantenir la seva personalitat fins als nostres dies.

La festa del 31 de Desembre a la plaça de Cort és la més antiga d'Europa de caràcter civil en continuïtat. El seu protocol més antic data de 1313, encara que és probable que ja es va commemorar a partir de 1232, tres anys després de la conquesta de la ciutat i any en què les tropes de Jaume I van concloure l'ocupació de Mallorca, pràcticament en paral·lel a la celebració del Nadal.

Objectius del poeta
Penya va compondre el poema en ple regnat d'Isabel II, quan la festa començava a llanguir. Amb pretensions molt més didàctiques i estètiques que d'arrel política, aconsegueix no obstant avivar l'inconscient col·lectiu d'un poble en part descendent d'un exèrcit de dracs creuats que van fundar una societat nascuda d'una victòria.

Penya homenatja el que avui s'anomena memòria històrica. L'Espanya isabelina era centralista i madridista. Però en aquest context el cor de la perifèria comercial i emprenedora es feia més fort. El narrador, poeta i assagista, que posseïa un talent polifacètic i es dedicava a construir edificacions militars, va escriure el poema en un vigorós català. Calia mostrar-li a Madrid la força i empenta dels perifèrics. En aquella època, destacava el general de Reus, Joan Prim, que va arribar a president del Govern i va ser assassinat a la capital, al carrer del Moro, en 1870, encara no se sap amb certesa per qui.

La gràcia del poema de Penya, centrat en una dona gran que narra els fets de 1229 als seus néts, és tal que enlluerna per igual a illencs de molt diferent ideologia o condició social, de la mateixa manera civils i militars. Va ser interpretat per primera vegada a Cort el 1935, en plena República i va quedar a un costat amb la Guerra Civil. Ja aquell any va intervenir l'actriu Catalina Valls. La mateixa que la va interpretar el 1965, any de la seva definitiva recuperació en la celebració del 31 de desembre. En aquells dies, el batle era el militar Máximo Alomar Josa, que per molt franquista que fos s'emocionava amb aquest poema alhora èpic i entranyable, que extreu les arrels mallorquines a flor de pell.

La colcada 'inspirar indubtablement a Joan Alcover quan unes dècades després va compondre 'La Balanguera', actual himne de Mallorca. La seva lliçó és clara: mantenir viu el llegat dels avantpassats és el més sòlid passaport cap al futur.


 Actes programats a Palma amb motiu de la Festa de l'Estendard – 31 de desembre 2015-


10.15 h       Col·locació de l’Estendard Reial de la Conquesta de Mallorca i de la Cimera del Rei Martí, amb el cerimonial acostumat, a la plaça de Cort.

10.30 h       Solemne missa concelebrada, presidida pel Bisbe de Mallorca.

12.00 h       Representació de La Colcada, de Pere d’Alcàntara Penya, a càrrec de Miquela Lladó i els al·lots i les al·lotes de l’Escola de Música i Danses    de Mallorca, a la plaça de Cort.

 

12.20 h       Lliurament de les Medalles d’Or de la Ciutat al saló de sessions de l’Ajuntament:

- CineCiutat

- Auditorium de Palma

- Associació de lluita anti-sida de les Illes Balears (ALAS)

- Cáritas Diocesana de Mallorca

- Creu Roja Illes Balears

- Sr. Martí Mora Moragues

- Sra. Margarita Crespí Jaume

12.45 h   Parlament del batle.

 

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sempre mallorquins, fa mes de 6 anys

Visca Mallorca, i arruix es feixistes pancatalanistes!

Valoració:-6menosmas
Per claret, fa mes de 6 anys

@oblid?


Que jo sàpiga, Castella no ha renegat mai de la seva expansió cap al sud des del seu nucli originari, Castilla la Vieja, cap a la que va esser Castilla la Nueva. L'expansió catalana, també cap al sud, va esser paral·lela i des del seu nucli originari, la Catalunya Vella, cap a la Catalunya Nova i la Novíssima (Mallorca i València).

Valoració:4menosmas
Per claret, fa mes de 6 anys

@oblid?


Que jo sàpiga, Castella no ha renegat mai de la seva expansió cap al sud des del seu nucli originari, Castilla la Vieja, cap a la que va esser Castilla la Nueva. L'expansió catalana, també cap al sud, va esser pral·lela i des del seu nucli originari, la Catalunya Vella, cap a la Catalunya Nova i la Novíssima (Mallorca i València).

Valoració:4menosmas
Per Mallorquí exaltat, fa mes de 6 anys

Però a mem... Avui en dia moltes festes venen arrelades a desastres i accions molt poc humanes. Si no vaig malament, el dia de la hispanitat ningú recorda totes les civilitacions (Molt avançades de fet) que varen ser completament exterminades. Als Estats Units celebren el dia de la independència i ningú deu fe menció de tots els nord americans que hi varen morir. Si ens posam així de sensibles, no hauriem ni de celebrar Nadal, ni Pascua, perquè hi ha milions de jueus i musulmans morts rera l'Església i la seva inquisició.

Jo avui celebre l'arribada de les quatre barres a Mallorca, de la nostra cultura, que en aquets 785 anys ha adquirit una personalitat pròpia, a pesar dels atacs de diversos col.lectius. Mai mai l'aniquilació de ningú.

Visca Mallorca i totes les Illes Balears. //*//

Valoració:13menosmas
Per oblid?, fa mes de 6 anys

No heu fet menció a sa massacre que va ordenar fer sobre sa poblacio el rei en Jaume, homes, dones i nins innocents executats per ses tropes "del drac"(com evitau dir Aragó, mare meva)

Valoració:-14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris