nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Retallades i més retallades

És molt difícil obrir el diari i no trobar-hi l'anunci d'alguna nova retallada al sector públic. Que si no es pagaran les subvencions ja concedides a les entitats culturals, que si s'acomiadaran al voltant de vuit-cents treballadors de les empreses públiques, que si el curs que ve s'eliminaran de tres-cents a quatre-cents professors, que si els PAC es tancaran de nit per estalviar pagar hores extra...

Curiosament tots aquests anuncis es fan a les portes d'unes eleccions generals. Fins ara estàvem avesats que els polítics no s'atrevien a prendre mesures impopulars tan a prop d'una escomesa electoral. Que aquest pic ho facin pot ser un indicador que les coses estan molt i molt malament, o que el Partit Popular considera que aquestes mesures no són tan impopulars com semblen.

Els qui sospiten que es tracta del primer cas, passen pena que allò que s'ha anunciat fins ara no sigui només la punta de l'iceberg, un primer paquet de mesures per aconseguir satisfer els bancs i que amollin l'aixeta del crèdit. En aquest cas les retallades més ferotges vendrien després de dia vint de novembre i suposaria una davallada generalitzada en la prestació de serveis de tot tipus i una nova rebaixa dels sous dels funcionaris.

Altres, emperò, consideren que el Govern de José Ramón Bauzá, pensa que aquestes mesures no ho són d'impopulars. Ans, altrament, cerquen la complicitat de tots aquells que pensen que els treballadors públics som uns privilegiats en comparació amb els de l'empresa privada. Es tractaria d'aplicar el famós principi bèl·lic de divideix i guanyaràs. Les retallades al sector públic es presenten davant la societat com una necessitat pel creixement del sector privat. El missatge és que si s'aprima l'Administració, aleshores hi haurà més marge per al creixement de les empreses i, per tant, molts dels treballadors actualment desocupats podrien tornar a tenir feina en un termini més o manco curt.

Tanmateix, això és una fal·làcia. Hi ha moltes petites empreses que s'han pogut sostenir gràcies als funcionaris i treballadors públics en general. Quan molta de gent no ha pogut comprar-se un ca seva o no estava en condicions de fer-hi cap reforma, molts de funcionaris han pogut fer obra o adquirir un habitatge gràcies a la seguretat de la seva nòmina. Quan molts de treballadors del sector privat han deixat d'anar a restaurants i han reduït el seu consum d'activitats culturals i de lleure, els funcionaris ho han pogut seguir fent, encara que menys que abans. Quan les agències de viatges han reduït dràsticament les seves contractacions, encara venen qualque paquet turístic o qualque viatget a algun funcionari. I així podríem seguir sector per sector.

El sou dels treballadors públics, per tant, repercuteix positivament en els comptes de resultats de les empreses. En el moment que ens rebaixen el sou i ens acomiaden, aleshores, forçosament haurem de reduir les nostres despeses i, consegüentment, baixaran les nostres transferències a l'empresa privada. Tots som dins el mateix sac.

No crec que aquesta sigui una bona manera per sortir de la crisi.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unitat de cures intensives, fa mes de 9 anys

Guanyaran si els votants de CiU no basten per contrarestar. Si basten, hi hauran de pactar i no tendran l'absoluta.

Valoració:6menosmas
Per Avis, fa mes de 9 anys

Saben que el 20-N guanyaran i s'envalentonen, saben perfectament que són impopulars. Res què hi farem? tragar quina 4 anys

Valoració:2menosmas
Per Miquel, fa mes de 9 anys

LA CRISI ÉS GENERANT QUE SE PODRIE ARREGLA NO DESTRUINT .

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris