algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Mor el periodista Antoni Pizá, antic director de Baleares

Hi popularitzà els Pequeños reportajes i la polèmica secció El Cocodrilo

51274

Antoni Pizá apareix assegut a la seva taula de la redacció, cap a 1970, amb l'administrador del diari, Francesc Adrover, el redactor Jaime Jiménez i el director. Javier Jiménez.

"A principi dels anys 70, el periodisme local tenia dos galls de brega: un era en Toni Pizá i firmava a Baleares; a l'altre li deien Pablito i també feia reportatges, a més de futbol, però a l'altra casa, a Ultima Hora. Pizá i Pablito eren com el ratolí i el moix, sense que s'hi pugui precisar qui era el ratolí i qui el moix. Si hem de ser sincers, eren dues forces igualades. El 1967, Pablito va ser expulsat d'Ultima Hora i immediatament repescat pel Baleares, amb la qual cosa resultà que Pizá i Pablito, rivals acarnissats, passaren a treballar plegats i a firmar a la mateixa plana aquells inoblidables Pequeños reportajes de cada dia. Això ve a dir que el món és imprevisible. Al cap de més de 20 anys, i després de tres mil entrevistes en la biografia, aquí em trob jo, entrevistant el meu rival més directe, el meu company més directe, el meu exredactor en cap, el meu exdirector, i tot això per fer-me sentir com un aprenent".

Amb aquestes paraules iniciava Pau Llull, Pablito, l'entrevista que va fer a Antoni Pizá el 1989, amb motiu del cinquantenari del diari Baleares. Antonio Pizè, un referent del periodisme illenc en les dècades dels 60 i 70, finà diumenge a Palma a edat de 76 anys. El seu rival "més acarnissat" traspassà ara fa 21 anys. Antoni Pizá va néixer a Inca el 1934. Fou titular de l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid (1961) i llicenciat en Dret. Ocupà els càrrecs de redactor del diari Baleares (1962-1975); director de Libertad, de Valladolid (1975); i director de Baleares (1975- 1980). En ser destituït d'aquest lloc, exercí la responsabilitat de cap de redacció del periòdic fins que fou transferit a l'Administració general de l'Estat i, d'aquí, a la Conselleria de Cultura. Fins fa poc mesos, col·laborà amb articles a Diario de Mallorca.

Com a redactor, Pizá destacà pels reportatges i les entrevistes a Baleares, però especialment per la seva columna El Cocodrilo. Va ser el seu moment de màxima esplendor periodística. Escrivia amb un estil molt àgil i sovint irònic que li donà molts de lectors i, també, alguns detractors. L'instant de màxima dificultat per a Pizá el visqué com a director del Baleares de l'antic Movimiento. El nomenament coincidí amb l'agonia del franquisme i l'inici d'una nova etapa, la transició. De fet, i durant el règim, Pizá havia fet professió del seu falangisme, de manera que, com a director d'un diari en mans de la UCD, es va veure obligat a reconduir moltes situacions. També hagué d'afrontar una competència rampant amb uns recursos que minvaven, un repte insòlit per a l'antic i totpoderós Baleares del règim. Tanmateix, la seva vessant de columnista polèmic i incisiu superà, i de molt, la faceta política que condicionà una part de la seva vida professional.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Peret de Felanitx, fa mes de 9 anys

Dolors: no pots insultar per raons obvies, nena... Jo el vaig conèixer i era un personatge simpàtic. I VISCA FRANCO, nena que si a tu no t´agrada segur que tenia quelcom de bo.

Valoració:0menosmas
Per Dissidents, fa mes de 9 anys

Res a celebrar. Simple memòria històrica. Antonio Pizà va ser el portaveu del règim franquista, i el senyor Manresa sabem també que surt de les ombres del mateix règim, per part de pare i per part d'ell mateix que va ser partícep de les organitzacions del joven franquista..

Valoració:0menosmas
Per Dolors, fa mes de 9 anys

El DIARIO DE MALLORCA d'avui fa oi als porcs! Dos articles arrossegats de Matías Vallès i d'Andreu Manresa fan el joc a qui més va fer contra la llibertat d'expressió... dels altres!
Ja tenc una edat i vaig viure l'època d'or de Pizà. També, com a felanitxera, el vaig veure molt pel Port. Ara tot són hagiografies d'ell com si fos un santet, però els qui feim part de l'Espanya dels vençuts, recordam bé que, quan Franco agonitzava, ell cridava per davant l'Hotel: "¡Viva el rey Alfonso XIV!". O això no s'ha de recordar? I quan va escriure: EL PREMIO NOBEL DE LITERATURA DE ESTE AÑO ES UN CERDO (referint-se a Pablo Neruda), tampoc no s'ha de recordar? I la seva apol·logia "joseantoniana"? I els seus continus insults als qui no es podien defensar? O només s'ha de parlar de l'habilitat periodistica? Ell va gaudir del privilegi d'una tribuna pública, des d'on desjectava els qui no tenien dret a la paraula i romanien indefensos. Això també s'ha de dir si es vol ser eqüànime. El meu padrí assassinat per haver exercit un càrrec durant la República va ser atacat per Pizà, sense opció a la rèplica. Jo no imitaré tal covardia . No vull ser una cocodrila com ell!

Valoració:0menosmas
Per un feixista menys!, fa mes de 9 anys

Això no erà un periodista sinó un propagandista d'un règim feixista!

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris