algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

Els pisos pastera que amaga Ciutat

Testimonis d'immigrants narren com viuen en habitatges sobreocupats de 50 m2 a Son Gotleu i Caracas. Dormir al llit val 150€; en terra, 50; i per hores, 4

Ibrahima Diop, un senegalès de 31 anys, viu en un pis de 50 metres quadrats del carrer Moncayo a Son Gotleu amb nou compatriotes més. És un dels molts pisos pastera que Palma amaga amb recel. Diop s'atreveix a mostrar la seva intimitat i narra com arribà de manera "il·legal" a Mallorca, el seu treball de venda ambulant, els controls policials del carrer i la convivència miraculosa en una llar comprimida..., però sobretot, explia una memòria que dol: la terra, l'esposa i el fill que va deixar a l'Àfrica per un somni irreal.

La casa destapa la realitat coneguda però invisible d'uns apartaments clandestins on s'amunteguen immigrants sense recursos i on cada metre quadrat està ocupat per un matalàs. Un dels compatriotes de Diop, Mamadou Ousmane, de 29 anys, resumeix així aquestes condicions: "No hi ha espai per a res. Usam les maletes com a armaris. Durant el dia tenim els matalassos recolzats a la paret per poder moure'ns".

I és que l'única llar possible per a una bona part dels immigrants residents (legals o il·legals) a Palma són antres que costen més de 600 euros mensuals. Diop i Ousmane paguen 150 euros cada un per compartir habitació. Diuen que dormir en un llit pot costar 150 euros mensuals; en terra, 50 euros; i en una habitació per hores, entre 4 i 6 euros diaris. Els obstacles que posen els propietaris per llogar als estrangers, els problemes per regularitzar-ne la situació, la incapacitat legal per obtenir avals bancaris, la precarietat de molts salaris i l'alt preu de l'habitatge han convertit els 'pisos pastera' en un paisatge social massa freqüent.

Cheik Mbake i Jethro Mor, de 33 i 29 anys, també posen veu en aquest drama social. Els dos viuen en una mateixa habitació d'uns 10 metres quadrats i amb un sol llit al carrer Caracas. La resta del pis està ocupat per l'"amo" -així l'anomenen ells- i sis persones més. "Passa amb silenci, que l'amo no ens vegi", diu Cheikh. "L'habitació només té un llit. Cada setmana ens turnam el matalàs perquè no sempre dormi el mateix a terra", diu Cheik. Els dos són del Senegal, fa tres anys que són a Palma i com que no tenen feina es dediquen a la venda ambulant. En el mateix pis de l'"amo" hi viu Eduardo, equatorià, que comparteix un altre espai amb la seva dona.

També hi ha un matrimoni d'amics. Els 50 metres quadrats de la llar costen 580 euros al mes. "Guanyam poc, però ens arreglam com podem", diu Cheik. Afegeix que "estam normal", podria ser pitjor. En els casos límit, arriben a compartir sostre desenes de persones i els llits es lloguen dia i nit per un preu que ronda entre els quatre i els sis euros. El procediment sempre és el mateix: l'immigrant que aconsegueix llogar un pis el subarrenda a altres estrangers per pagar-se el preu del lloguer. En molts casos, els subllogaters fan negoci amb els compatriotes, ja que inflen el preu final dels dormitoris o dels llits.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 10 anys
L'any 1980, deu o onze anys més hi havia pisos a partir de 550.000 pessetes amb ascensor, i el sous migs baixos eren de unes 800.000 pessetes per any.

Un pis de 400.000 pessetes l'any 1969, se podia vendre els anys 1980 per el doble i pagar la entrada per un pis nou que consideraven millor. Hi havia rotació de pisos i els pisos de segona mà eren mal de vendre.

Lo que vull dir ès que la relació de cost de un pis i el sou mitjà estaven quasi igual, un sou de 800.000 pessetes podria trobar un pis de 800.000 pessetes, els anys 1980.

Actualment un sou de 20.000 euros per any no trobarà un pis de 20.000 euros.

Valoració:-2menosmas
Per Laura, fa mes de 10 anys
Aquest testimoni està molt bé, però quan a una comunitat hi ha un pis pastera, la resta de veïnats pateixen un augment de gasto d'aigua, en el cas de que sigui comunitària com ho és el meu cas, moltes més reparacions d'ascensor, moltíssimes molèsties per renous, i ademés quan arriben gats, que sol esser cada cap de setmana, vomiten per l'escala, fan les seves "feines" pels replans, etc. i no els hi diguis res perquè si no tu ets racista, ells no, davant això, noltros els mallorquins, no tenim cap defensa, perquè quan et queixes pareix que no en tens dret ja que noltros tenim casa i qualquns feina, però, quin preu pagam?
Valoració:9menosmas
Per Bil, fa mes de 10 anys
Per a JRBS. O no ho has conegut o no te n'adonaves, però als anys 60 els treballadors de la part forana de la construcció fins i tot dormien a l'obra. I el que digui que no és vera, menteix.
Valoració:1menosmas
Per Bil, fa mes de 10 anys
Als anys 70 un bon pis no valia 200.000 pessetes. Record que compràrem ca nostra l'any 1969, un quart pis, de segona mà, sense ascensor, ben normalet i va costar just el doble. I mon pare no arribava a les 150.000 pessetes l'any ni de conya.
Valoració:2menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 10 anys
¿Quina cosa diu aquesta que firma "Lectora" que a Mallorca hi havia pisos pasteres per els anys 1970?

Seria convenient repassar les hemeroteques de aquella època sobre els anuncis econòmics.
Un bon pis podia costar unes 200.000 ptes, i un treballador manual podia guanyar més de 150.000 pessetes per any, amb dos o tres anys de estalvis se podia comprar i pagar un pis.
Valoració:0menosmas
Per JRBS, fa mes de 10 anys
I el xantatge del vot, el te pocs fcar on no dic
Valoració:-3menosmas
Per JRBS, fa mes de 10 anys
Mai han viscut els treballadors de la part forana en aquestes condicions, i menys de manera perllongada. I en tot cas tenien casa seva a prop que els esperava. Ni mai havien sigut tan coios els mallorquins nourics com ara.
Valoració:-9menosmas
Per una lectora, fa mes de 10 anys
Verge santíssima! Clar... com que als anys 60 els mallorquins de la Part Forana vivien així, ara és totalment legítim que hi hagi una altres mallorquins que també hi passin! Tant inhumà era abans com ara, la diferència és que d'axò ja en fa 40 anys i dic jo que en podriem haver après un poquet...I no´npmés a defensar-nos sinó a ser persones i veure a l'altre com a igual persona que noltros!
En fi, com a mínim estic contenta que el dBalears recuperi els temes propis que abans l'havia caracteritzat! Bona feina Laura Morral*
Valoració:-2menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 10 anys
Tots aquests emigrants són egoistes.
No s'entèmen de la seva supèrbia.
La supèrbia ès un mal social.
No s'entèmen que fan mal i també se perjudiquen.
Tal dia farà un any, però ells seguiran igual.


Valoració:17menosmas
Per Xisco Mas, fa mes de 10 anys
Còm vos pensau que vivien els mallorquins de la Part Forana que els anys 60 treballaven de dilluns a dissabte a Ciutat a la construcció? Hem tornat molt senyors i planyim molt als inmigrantes. Ara començau a defensar-los, qui ens defensa a nosaltres ? El polítics, no i el nostre vot és més important del que pareix si fem bon us d'ell
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris