La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, l'amiga Nanda Ramon, ha anunciat que "tornaria" a posar el nom de Joanot Colom, al carrer d'en Colom. No hi estic gens d'acord, perquè això seria una nova fellonia! Posar el nom de Joanot Colom al carrer que avui està dedicat al navegant seria profanar una decisió democràtica municipal quan allò que cal corregir és una acció militar antidemocràtica. Això és el que hauria d'exigir la gent que fa feina per recobrar la Memòria Històrica, perquè aquest abús cultural i social és producte de la guerra incivil espanyola.
Abans de fer anuncis per salvar la cara després de tants d'anys d'ignomínia municipal, els responsables haurien de fer el camí que els vaig marcar a l'article publicat dilluns passat a la contracoberta del Diari de Balears.
Més concretament, haurien de llegir l'acta del Cabildo de dia 7 de febrer de 1862, quan l'Ajuntament es dóna per assabentat de l'ordre de dia 18 de gener d'aquell any, aprovant obrir un carrer que comuniqui la plaça de Cort amb la que avui és la plaça Major. També haurien de llegir l'acta de dia 7 d'abril de 1865, quan l'Ajuntament va dedicar el nou carrer "al agermanado Juan Odón Colom". El carrer es va retolar només amb el llinatge Colom. Fins aquí, només és una part de la història. La part substancial i la que vaig anomenar "itinerari macabre" és la que segueix.
Dia 13 de maig de 1892, per acord municipal (que també podrien llegir), es va decidir que aquell carrer passaria a ser de "Colón" (amb accent i ena final, en aplicació de l'errònia consideració lingüística castellana) i dedicat al navegant que va arribar a Amèrica. Així, doncs, l'acord era legítim i legal. El carrer que havia estat dedicat a Joanot Colom entre 1865 i 1892 (27 anys), a partir d'ara, aniria dedicat a Cristòfol Colom. Entesos, fins aquí?
Aquell mateix dia, es va dedicar a Joanot Colom l'espai annex a l'antiga Porta Pintada, al costat del Camp de la Llana, on el líder dels agermanats havia estat esquarterat i el seu cap penjat dins d'una gàbia. L'espai concret anava entre les esglésies de Santa Caterina de Sena, els Caputxins i fins a la Murada, ubicada allà on ara són les avingudes. L'any 1902, en tomar les murades, el segon espai (cap allà on ja hi havia les estacions del tren) es va dedicar a Eusebi Estada, sense tocar el nom de Joanot Colom.
Què va passar? Doncs que el 1936 els revoltats amb la insurrecció militar feixista varen eliminar el nom de la plaça de Joanot Colom (que ho va ser durant 44 anys) i el de la plaça d'Eusebi Estada i varen unificar l'espai amb el nom de plaça d'Espanya. Aquí rau la ignomínia! Si els responsables de Cort, ara, volen reparar el nom de l'Instador del Poble, ja saben que toca fer si volen fer les coses amb el cap i no amb els peus. I el que toca fer no és, de cap de les maneres, eliminar el nom del carrer que, legítimament, es va concedir al navegant, sinó la plaça que, per la força de les armes, es va usurpar a Joanot Colom.
Qualsevol altre operació estètica seria pur maquillatge i, sobretot, una nova ignomínia municipal. Si l'Ajuntament vol aplicar la justícia amb rigor no ha d'aplicar allò que és més fàcil, perquè seria un acte covard que no només no repararia res, sinó que constituiria un nou desencert que, sobretot, legitimaria l'acció dels feixistes. Com diuen devers Girona: no es pot corregir un error amb un nyap!
PS.- Per afegitó, això del s. XVI és incorrecte. Joanot Colom és del segle XV; el XVI el mataren per primera vegada. Ara ja seria la tercera i amb una víctima col·lateral. Els mallorquins sabem molt bé que vol dir allò de "qui fa tres...".
