algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Memòria històrica i no nyaps!

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, l'amiga Nanda Ramon, ha anunciat que "tornaria" a posar el nom de Joanot Colom, al carrer d'en Colom. No hi estic gens d'acord, perquè això seria una nova fellonia! Posar el nom de Joanot Colom al carrer que avui està dedicat al navegant seria profanar una decisió democràtica municipal quan allò que cal corregir és una acció militar antidemocràtica. Això és el que hauria d'exigir la gent que fa feina per recobrar la Memòria Històrica, perquè aquest abús cultural i social és producte de la guerra incivil espanyola.
Abans de fer anuncis per salvar la cara després de tants d'anys d'ignomínia municipal, els responsables haurien de fer el camí que els vaig marcar a l'article publicat dilluns passat a la contracoberta del Diari de Balears.

Més concretament, haurien de llegir l'acta del Cabildo de dia 7 de febrer de 1862, quan l'Ajuntament es dóna per assabentat de l'ordre de dia 18 de gener d'aquell any, aprovant obrir un carrer que comuniqui la plaça de Cort amb la que avui és la plaça Major. També haurien de llegir l'acta de dia 7 d'abril de 1865, quan l'Ajuntament va dedicar el nou carrer "al agermanado Juan Odón Colom". El carrer es va retolar només amb el llinatge Colom. Fins aquí, només és una part de la història. La part substancial i la que vaig anomenar "itinerari macabre" és la que segueix.

Dia 13 de maig de 1892, per acord municipal (que també podrien llegir), es va decidir que aquell carrer passaria a ser de "Colón" (amb accent i ena final, en aplicació de l'errònia consideració lingüística castellana) i dedicat al navegant que va arribar a Amèrica. Així, doncs, l'acord era legítim i legal. El carrer que havia estat dedicat a Joanot Colom entre 1865 i 1892 (27 anys), a partir d'ara, aniria dedicat a Cristòfol Colom. Entesos, fins aquí?
Aquell mateix dia, es va dedicar a Joanot Colom l'espai annex a l'antiga Porta Pintada, al costat del Camp de la Llana, on el líder dels agermanats havia estat esquarterat i el seu cap penjat dins d'una gàbia. L'espai concret anava entre les esglésies de Santa Caterina de Sena, els Caputxins i fins a la Murada, ubicada allà on ara són les avingudes. L'any 1902, en tomar les murades, el segon espai (cap allà on ja hi havia les estacions del tren) es va dedicar a Eusebi Estada, sense tocar el nom de Joanot Colom.

Què va passar? Doncs que el 1936 els revoltats amb la insurrecció militar feixista varen eliminar el nom de la plaça de Joanot Colom (que ho va ser durant 44 anys) i el de la plaça d'Eusebi Estada i varen unificar l'espai amb el nom de plaça d'Espanya. Aquí rau la ignomínia! Si els responsables de Cort, ara, volen reparar el nom de l'Instador del Poble, ja saben que toca fer si volen fer les coses amb el cap i no amb els peus. I el que toca fer no és, de cap de les maneres, eliminar el nom del carrer que, legítimament, es va concedir al navegant, sinó la plaça que, per la força de les armes, es va usurpar a Joanot Colom.

Qualsevol altre operació estètica seria pur maquillatge i, sobretot, una nova ignomínia municipal. Si l'Ajuntament vol aplicar la justícia amb rigor no ha d'aplicar allò que és més fàcil, perquè seria un acte covard que no només no repararia res, sinó que constituiria un nou desencert que, sobretot, legitimaria l'acció dels feixistes. Com diuen devers Girona: no es pot corregir un error amb un nyap!

PS.- Per afegitó, això del s. XVI és incorrecte. Joanot Colom és del segle XV; el XVI el mataren per primera vegada. Ara ja seria la tercera i amb una víctima col·lateral. Els mallorquins sabem molt bé que vol dir allò de "qui fa tres...".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per albert, fa mes de 11 anys
a mi em sembla bé que es recuperi el nom de Joanot Colom.
Valoració:1menosmas
Per Balutxo, fa mes de 11 anys
Com que a un altre espai del diari, s'informa de la decisió de l'ajuntament de retirar l'assignació del carrer d'en Colom al navegant per concedir-la a Joanot, al temps que es descarta de tocar el nom de la plaça d'Espanya, em veig en el cas de complementar l'article.

LA PLAÇA D'ESPANYA ÉS UN BOTÍ DE GUERRA

Aquesta informació em resulta sorprenent. Ahir, sense haver-ho demanat, vaig rebre un correu que es feia ressò del meu comentari a la notícia que Nanda Ramon retornaria el nom del carrer d'en Colom a l'agermanat i que vaig qualificar de nyap, perquè la concessió d'aquell espai a Cristòfol Colom es va fer correctament, mentre que la usurpació il·legítima del nom de Joanot Colom es va produir a l'actual plaça d'Espanya. El correu que he esmentat m'informava que no es prendria “cap decisió que no estigui tot estudiat a fons i escoltades totes les opinions”. Vaig respondre que era una mesura prudent i intel•ligent, perquè si hem estat tants d'anys esquivant la reparació deguda, no venia tampoc d'una setmana. Avui, amb l'informe de Gabriel Bibiloni i la insistència en el nyap de Nanda Ramon, he pogut constatar la nul·la credibilitat de l'anunci. Es veu que, la meva opinió, no era una de les “totes” indicades, perquè no he tingut ocasió d'expressar-la ni d'aportar la documentació que l'avala, tot i que els responsables coneixen bé.

Circumscriure el nom de la plaça de Joanot Colom a l'espai de la Porta Pintada és totalment incorrecte. Hi ha prou referents i documents que desfan la limitació al•ludida: la botiga d'un selleter que hi havia l'any 1910 a la plaça de Joanot Colom (al costat d'on ara és l'edifici del Crèdit Balear), o l'acció d'uns falangistes, la matinada de dia 14 d'abril de 1936, quan “una escuadra coloca una bandera de Falange en la estátua de Jaime I en la plaza de Juanot Colom” i, l'absoluta i irrefutable evidència de l'antiga postal de J. Tous, impresa per Hauser i Menet l'any 1904 (just després de tomar la murada) que certifica com la plaça de Joanot Colom arribava fins a les avingudes i abastava l'ample espai on hi ha l'estàtua dedicada al rei en Jaume.

Si aquesta limitació de la superfície de la plaça Joanot Colom a l'espai de la Porta Pintada ha estat la premissa per descartar la reparació deguda, tal com s'informa avui, és obvi que no té cap validesa científica, perquè s'empara en una inexactitud. Altra cosa és que s'utilitzi la falsedat com a excusa de mal pagador per esquivar l'acció reparadora que, per raó i per justícia, caldria adoptar.

El resultat, com era previsible però no desitjable, és que, sobre una notòria inexactitud prou coneguda (prou demostrable, si més no), s'ha volgut justificar el manteniment del nom de la plaça d'Espanya, imposada arran de la insurrecció feixista militar de 1936. Així es legitima “democràticament” la retirada del nom de Joanot Colom d'aquell espai. Ara, de rebot, es foragitarà el nom del navegant correctament concedit l'any 1892. L'Ajuntament de Palma no hauria d'emparar-se en informes inexactes i precipitats per legitimar la seva covardia. Tanmateix, en aquest assumpte, s'ha vist al llarg dels anys que no hi ha voluntat política de reparar la ignomínia. Això, que es podria entendre amb ajuntaments del Partit Popular (que encara es nega a condemnar el franquisme), delata la conducta dels considerats partits progressistes.

Amb aquest so l'enterraren. Una vegada més certificarem que els que no saben convèncer s'han de conformar en vèncer, però no hi puc donar passada i no em vull resignar. Tothom ha de saber qui té la responsabiliat de refermar la ignomínia! Ara, “democràticament”, gràcies a una conducta pusil•lànime amb complicitats vergonyants, la plaça d'Espanya mantindrà el nom com un botí de guerra.

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris