cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

La impunitat té un preu

22 anys després de la primera denúncia per construccions il·legals a 12 parcel·les de Son Anglada, surt l'ordre del TSJB que responsabilitza Cort d'aquest “delicte” per no haver perseguit la infracció

Al carrer Tarragona de Son Anglada hi ha dotze parcel·les privilegiades des de les quals s'albira la serra de Tramuntana. Prop del centre de la ciutat, però allunyada dels renous i del trànsit. És aquí, enmig d'un sòl rústic, on es percep una de les impunitats urbanístiques més descarades provocades per la desídia de l'Ajuntament de Palma a perseguir i sancionar aquestes infraccions.

La primera denúncia contra les construccions data del 1987 i foren fetes per veïns particulars de la zona. Cort, dia 20 de novembre de 1988, va prendre un acord de gerència d'urbanisme que ja ordenava als propietaris dels terrenys, Ana Maria i Cristina Tomàs Garcia, el següent dictamen: "La restitució dels terrenys al seu estat originari i la demolició de totes aquelles obres realitzades en els mencionats solars fetes sense llicència municipal pel promotor Antonio Solivellas Sureda".

L'acord de gerència continuava així: "L'execució subsidiària es durà a terme a partir del dia hàbil següent de la recepció de la notificació". Vint i un anys després d'aquest pacte, les parcel·les es mantenen a pesar que hi ha hagut més denúncies contra aquestes construccions.

El 1991 agafà el timó de la batalla l'Associació de veïns de les Cases de Son Anglada. L'actual president és Pep Oliver. Aquesta associació, al començament dels 90, interposà una denúncia contra el Consistori ja que consideraven que "era el responsable d'aquesta il·legalitat per haver-la permès".

Amb tot, és ara, 21 anys més tard, quan surt la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears. Aquesta, de dia 3 de juny de 2009, ordena a l'Administració "executar l'acord de gerència d'urbanisme del 1988 i procedir a la demolició de les obres". Ara bé, la sentència no només avala la seva resolució basant-se en aquesta denúncia ja que la part actora sol·licità aquesta execució el 2005, el 2006, el 2007 i el 2008.

La lluita afecta a tres bandes. "Allò que no pot fer Cort és posar una multa als propietaris i permetre que no la paguin. En canvi, els actuals afectats per la demolició haurien de posar ara una querella criminal contra els propietaris que els van vendre els terrenys", assegura Oliver.

La sentència és molt clara. El Tribunal concedeix dos mesos perquè els serveis jurídics facin un full de ruta de les successives etapes per les quals ha de travessar aquesta execució. En segon terme, la Sala considera que el compliment ha de realitzar-se en un màxim de 24 mesos. L'Ajuntament també està obligat a notificar la resolució als actuals propietaris en 10 dies. Si transcorreguts els dos mesos Cort no presenta el full de ruta, el Tribunal implicarà la batlessa, Aina Calvo, com a responsable darrera de la sentència. Per això, la Sala li imposaria una multa de 1.000 euros mensuals els tres primers mesos, que passarien a ser 600 euros setmanals fins que complís l'acord qualificat com a "delicte de desobediència a l'autoritat".

"Els propietaris ens van estafar"

Els propietaris originaris de les parcel·les esmentades anteriorment, tot d'una que s'assabentaren de les primeres denúncies contra les infraccions urbanístiques en els seus solars, van frissar per vendre els terrenys. Això denuncien dos dels actuals propietaris de les cases que Cort haurà d'esbucar en un termini de dos anys.

Manuel Rodríguez ja té 66 anys i en fa 11 que viu en una petita cabana feta amb totxos i d'una sola habitació. "Ens van estafar ben estafats. Aquesta obra ja estava feta i a les escriptures no constava res de tot això", explica Rodríguez. No pogueren registrar el seu nom en la residència actual. En aquests solars viuen cinc persones de manera fixa, la resta utilitza les parcel·les com a corrals, horts o casetes per guardar-hi eines de jardineria o mecànica. Amb tot, en un solar hi ha des de fa ja un grapat d'anys un cartell que n'anuncia la venda. Manuel ha unit forces amb un grup de propietaris més i té l'assumpte en mans d'advocats. "Intentarem cercar una solució viable per a tothom", assegura Toni Rodríguez, un altre dels afectats.

Manuel diu que abans de jubilar-se era taxista. "Vaig acumular estalvis per poder comprar aquesta caseta. Fa 11 anys, em van demanar quasi quatre milions de les antigues pessetes. Vaig deixar tot el meu esforç aquí", conta. La majoria de les construccions són del final dels anys vuitanta, malgrat que en algunes s'han fet diferents millores.

L'any 2007, Pep Oliver va denunciar que el propietari de la parcel·la número 5, Fernando Arriaza, "un exlegionari de les forces armades", segons corrobora Oliver, estava col·locant una casa mòbil en el seu tros de terra. Per arribar a aquests terrenys has de creuar un camí privat que està tancat. "Vàrem botar la tanca per xerrar amb els amos, però no ens entenguérem. No vàrem poder fer-hi res. Havíem envaït una propietat privada", recorda Oliver.

Els amos dels terrenys han conegut la sentència mitjançant la premsa, però ningú no els ho ha comunicat directament. És per això que no han mantingut, almenys fins ara, cap tipus de contacte ni diàleg amb l'Ajuntament de Palma. Els propietaris han intentat legalitzar les parcel·les, però mai no han rebut cap resposta positiva. En tot cas, mai no han renunciat al diàleg.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris