muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

Breus

•HOMENATGE

Els artistes a Saint-Exupéry La pintora murciana Carmen Artigas serà l'única representant espanyola que participarà als actes del centenari del naixement del pilot i escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry, que s'estan celebrant a París enguany. Artigas exposarà el desembre a París sota el títol de «Cuadros para un Principito» un conjunt de 21 obres «naïf» que representen els moments més significatius de la filosofia continguda a l'obra més coneguda de l'escriptor. Vint quadres de diverses dimensions, tots en acrílic sobre paper, formen una unitat sobre l'obra i reprodueixen la seqüència del llibre, «encara que inclou com a aportació personal algunes escenes suggerides com són l'aparició de l'avió al desert i acaba amb el paisatge més bell que mai no ha vist el Petit Príncep, les dunes sota les estrelles».EFE.



•LITERATURA

La novel·la, gènere d'hibridació
L'escriptor català Enric Vila-Matas creu que el futur de la narrativa genuïna passa pel «creuament de gèneres» perquè la novel·la convencional «pertany al passat», especialment la de tipus realista «si se manté és per una aberració de tipus comercial». L'escriptor, que aquesta setmana ha participat als cursos d'estiu de la Universitat Menéndez y Pelayo, assenyalà que ell segueix cercant aquesta «literatura sense gènere, en estat pur» que combina ficció i realitat, assaig i novel·la amb total llibertat».EFE.

Afrodisíacs de l'Antiga Roma Manuscrits redactats en llatí que daten de finals del segle IV i principis del V de l'actual era revelen que la vulva de porca eixorca i les cabeces, com els porros, el jacint o el gladiol, eren els principals aliments afrodisíacs que incloïen els romans als seus menjars. El llibre La cocina del Imperio Romano y su historia, que acaba de publicar l'editorial granadina Dulcinea, tradueix aquests textos, que expliquen que la porca de la qual s'extreia la vulva havia de ser jove i conservar-se verge o estar castrada. Els romans menjaven, preferiblement, les vulves de les porques parides, i l'escriptor Plini precisa que eren millor «després d'un avortament que no pas d'un part natural». EFE.



•EXPOSICIONS

El llenguatge de les campanes El llenguatge de les campanes i el significat de cadascun dels tocs que emeten, que al llarg de segles constituïren l'única possibilitat de comunicació a distància dels habitants de pobles i ciutats, es rememoren des d'ahir en una exposició inaugurada a Campelles. La mostra pretén recordar els més vells i donar a conèixer als més joves la funció original que tenien les campanes, que combinaren ràpidament la seva inicial missió de convocar els fidels als actes religiosos i litúrgics amb la de servir de transmissores de notícies a la comunitat, cosa que el pas del temps els pergué per donar-ho als mitjans de comunicació.EFE.



•PATRIMONI

Excavacions a Atapuerca La campanya d'excavacions a la Serra d'Atapuerca (Burgos) culminarà el proper dimarts després d'un mes i mig d'investigació. Encara que els codirectors dels projectes no van voler avançar els resultats de la present campanya, Juan Luis Arsuaga afirmà que el que s'ofereix ara a Atapuerca és un ventall de jaciments que proporciona una visió completa de l'evolució humana en més d'un milió d'anys». L'equip científic farà balanç de les troballes que ha suposat la campanya d'excavacions del 2000, en la qual «hi ha aportacions molt interessants» de cada un dels cinc jaciments en què s'ha treballat simultàniament, avançà Arsuaga.EPR.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris