cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
15°

Pollarolo: «L'Estat no té cap paper en el desenvolupament cultural»

La poetessa i guionista peruana parlà de dona i literatura a Palma

Giovanna Pollarolo.

25-12-2016 | Alejandro Sepúlveda.

El curs de literatura hispanoamericana continuà ahir al Centre de Cultura de Sa Nostra. La jornada se centrà en la poesia i poètiques hispanoamericanes i va tenir com a gran protagonista la poetessa, assagista i guionista de cinema peruana Giovanna Pollarolo.

Pollarolo explicà que «els processos de censura i autocensura que empren les dones que escriuen marquen la seva obra. Evidentment, m'he centrat en la situació de Perú als anys vuitanta, quan es produí un boom de dones poetes que mostraren la seva despreocupació en la seva forma d'escriure, més eròtica, diferent, creant una poesia femenina. Després les dones es mostraren una mica més reservades i aquesta autocensura ha marcat la seva forma d'escriure».

L'autora de La ceremonia del adiós va dir que «passats quinze anys no és fàcil establir diferències entre els texts escrits a principis dels vuitanta i els d'avui en dia, però és fàcil veure que tots estan escrits per dones».

Pel que fa a la seva relació amb el món del guionatge, Pollarolo va dir que «són dues tasques complementàries que s'alimenten una de l'altra. La forma de treballar del cinema em féu descobrir els diàlegs i els personatges i aquesta feina ha influït de forma molt notable el meu llibre Entre mujeres solas, en què hi ha poemes en els quals s'arriben a mesclar fins a set o vuit veus a la vegada».

La situació del cinema peruà va ser qualificada per la poetessa com de «no molt bona. Hi ha problemes per finançar les pel·lícules i per captar els espectadors. El públic ha disminuït notablement, per sort fa dos o tres anys que s'ha iniciat un procés de recuperació i pel·lícules com No se lo digas a Nadie (basada en la novel·la de Jaime Baily i adaptada per Pollarolo) han aconseguit dur molta gent al cinema. És important que les pel·lícules peruanes aconsegueixin èxits en el proper país».

Pollarolo qualificà de «complicats» els intercanvis tant literaris com cinematogràfics entre els dos costats de l'Atlàntic. «De totes maneres, he de dir que és molt més fàcil que es produeixi l'intercanvi en matèria de cinema que no pas en literatura. És posible que alguns llibres d'autors llatinoamericans que es publiquen a Espanya arribin a Sud-amèrica, però és molt difícil que les edicions d'un país aconsegueixin travessar la barrera nacional o regional i arribar a un país veí. Les edicions són molt petites i tan sols es donen a conèixer els autors d'èxit».

Pollarolo va dir que «els autors sud-americans sempren miren Espanya com a centre de producció. A molts autors ens agradaria publicar aquí perquè és un centre cultural natural, més que no Mèxic i Argentina que de cada vegada estan perdent més capacitat».

Pel que fa a la inestabilitat política del seu país, explicà que «en realitat la vida cultural a Perú és indiferent pels nostres governants. Els dirigents fan el seu propi camí i la política cultural no existeix. A Perú hi ha problemes prioritaris i la cultura respon als interessos privats. L'Estat no compleix cap paper en el desenvolupament cultural».

Contes
S'ha de dir que Giovanna Pollarolo està treballant en un llibre de relats que l'allunyarà, de moment, de la poesia. «És un llenguatge que ara se'm resisteix. Estic massa estona cercant el camí». Aquest llibre, Atado de nervios, recull un total de vuit contes independents en teoria, però que tenen en comú que els personatges són dones o homes que observen la conducta de dones. «Aparentment tots són molt senzills i després es va aprofundint en aquests personatges. He de reconèixer que és un projecte que en aquests moments m'entusiasma i en el qual he abocat moltes d'il·lusions».

Teodosio Fernández
El catedràtic de literatura hispanoamericana de l'Autònoma de Madrid, Teodosio Fernández, va dir en la seva intervenció que «no entraré en discussions de si aquesta literatura és femenina o feminista, però és un fet que les escriptores desenvolupen avui un important paper en la narrativa i en la literatura en general. Dones sempre n'hi ha hagut, però aquest és un fenomen que neix als anys vuitanta. Hi ha més dones per raons d'evolució sociològica i culltural i per altra banda hi ha moviments de reivindicació que han acabat afavorint la seva presència en el món editorial». Aquesta particular visió centrà la intervenció teòrica de la jornada d'ahir. Avui, Bryce Echenique, Matute i Regàs.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris