algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Benvinguts a Zoombieland

Director: Ruben Fleisher.

Intèrprets: Jesse Eisenberg, Woody Harrelson.

L'únic motiu per no definir aquest film com a una solemne estupidesa, com a una caricaturesca i innecessària versió dels 28 dies després de Boyle i Amanecer de los muertos d'Snyder, per exemple, és perquè ho és voluntàriament, i això fa que no sigui tan estúpida com aparenta ser, i que el vessant paròdic resulti gairebé simpàtic. De fet, fins i tot m'atreviria a dir que, com a maniobra comercial, és un producte d'allò més intel·ligent i calculat, perquè sense fer llarg té molt clares les seves limitacions i els seus objectius. Els seus artífexs s'ho prenen tot a conya, però saben el que fan.

I ho fan sense d'altra pretensió que riure i entretenir, i convertir la seva pel·lícula en un festival de disbarats que demana la complicitat del públic, però mai no una anàlisi mínimament seriosa o exigent. És una cinta per veure i no pensar. Per a adeptes al gènere, però no per a puristes o detractors. I així les coses, acceptades les regles del joc, cal reconèixer que els resultats s'ajusten als objectius, que avorrir-te no t'avorreixes, i que de tanta desmesura acabes per arraconar qualsevol mena d'exigència o de prejudici contra el cinema de consum, predisposant-te a gaudir de episodis tan absurds com el de Bill Murray, que en aquest context esdevé d'una simpatia tan cruel com eficaç, però que en realitat és poc més que una doiuda autoparòdia.

Un ritme adequat, mai no trepidant però fluid, una narració esquitxada de llicències molt tarantinianes com ara la inclusió de cartells informatius integrats a l'acció amb vocació o essència de vinyeta, i el carismàtic equilibri entre un vulnerable Jesse Eisenberg i un divertit Woody Harrelson passat de voltes, assumint el que podríem definir com el revés sarcàstic del seu rol criminal de Natural born killers, atorga al film el to idoni per oscil·lar entre la comèdia negra d'acció i el terror de sang i fetge sense arribar mai a ubicar-se del tot, però convertint el relat en un eficaç divertimento que es conforma amb la rítmica acumulació d'escenes embogides i d'humor adrenalític sense anar enlloc ni intentar-ho. De la mateixa manera que tampoc no se'ns explica com ni per què s'ha arribat a aquesta apocalíptica invasió zombie del planeta. La veritat és que no fa gens de falta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xap, fa mes de 11 anys
si que ho expliquen, per una hamburguesa d'una estació de servei en mal estat. Aquest es l'inici dels zombis
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris