nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Sicília sense morts?

Aquesta illa és el reflex del seu model econòmic en tots els àmbits de la vida, també en el crim. Segons dades del Ministerio del Interior, les Balears són un dels territoris d’Espanya on hi ha la taxa de delictes més elevada (més de 60 infraccions per cada 1,000 habitants). Segurament el balconning, les bregues de borratxos a s’Arenal i els helicòpters aterrant a espais naturals protegits no hi ajuden. Tampoc ho fa el feridor mapa de la corrupció: la suma de fraus electorals, nepotisme, espionatges polítics i comissions a canvi de favors ens atorga als illencs el dubtós honor de tenir també la taxa de corrupció política més elevada de tot l’Estat, 31 casos per cada milió d’habitants.

A més de tot això, no hem d’oblidar a les bandes criminals vinculades  a les drogues, l’oci i el blanqueig de diners. Aquestes fan l’agost –mai més ben dit- a una terra com la nostra, on el turisme introdueix divises fàcils, i on el sistema de tributació per mòduls (la forma més comuna que bars i locals d’oci paguen l’impost de societats) afavoreix la gestió opaca dels comptes. Qui no coneix negocis on quasi no entra ningú però estan sempre oberts?

Poc coneixem la gent comuna aquest món, però de tant en tant la merda arriba a la superfície i ens fa adonar, per un moment, del Far West en què s’ha convertit ca nostra. Una d’aquestes notícies que fa desvetllar-nos seria la detenció de Tolo Cursach. L’omnipotent empresari de la nit palmesana va ingressar a presó el passat març acusat de quinze delictes: narcotràfic, corrupció de menors, extorsió, suborn, amenaces i... homicidi. En aquestes illes, cada any són assassinades una cinquantena de persones de forma violenta, si bé moltes vegades aquestes notícies ens passen desapercebudes, però representen entre quatre i cinc assassinats per mes (entre 2010 i 2011, aquest tipus de delictes s’incrementà un 46%!). (entre 2010 i 2011, aquest tipus de delictes s’incrementà un 46%!).

Amb aquest panorama, no puc deixar de pensar en el llibre de Guillem Frontera Sicília sense morts (2015). En les seves pàgines un dels personatges afirmava que Mallorca és com l’illa italiana però sense la violència de la màfia. Serem capaços de seguir creient que aquesta és l’illa de la calma?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 3 anys

No et deixis Eivissa. A poc que hi grates fa feredat

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris