muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
14°

Censura censuraràs i encara més curt tornaràs

Un nou decret educatiu ens vol prohibir als mestres opinar i ens acomiadaran si ho fem. Alguns il·luminats pensen que som uns predicadors messiànics tipus Punsets o Coelhos? Qui té aquest concepte de l'ensenyament és perquè l'ha patit o bé l'ha practicat. Un mestre ha de ser un referent per a l'alumne. La seva opinió, igual que les de la família, l'influeix ferm. És clar que sí. Per això mateix ensenyam, per això opinam sobre cada tema i cada dia. Per això ens han format i ens paguen. És la nostra feina. Per transmetre fil per randa el que voleu altres investits com us creieu del do de la totisapiència cercau robots. Però alerta! Si cercau adoctrinar, aconseguireu tot el contrari.

Poc heu tractat els nins si pensau que són maquinetes. Són més vius que les genetes. Us sortirà el tir per la culata. A l'escola s'ensenya, s'opina, s'escolta, es compara i es contrasta. Formen persones lliures, no esclaus. Saber ens fa més lliures. El que ensenyam als nins contrastat amb el que veuen i experimenten els dón més armes per defensar se dels abusos que es trobaran per tot.

Els voleu deixar més de la mà de Déu? Voleu unes màquines de fer feina dòcils i bones d'enganar? Deixareu Wert i Belén Esteban com a nous referents si ens transformau en lloros? Ens voleu amb la boca tancada? Ja us agradaria ja. I qualque cosa més de ben segur. Senyors projectes de censors, la decisió de com ensenyem és ben nostra. De ningú més. Repassau bé la Constitució aquesta que ara tant es maneja. Esborrau la paraula censura de la vostra closca. Teniu un problema, i dels grossos. Us heu de llevar la por i els complexos que duis aferrats. Qui no es fia no és de fiar. Sou carabasses de Halloween de les grosses, però ja no feis por a ningú perquè estau ben podrides i corcades. Se us veu l'interior i no és precisament de cabell d'àngel.
Bernat Morey. Santa Eugènia

 

Escalada antinostra

Què hi deu haver a l'ànima d'aquest despersonatge polític qui amb tanta fúria vol destruir la nostra llengua, per tant la nostra cultura, i per tant el nostre poble? Té el cas qualque relació amb el d'aquell que volia exterminar els jueus sense un motiu gaire clar? Ho fa per convicció? Per què no ens ho explica? No crec que serveixi de res demanar-ho als seus galifardeus, que fan el que sigui per conservar el càrrec, l'explicació només habita dins les seves neurones negres...

Tanmateix, és un cas digne d'estudi, amb les magarrufes que fa per arribar a son indigne fi: primer ho prova per la via democràtica donant llibertat d'elecció de llengua als pares, confiant que la majoria absoluta representava l'acceptació de tot son programa electoral; això li surt foradat, i ara ho fa per via dictatorial, ni lliure elecció ni un cap de llamp, fora el 66,6666666% de català fort i no et moguis... I així el profeta davalla de la muntanya sagrada amb les lleis divines a la mà, acompanyat de llamps i trons i retruny de trompetes, perquè el seu déu hi ha baixat amb foc al damunt... a imposar sa voluntat al poble.
Miquel Trias. Palma

 

Carta amistosa al senyor Bosch

En pocs dies de diferència, hem pogut veure i escoltar el nostre conseller Rafa/el Bosch intentant fer-nos arribar la seva particular manera d'entendre la relació amb la cultura catalana/mallorquina. És per això que m'agradaria proposar, com a forma d'estudi literari, la figura d'aquest ésser humà capaç d'embarcar-se en una mena de màquina del temps i aparèixer en una pretèrita dimensió temporal per fer-nos passar vergonya aliena en un programa de televisió -a pedals- i, pocs dies després a l'església de Sant Francesc, durant l'acte Musicant Ramon Llull, manifestar amb embafadora neutralitat el seu amor incondicional envers la cultura catalana (mallorquina; no fotem!).

És el monstre malèvol enfrontat a la persona de seny (políticament correcte), tots dos convivint en el mateix cervellet, destinat a destruir tot allò que se li posa a tir, malauradament, allò més estimat, al començament de la fila (Jekyll i Hyde). Com en aquella pel·lícula francesa titulada a les nostres sales La maté porque era mía; l'he de matar perquè és el que més m'estim. Quins nassos!

He de reconèixer que durant l'acte del desè aniversari de l'Institut Ramon Llull, escoltant el conseller i les seves evocadores referències personals, vaig estar a un no-res de vessar dues llagrimetes d'emoció. Però, què hi farem?, tot d'una vaig recordar el que ens està fent la mà dreta del senyor Bosch -i el que li resta per fer-, també vaig imaginar-me'l enfilat orgullós en una escalota ridícula retirant estranys símbols de pedaç mentre la seva mà esquerra ens omple d'amor cultural i lingüístic, i no vaig poder estar-me de reconèixer la grandesa de R. L. Stevenson i la capacitat extraordinària dels grans creadors per investigar la cruel, contradictòria i de vegades fastigosa ànima de l'ésser humà.

Senyor Bosch, ara que ha perdut el crèdit de mirar-nos als ulls, pensi que, com aquell qui diu, d'aquí a dos dies serà també vostè qui no podrà ni mirar-se al mirall. Torni a fer de mestre; molta gent li ho agrairà, i deixi, si no li sap greu, d'obrir les portes i justificar estores d'honor a qui ens vol capcot sota la bota; una bota, segons els seus càlculs, de tres mil anys.
Antoni Guasp i Balaguer. Palma.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per No a la censura, fa mes de 8 anys

Segons jo ho veig, un mestre, a més d'ensenyar ha d'educar i procurar desenvolupar l'intelecte i el civisme dels alumnes. No ha de fer propaganda d'un determinat partit, però sí ha de poder expressar opinions polítiques, sense voler imposar-les. Si hom no els permet això, se'ls retalla com a persones, i això, en una democràcia, no es pot permetre. A més, posat que uns mestres tenen unes idees polítiques i uns altres les contràries, els alumnes veuran aquestes diferències i, si els han ensenyat a cavil·lar, en treuran les seves pròpies conseqüències. Per tant, no és necessària la censura.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris