cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Ineptes, barruts o ambdues coses

En el moment en què un ciutadà demana hora per a un oftalmòleg i la hi donen per d'aquí a quatre mesos, qualque cosa no funciona. Pitjor resulta encara que li diguin que no es queixi perquè hi ha llistes d'espera, i de malalts greus, que superen sobradament aquest temps. I més malament encara quan hi ha pacients que no han estat inclosos en una llista d'espera i estan a la fase de "ja li telefonarem i li direm coses". Sens dubte fa més via la coa de consellers de Salut. I el desastre més gros, l'augment injust i intolerable de persones, siguin d'on siguin, sense cobertura mèdica.

D'altra banda, com a professional de l'educació, em causa estupor veure com s'han massificat les aules alhora que ha minvat el nombre de professors i ha augmentat l'horari lectiu dels qui han quedat, els quals són vistos com privilegiats per l'Administració. Els més perjudicats, els alumnes, que no reben la formació que es mereixen i a la qual tenen dret.

Mentrestant, l'atur puja perquè, és clar, els aturats, segons alguns, són uns aprofitats que no cerquen feina. I les prestacions socials desapareixen progressivament, malgrat els pressuposts presentats pel ministre Montoro que, sense "montera" però com un torero, bravejava dient que seran els més socials de la història.
I tot això que dic passa al mateix país on hi ha polítics que poden cobrar més de dos sous, i no minsos, en funció del seu càrrec; en què cobren dietes i assistències a plens o a diferents comissions; i on no es paguen ni el transport al seu lloc de feina. Curiosament, són els mateixos que, sense empegueir-se, demanen sacrificis a la població i comencen a qüestionar el sistema de pensions.
Toni Tornero Cobos. Son Sardina.

 

Any de crisi, any de sacrificis
El Departament de Ciències Socials de l'IES Port d'Alcúdia ha decidit que durant el curs 2012-13 no realitzarà cap activitat fora del centre. El motiu d'aquest posicionament, que ens dol moltíssim dur a terme, és mostrar la nostra disconformitat i rebuig a les retallades que el Govern central i l'autonòmic han realitzat en educació, actes que des del nostre punt de vista repercuteixen en la qualitat de l'ensenyament. Sabem que l'alumnat és el que en sortirà més perjudicat, però també el professorat i altres sectors de la societat que també participen en les sortides escolars, com empreses de transport, guies culturals, museus, entre d'altres. Per tant, enguany deixarem de visitar indrets que tenen relació amb les ciències socials que impartim, com són les restes arqueològiques de la ciutat romana de Pol·lèntia, el Parlament balear o la Palma gòtica; tampoc no acudirem a obres de teatre, ni exposicions, etc. Així com diuen els que ens governen: "Són decisions difícils, però no tenim altre remei que prendre-les". Pensam que és en època de crisi quan s'han d'incrementar els recursos en l'educació, i que les condicions de feina han de correspondre's a una societat avançada com és la nostra i poder fer front a l'abandonament escolar i al fracàs de la nostra joventut amb garanties. Per aquest camí, l'empitjorament està assegurat.
Departament de Ciències Socials de l'IES Port d'Alcúdia. Alcúdia.

 

Declaració sobre la forma oficial del topònim Maó
Els departaments de Llengua Catalana dels instituts de Secundària de Maó (Cap de Llevant, Joan Ramis i Ramis, Pasqual Calbó i Caldés) volem fer públic el nostre malestar davant la decisió de l'equip de govern de l'Ajuntament de la nostra ciutat de dur al ple municipal la proposta per oficialitzar la forma castellana del nom del municipi i afegir-la a l'actual, Maó. No hi ha cap motiu filològic que justifiqui aquesta decisió. És més, volem fer palesa la nostra disconformitat davant de l'ús polític que es fa d'una qüestió que està totalment aclarida científicament i que és contrària a la normalització lingüística de la llengua catalana, pròpia de la comunitat autònoma.
Manifestam, idò, la nostra preocupació davant d'una manera de fer política que sembla cercar tot el contrari del que marca el sentit comú i l'esperit original que es desprèn de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, al preàmbul de la qual es pot llegir que "la Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d'ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d'expressió, modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a ser l'element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears. Per això ha de ser present en els diversos àmbits d'ús oficial de l'administració, dels mitjans de comunicació de masses, de l'escola i de la vida social en general, amb el corresponent respecte a les modalitats lingüístiques pròpies de la tradició literària autòctona, però sense perjudici de la unitat de la llengua catalana".
Les modificacions que aquest marc legal de referència ha sofert semblen encaminades, paradoxalment, a contradir la vocació inicial de la llei. No es pot entendre d'altra manera la nova redacció del punt 1 de l'article 14, segons el qual "els topònims de les Illes Balears poden tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament".
Però el més preocupant de tot és que l'Ajuntament ha començat a emprar la forma doble Maó/Mahón abans que aquesta sigui oficial, és a dir, ha incomplert el marc legal que regula els usos lingüístcs a l'administració. La llei estableix que l'acord del ple és només la primera passa d'un procés en el qual la corporació municipal no té, ni molt manco, la darrera paraula. Perquè, com es pot llegir a la Llei de Normalització Lingüística, en el punt 2 del ja citat article 14, "amb l'acord previ del ple de l'ajuntament corresponent, el consell insular respectiu, amb l'assessorament de la UIB, ha de determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies urbanes, els han de determinar els ajuntaments corresponents, també amb l'assessorament esmentat, i han de donar preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons". És a dir, no és l'Ajuntament de Maó qui té la competència per determinar la denominació oficial del municipi, sinó el Consell de Menorca. I sempre amb l'assessorament de la Universitat, màxima autoritat lingüística de les Illes Balears, que ja ha manifestat que la forma catalana ha de ser l'única per denominar Maó. Ens sembla, idò, poc adequat l'ús que el Consistori maonès està fent d'una doble forma que, després del ple de l'Ajuntament, encara no serà oficial. I que potser tampoc no ho serà en arribar al consell insular, perquè si aquesta institució, assenyadament, fa cas del criteri de la UIB, la forma Maó continuarà sent l'única denominació oficial del nostre municipi.
Departaments de Llengua Catalana de l'IES Cap de Llevant, l'IES Joan Ramis i Ramis, l'IES Pasqual Calbó i Caldés.
Maó.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Balears, fa mes de 8 anys

..i a no torbar-se molt la voldran batiar "Mahón de Menorca" de la mateixa forma que estan aconseguint arraconar Eivissa, els agrada més "Ibiza". Fins i tot he vist que l'equipament del Mallorca, que du els noms de les illes al cul, està escrit en astellà... ......vergonya Cavallers, vergonya.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris