nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Cartes dels lectors

La seguretat jurídica ja és aquí, auxili!
Ja ho repeteixen cada dia: que ve la seguretat jurídica. Alguns hotelers ja en tenen. Senyal inequívoc que la cosa no pot anar pitjor. Però seguretat jurídica... per a què, per a qui, contra qui?
Tota l'economia dels darrers cent anys s'ha basat precisament en la inseguretat total, des d'en Verga, que es va fer d'or amb el contraban, fins a en Grande comprant a preu d'ametllerar i venent a preu d'urbanitzable; i en Matas comprant un palau cèntric amb els mateixos doblers que li donaven per un xalet als afores. Entremig, els hotelers, que després de convertir les grans platges i les cales més pintoresques en murades de ciment, se n'anaren a Mèxic a continuar fent el mateix, precisament un dels estats més insegurs del món.
I ara tot canviarà en dos dies? No m'ho puc creure. Això du la mateixa traça del fals bilingüisme dels polítics de més a la dreta -en realitat, es tracta d'accelerar la substitució de la parla dels indígenes-. Quina seguretat jurídica es pot donar al Port d'Andratx, legalitzant-ne tots els il·legals que ens han pres el pèl i robat el paisatge? Canviaran la Llei de costes per legalitzar tot el que està ran de mar? O només serà el cèlebre urbanisme a la carta per als amics? El problema no és que faltin lleis; el problema és que fa cinc anys no les complia ni el president del Govern "nostre".
No és res de nou: el desig de seguretat jurídica ja sonava en altres èpoques de vaques primes, sobretot en boca dels constructors. Pareix que és el darrer recurs, quan hom ja no sap què dir, ni què fer ni, naturalment, on especular. Els guanys grossos estan en les inversions de risc, que en solen dir, tot i que és molt més pràctic tenir informació privilegiada i l'Administració ben untada, amb la qual cosa el risc és mínim, però els guanys, exponencials; altrament dit: pelotazo. Si tot fos tan clar, amb gelosia nòrdica per vigilar els recursos públics, i tot passat per Hisenda, la nostra història seria tota una altra. Cap de les fortunes "nostres" no hauria fet fortuna. Quan tot anava a lo Grande, ningú no es preocupava d'aquest tema; ben al contrari, les empreses especuladores bé que corregueren a comprar tota la perifèria metropolitana, tot esperant que el terreny rústic esdevingués urbanitzable, amb tota la inseguretat que això comportava, i més n'hi hagués.
N'hi ha moltes, de coses i persones, que necessiten seguretat jurídica: el català, el patrimoni que tudam, el paisatge que menyspream, les ONG de discapacitats que ja estan en fallida desesperant, les altres ONG que fan el que hauria de fer l'Administració, els camins públics tancats per particulars... i mentrestant, entre moltes d'altres coses, continuen a lloure els autors de més de cent incendis anuals. Per a tot això no n'hi ha gens, de seguretat jurídica, si és que no s'hi va directament en contra: només veim apatia, abúlia i badalls.
PERE LLOFRIU. Palma.

Un caramel de confiança per a Baleart
Per favor. El mateix dia que el senyor president s'omplia la boca amb els megamig despenyats 7 estrelles de Sóller, el "poble mallorquí"? de Capdepera i el de Sol Magaluf (com deuen estar les coses per altres bandes, que aquests ara tornin a invertir per aquí ), ens arriba la notícia que enguany el Govern no pot assumir cap cost a Baleart. A Sol, li poden donar una platja sencera com al Carib (ens confonen amb una república caribenya o ens encerten?) i posar-los tot tipus de seguretats "jurídiques?" i a d'altres no? Els visitants 5 estrelles necessiten una Comunitat i un ambient dignes. Si no és així, no tornaran. Volen alguna cosa distinta del que hi ha pertot; per això paguen i l'artesania n'és un atractiu més, ben diferenciat i reconegut. Per això supliquem un petit caramel·let per a Baleart. Probablement, no es tracta tant de doblers, que entenem la situació, com d'instal·lacions, ajuda, reconeixement, atenció i confiança en anys millors. Confiança i moral. No ens deixin tirats com l'any passat, animant i posant en evidència els pijos del Born, on si hagués plogut, hauria estat la ruïna. Baleart és una fira encara de prestigi que compleix, a pesar de tot, any rere any i en la qual els supervivents -que hi perdem, caixa en mà, per anar-hi- hauríem de cobrar en lloc de pagar, tal és el servei que fan a la cultura patrimonial, artística i identitària o diferencial d'aquesta Comunitat. No el transformin en un simple merdadet de Nadal, que ja n'hi ha molts. Baleart ha de ser alguna cosa més. Molt més. No faceu cas sols als grossos, que els petits "balearts" també us han votat i també us necessiten. Que deuen riure de molt alguns en trobar, comandi qui commandi, estora posada i esquena doblegada! La que falta darrerament en aquesta nostra fira.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris