algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Cartes dels lectors

Causes i culpables dels incendis forestals
Estiu devastador, literalment, per als nostres boscos. Per molt que ho amaguin, amb bona fe o no, gairebé la totalitat dels incendis forestals produïts a Mallorca aquest mes d'agost, i que són molts, han estat intencionats.
Quina mena de feina i resultats en investigació de les causes dels incendis forestals a Mallorca s'han produït aquests darrers anys? Servirà aquest desastre per considerar seriosament la necessitat de donar el suport important necessari a aquest vessant de la investigació mediambiental? No són qüestions menors, sinó de primer ordre. Tal vegada si arrancam per qualificar el que està esdevenint aquests dies com a terrorisme ambiental sigui una bona manera de començar. Potser caldria fer-hi tant de cas com a l'altre, tan ben pressupostat i combatut.
No entenc l'estratègia, clarament fracassada, d'amagar a l'opinió pública el problema. Com es pot estar insistint per donar la culpa a la nostra vegetació i estius mediterranis: secs i calorosos.

Seria bo que l'evidència tan aclaparadora dels incendis intencionats, un rere l'altre, faci dissenyar noves estratègies i organització per combatre aquesta delinqüència que qui sap si també és organitzada ara i aquí. Que aquests devastadors incendis serveixin també per mantenir a ratlla els qui només veuen la vegetació i la climatologia pròpia com a enemiga. Perquè la forma clarament pejorativa de tractar la nostra vegetació resulta ser un al·licient més per justificar el desbarat de voler fer "net". Quan tot un conseller de medi ambient té la barra de dir que "fa més feina un ramat d'ovelles que una brigada forestal", torna deu mil anys enrere en la concepció de relació homo-natura a la qual hauríem d'haver arribat. Ja només li queda per dir que un foc fa més feina que mil brigades forestals per fer "net".

Els incendis no es combaten a l'hivern. A l'hivern s'han de construir faixes de defensa i de preparació de l'operatiu de l'estiu, sí, però no amb la concepció de combatre la vegetació com a responsable dels incendis. Els culpables tenen nom de persona.
JOAN VICENÇ LILLO I COLOMAR. Alaró.

Carta d'agraïment a l'equip de l'hospital General
Volia escriure quatre línies per agrair a tot l'equip de l'Hospital General de la planta de pal·liatius l'atenció rebuda aquest dies.

Enfrontar-se amb la mort no és mai fàcil, cada un de nosaltres la viu d'una manera diferent i trobar-se amb un equip humà com aquest ens ha facilitat aquest pas.

Na Rosita Ripoll era la meva tia, no va tenir descendència i, pertant, només els amics i els nebots l'hem poguda acompanyar en el seu traspàs. Per a nosaltres (els seus nebots i germanes) la manera que tant l'equip mèdic (Dr. Julià i Dra. Sevillano) com tot el personal d'infermeria, auxiliars i la resta personal ens han tractat i l'han tractada a ella ens ha fet sentir molt bé.

Han estat pacients i amables amb ella. Propers i respectuosos amb nosaltres, la seva professionalitat ens ha ajudat a viure aquest moments tan durs de la millor manera possible.
FRANCISCA MUÑOZ-RAMOS RIPOLL. Marratxí.

Fermat i ben fermat
La proposta de Zapatero de modificar la Constitució per introduir un límit al dèficit públic, immediatament abans de dur-se a terme les eleccions generals, sostreu sense vergonya a la discussió pública un tema tan important com aquest. Durant la campanya electoral, quan es demana el vot de la gent, seria el moment adequat per plantejar, en tot cas, la qüestió. Però no, volen que quan el poble es pronuncïi ja estigui tot fet, fermat i ben fermat, amb tota la barra.

Aquesta modificació significa donar rang constitucional a la teoria econòmica neoliberal i els seus dogmes nefasts, i declarar anticonstitucionals les polítiques econòmiques alternatives. I això immediatament abans d'unes eleccions en les quals les distintes sortides possibles a la crisi econòmica ocuparan un lloc central.

En lloc d'introduir a la Constitució que l'Estat perseguirà sempre com a objectiu principal la plena ocupació el dret al treball i a una vida digna dels ciutadans, com hauria de fer un partit dit socialista, s'ajunten amb el PP i es carreguen les sortides socials a la crisi.

Si els queda encara un poc de vergonya, que convoquin un referèndum,que es debati a fons la qüestió i que el poble decideixi.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.

Amb els polítics de vacances tot va millor
Acaben d'entrar al Govern i ja són de vacances. És normal, això? A qualsevol que entri a treballar en una empresa no li donen dues setmanes -o tres, ves a saber, però com que ells són els que comanden, ja els tenim prenent el sol i descansant de no se sap què. És vergonyós, han de tenir la cara de formigó.

Però no voldria que em malinterpretàssiu. Sense ells les coses funcionen perfectament, jo no veig la gent crispada ni pel tema de la llengua, ni pels horaris comercials, ni pel Pla Territorial, ni per les picabaralles de la sanitat i les mancances de l'educació. Tot funciona, es va fent. Així que, per què els volem, doncs, als polítics? Per mortificar-nos amb les seves ruïnes econòmiques i misèries personals? Ens estalviaríem un munt de doblers, de maldecaps i de pèrdues de temps si prescindissim de tots ells. No hi ha major presa de pèl.
JOAN MAS. Palma.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 9 anys

Es i ses anarquistes ja fa més de cent anys que diuen que sense govern ses coses van mellor, Joan Mas

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris