algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
17°

Cartes dels lectors

Algú ho havia de dir
L'edifici del Departament d'Arquitectura de la de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, responsable en última instància del seguiment i control de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat i l'eliminació de les barreres arrquitectòniques, situat a la plaça del Rosari, 5, de Palma, té 2 escalons entre 10 i 15 cm a l'entrada principal.
Per aquest motiu, el proppassat 2 de març vaig presentar una denúncia per incompliment de l'esmentada Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat, al registre de l'Ajuntament de Palma.
Vull també aprofitar l'ocasió per mostrar profund desacord i malestar amb el Sr. Jaume Carbonero, exconseller d'Habitatge i Obres Públiques, i amb el Sr. Casimir Gòdia, exdirector general d'Arquitectura, per haver eliminat del nou Decret d'accessibilitat 110/2010 el capítol referent al règim sancionador. A partir d'ara, doncs, presentar denúncies per incompliment de l'esmentat decret se'ns farà encara més difícil si cal, gràcies.
GUILLEM FULLANA VANRELL. President de Mallorca Accessible per a Tothom.

Per una informació total a la canera
La raó per la qual us escric aquest correu és perquè tenc molts de dubtes respecte de les actuacions il·lògiques que es duen a terme a la canera de Son Reus.
No entenc per què s'han llevat les dates del sacrifici de cadascun dels animals: no veig l'impediment que això suposa per a la ciutadania i per a qualsevol persona.
Sé que els animals no són d'interès públic i dubt molt que aquest escrit tengui resposta, però jo no veig que donar aquest tipus de dades suposi cap impediment dins l'ordre social.
Per tot això, deman que es torni a posar tota la informació dels animals, perquè jo sí que som una ciutadana que es preocupa pels animals.
SÒNIA MIRALLES SASTRE.

Blanquerna plora pels boscos de Miramar mentre els cotxes tornen a dominar el seu carrer
Avui és un dia trist per a l'eminent personatge de Ramon Lull anomenat Blanquerna, fill d'Evast i d'Aloma. Ell, ple d'entusiame franciscà per la natura, arribà a ser papa de Roma, però ho abandonà tot a la recerca del contacte divinal amb la natura i, per això, es féu ermità de Miramar. Avui, el nostre personatge plora pels boscos mallorquins perquè, increïblement, el nou Consistori municipal de la seva ciutat, l'antiquíssima ciutat de Mallorca, l'actual i moderna Palma, ha decidit esborrar del seu carrer la persona humana i canviar-la per la màquina i el fum.
Mentre Blanquerna plora, el ciutadà "normal" d'aquesta suposada moderníssima i avantguardista ciutat mediterrània no sap per quines estranyes motivacions el batle nou no té altres feines que eliminar una de les poques -o de les moltes, ara no n'és el cas- actuacions fetes amb la idea de prioritzar l'escala humana sobre les magnituds despersonalitzadores dels trànsit rodat.
¿Per què l'Eixample de Palma, ben representat amb un carrer com el de Blanquerna, és un àmbit tan i tan dissortat, tan maltractat i tan desvirtuat? He dit altres vegades que, lamentablement, d'aquell caràcter arquitectònic inicial de l'Eixample, amb un toc modernista i, especialment, amb una fesomia noucentista o regionalista neobarroca i, fins i tot, racionalista, poc en queda. La desaparició d'edificis artístics i representatius d'aquells estils arquitectònics ha estat enorme; la pèrdua de jardinets, públics o privats, i de carreretes amb reixes que tancaven un espai residencial amb personalitat, ha passat a millor vida. Avui, és obligatori que el catàleg de Patrimoni vetli pel que queda de l'ànima de l'Eixample. A veure si el nom d'arquitectes com Gaspar Bennàsser, Guillem Reinés, Guillem Forteza, Jaume Alenyà i d'altres només seran una placa de nom de carrer, sense que es conservi cap dels seus edificis. Però avui no és l'arquitectura de l'Eixample la que ha rebut: és la concepció del seu urbanisme, del seu alè vital. Avui, és una part de la ciutat la que ha perdut el seu tot just estrenat espai de relació, de passejada, de compres sense presses ni amb fum de motor. Avui, hem perdut tots els ciutadans i les ciutadanes de Palma. Estic ben segur que tornarem a recuperar l'espai per a vianants, malgrat els polítics de mirada curta. La indignació creix, però no elimina la il·lusió per una ciutat sostenible que té la persona com a mesura de totes les coses. Mentrestant, Blanquerna plora pels boscos de Miramar.
GASPAR VALERO I MARTÍ.

L'Espanya uniforme
Fa mal que anunciïn el tancament de la Televisió de Mallorca, una emissora que admir i aprecii i, a més, que ho facin d'una manera tan intransigent i casernària. Bastava veure la cara (de sergent) de la presidenta del Consell per entendre que tenia mala consciència: la Televisió de Mallorca dóna feina a molta de gent i està sanejada econòmicament, però ella està per fer complir les ordres que vénen de la direcció del seu partit a Madrid. I allà volen una Espanya uniforme, sense cap classe de diversitat.
JOSEP RIPOLL TERRASSA I GUILLEM MASSOT. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris