cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

Cartes dels lectors

Bauzá discrimina els castellanoparlants
En la vida real, si dos mallorquins enceten una conversa en mallorquí, l'acaben en mallorquí. Que José Ramón Bauzá giràs la llengua a mitjan debat amb Francesc Antich, abandonant de cop i resposta el mayorcano i abraçant el madrileño, només pot tenir una explicació: es pensa que els castellanoparlants (potencials espectadors del debat) no entenen el mallorquí, com solia passar en temps de Franco. Avui, gràcies a la política lingüística aplicada durant la democràcia, la cosa ha canviat molt, però Bauzá no ho sap (o no li convé saber-ho). Per tant, hem de valorar el seu comportament lingüístic en funció de la mentalitat neofranquista que l'inspira, deixant de banda la realitat sociolingüística d'avui.
D'acord amb aquesta mentalitat, els castellanoparlants només pogueren entendre la segona part del debat, feta en madrileño, mentre que els mallorquins tingueren la sort i el privilegi de seguir el programa sencer. Això representa una discriminació intolerable dels castellanoparlants respecte dels mallorquins. Què espera el Círculo Balear a denunciar-la davant els tribunals? Si no volia discriminar ningú, Bauzá hauria d'haver fet tot el debat en madrileño, "la lengua común" que entenem tots gràcies a la "llibertat lingüística" aplicada durant el franquisme: el castellà com a idioma oficial (a l'Administració, a l'escola, a la premsa, la ràdio i la televisió, al cine...) i llibertat total perquè cadascú parli com vulgui a dins ca seva (emperò amb la televisió amollant el castellà sempre seguit, un detall importantíssim!).
Bauzá ha promès que recobrarà aquella enyorada llibertat i a posta va girar la llengua just en el moment que començava a parlar d'educació. Emperò si vol que el creguem, n'haurà de fer conseller Carlos Delgado, que s'ha oferit per ocupar el càrrec. Tinguem present que, si Delgado hagués estat el candidat del PP a la presidència del Govern, hauria fet el debat en castellà i pus, sense imposicions, sense discriminacions i sin complejos. Amb tota llibertat, com en temps de Franco.
LLUIS CERDO FERNÀNDEZ. Palma.

Menorca i l'avió
L'illa de Menorca necessita per força l'avió per comunicar-se ràpidament i còmodament amb les seves illes germanes de les Balears, amb la Península i amb el continent europeu. Em diran, potser, que a causa de la manca d'autopistes i d'AVE a Menorca s'ha construït un gran aeroport. I tindran raó. És tan gran que la meitat de l'any ha d'estar mig tancat i suposa uns costos inassumibles. De poc ens serveix aquest aeroport si durant l'hivern els vols entre Barcelona i Menorca es redueixen al mínim, fins al punt que el darrer amb què pots tornar de Barcelona surt cap a les cinc de l'horabaixa. A més, de què ens serveix si, liberalitzats els preus dels bitllets, un viatge d'anada i tornada a Barcelona pot arribar a costar més de 200 euros? De què serveix si un bitllet d'anada i tornada de Madrid a Maó pot costar 800 euros al viatger? Algú em dirà que els illencs gaudim d'un descompte i també tindrà raó, però no és aquest el camí, perquè les companyies van apujant dissimuladament les tarifes, cosa que perjudica els usuaris i l'Estat, que ha de pagar el 50% dels nostres bitllets, alhora que acaba fent inassequible el preu per als no residents. El camí que el Govern estatal i el de la comunitat autònoma han de trobar no consisteix a subvencionar els bitllets, sinó per establir una obligació de servei públic (OSP) en determinades rutes aèries entre les illes menors i la Península que compensi la manca d'inversions que han de fer-hi en xarxes de tren i d'autopistes. L'economia menorquina està malmesa per una crisi econòmica global, però també per unes tarifes del transport aeri que són les més cares de tot el territori estatal i per un flux migrat d'avions que augmenta o disminueix segons els interessos econòmics de les companyies.
JOSEP M. QUINTANA PETRUS. El Castell.

In albis (en blanc)
No estam gens d'acord amb el sentit que té avui en dia votar en blanc. És vot perdut, tot i que seria més just que cada diputat anàs lligat a una quantitat fixa de vots (per exemple, a Mallorca, cada 10.000). I si en quedassin 200.000 sense votar o en blanc que fossin 20 cadires buides per a escarni de tothom. Les podríem omplir llavors amb una guarda de gallines faraones o de cans de bestiar o simplement amb alguns ciutadans independents qualssevol, voluntaris i avalats per exemple amb 100 firmes i renovables any rere any i per sorteig. Aquests, no ho dubtem, ara com ara, farien anar els polítics professionals de bòlit i més drets que un fus. Ara votar en blanc és tudar un vot i faltar al respecte als milers i milers de vides que ha costat la democràcia. Així com estan les coses, no votar beneficia els de sempre: els lladres, corruptes, barruts, aprofitats i egoistes que entenen la política com una carrera per pujar i que voten per als seus interessos sense pensar en el bé comú. Tots aquests sí que sempre voten junts com una guarda de llops. Diumenge, si volem que les coses millorin de veritat, tots hem d'anar a votar, i no in albis, com fan molts que votarien (i voten) un ase o un canterano si dugués determinades sigles, igual que compram merda si és de marca, sinó a consciència.
BERNAT MOREY COLOMAR. Santa Eugènia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep Gri, fa mes de 9 anys

Jo sempre ho he dit: els vots en blanc s'haurien de reflectir en escons buits al Parlament, al Consell i als ajuntments. Primer, ens estalviaríem uns quants sous de gent que no en fot ni brot; segon, canviaria molt, ben molt, la relació de forces per aconseguir les majories.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris